05/09/11 0:00
TW
0

BiciPalma, vergonyós
BiciPalma està fet perquè la gent pugui desplaçar-se sense utilitzar el cotxe; en realitat, és un mitjà de transport que hauria d'adoptar l'exemple de totes les ciutats on s'aplica aquest servei; és a dir, la primera mitja hora hauria de ser gratuïta i, a partir d'aquest temps, hauria de ser de pagament tot el temps que l'usuari ho necessiti (així, la societat es conscienciaria que la idea del BiciPalma surt de la creació d'un servei públic que hem de compartir tots).

Però això és una vergonya: joves "que van sense camiseta" a altes hores de la matinada passejant amb dues bicicletes alhora, usuaris (per anomenar-los d'alguna manera) que amaguen les bicicletes als portals de l'Ocimax (lluny de la zona del pàrquing de les bicicletes) mentre van al cinema, gent passejant tot el matí al Portitxol usant les bicicletes més de quatre hores, gent amb les bicicletes lligades a Ciutat Jardí mentre neden... Senyors, les bicicletes del BiciPalma les hem d'usar tots! Que la foto en serveixi d'exemple. Tenc el nom del carrer, l'hora, dia i el número de bicicleta. És molt fàcil trobar-ne l'infractor i, com a mínim, prendre-li'n la llicència. Si fos de pagament, la gent seria més responsable amb e servei. D'aquesta manera, és una vergonya.
LLUÍS IMPERIALE CIGNONI.

El buit fornalutxer (coeficient)
I és clar que sí... quatre ciutadans peluts (o pelats) vindran a emprenyar i a dir-nos el que hem de fer per Fornalutx? De què anam! Tots sols us quedau! (Costa de creure que no hi hagi cap fornalutxer valent de bon de veres i que pensi diferent. Increïble). Amollareu una pobra vaqueta novella com sempre, fermadeta , això sí, i l'estirareu a rompre fins que rebenti. No fermareu Ratón, no. Aquest per aquí faria un favor a la humanitat. No hi ha "coratge"... Animals... però covards. Us engatareu a matar i fareu la riallota amb els altres quatre perduts que aniran tant o més gats que vosaltres. Tots com a bons complidors de les tradicions fornalutxeres. Perfecte. Ja que hi som us suggerim que aneu més enllà, que sigueu creatius, que innoveu, que no quedeu com a poble tancat de muntanya que segur que sou ben espavilats si voleu. Fermau-vos ben fermats i que sigui la vaqueta que us estiri. Nosaltres vendrem a veure-us. Us ho passareu i passarem superbé... com en una muntanya russa o en un festival de Rodeo city. Amb l'alcohol i la marxa no notareu cap sotrac pels carrers, segur. Quatre espolsades i a Son Espases un poc copejats o un poc nafrats. Quin panxó de riure" Tanmateix, no hi perdríem gaire coeficient.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Què s'hi podria fer
Fins fa poc es disposava d'un instrumental econòmic que permetia afrontar per part dels estats les crisis amb èxit i que era acceptat per tothom, tant conservadors com socialdemòcrates. Funcionava, més o menys i si no m'equivoc, així: el Banc Central emetia doblers i els posava a disposició del Govern, que podia mantenir així el nivell de la despesa pública i efectuar inversions que creaven ocupació i estimulaven l'activitat econòmica. Es devaluava la moneda per animar la demanda exterior i s'abaixaven els tipus d'interès dels crèdits bancaris a les empreses i les famílies per reactivar la demanda interna. Tot era bastant senzill i funcionava prou bé.
Però després de la creació de l'euro, els bancs centrals estatals no poden emetre moneda, ni tampoc, evidentment, devaluar-la, ni modificar els tipus d'interès. Aquestes funcions han passat, en principi, al Banc Central Europeu (BCE).

Ara bé, el BCE no pot tampoc emetre moneda per deixar-la als distints governs, perquè té només funcions monetàries i de control de la inflació, i no d'estímul del creixement econòmic i de recerca de la plena ocupació.
Seria necessari, com diuen destacats economistes, que un Banc Central Europeu, responsable democràticament davant el Parlament Europeu, assumís les funcions de lluita contra la crisi que havien exercit abans els bancs centrals dels diferents estats.

Si no es fan aquestes reformes, i altres que es considerin oportunes, és possible que ens encaminem cap a un llarg període d'estancament, amb una elevada taxa d'atur. Un mal panorama per a tots.
HONORAT DOMÈNECH FERRER.Palma