TW
0

Lluita a "mort"
Ha començat la lluita a "mort" en el PSIB-PSOE, per col·locar-se als primers llocs en les llistes al Congrés i al Senat. De les primàries, no volen ni sentir-ne parlar, encara que existeix un sector del partit que les demana a crits, però em tem que aquests darrers també van per les cadires. Molts pensam que l'autènticament democràtic seria convocar primàries per elegir els millors candidats per al Congrés i el Senat i també, si fos possible, presentar cares noves i que, a més, estiguin disposades a fer un gir cap a l'esquerra en les seves polítiques, perquè els antics candidats ja han demostrat el seu fracàs en les del 22-M, deixant les nostres institucions gairebé en fallida, com per exemple Emaya i altres empreses públiques, i no en parlem en el Consell i en el Govern.

També gairebé ningú, per no dir ningú, no desitja llistes obertes, que seria el més democràtic, perquè alguns dels antics aspirants no rebrien cap vot dels ciutadans per la seva mala gestió i sobretot per haver aplicat mesures antidemocràtiques, com les polítiques neoliberals, com per exemple la reforma laboral, el pensionazo i un llarg etcètera, els únics perjudicats dels quals han estat els treballadors d'aquest país. Recordem que l'atur continua sent de 4 milions i mig a tot Espanya i a les Illes de 90.000 persones.

Un altre exemple de mesura antidemocràtica és l'acord en el qual han arribat PP i PSIB-PSOE en la junta de portaveus de l'Ajuntament de Palma, en voler prohibir en els plens les intervencions dels representants de les entitats ciutadanes en les seves preguntes i interpel·lacions en els esmentats plens. Ens consta que l'Associació de Veïns del Raval de Santa Catalina, el líder de la qual és el batallador incansable Pere Felip Buades, ha pres la decisió encertada de posar a les mans d'un advocat la decisió, creim que antidemocràtica, d'ambdós partits "domocràtics".

Necestimam, ja, un congrés en què tots els militants del partit puguem analitzar en profunditat les causes de la derrota del 22-M i elegir els millors per formar les llistes al Congrés i al Senat. Per tant, qui aspiri a ser dirigent o se'l proposi com a dirigent ha de poder enfrontar-se al veredicte de les masses i tenir confiança que ha estat elegit dirigent perquè és el millor entre els bons, pel seu treball, pel seu esperit de sacrifici, la seva actitud constant d'avantguarda en totes les lluites que el proletariat ha de realitzar a diari per a la construcció de l'autèntic socialisme.
Gerardo Moyá Noguera. Palma.

Les reflexions del papa
El papa Benet ha arribat a Espanya amb l'Evangeli a els mans. Milers de persones s'han llançat al carrer per seguir-lo, i algunes protesten també per tot aquest muntatge.El papa transmet un missatge pastoral carregat de principis morals, però els problemes de la nostra societat són un altres, més reals: l'atur, la falta de confiança social, la necessitat de reinventar el sistema perquè l'estat del benestar no desaparegui. Comenci per aquí. Ens donarà solucions per combatre aquesta depressió.
Joan Mas. Palma.

Estrès al matí
Agaf el cotxe per anar a fer feina a les 07.15 hores. És el meu únic mitjà de transport. En entrar al col·lapse de cotxes que circulen per la ciutat, agaf estrès matutí. Uns en xiulen d'altres, els altres contesten amb xiulets, uns altres insulten i els altres els responen. Hi dominen les botifarres i els "ditets" erectes: un desastre.

És una aventura canviar obligatòriament de carril. T'assegures un cop de clàxon i alguna "floreta". Són les dones les més atacades per aquests agressius conductors. "Animal, vés a fregar", són algunes de les boniques frases que es poden sentir. Elles, en general, són més pacífiques i sensates i, sens dubte, no baixen dels cotxes per agafar l'altre del coll a través de la finestreta. Aquesta és una situació que qualque vegada he vist entre "mascles".

És un plaer vertader i molt excepcional que algú et deixi passar. En agraïment, el saludes i ell et respon amb una altra salutació. És estrany el profund plaer que estableixes davant un gest d'aquest tipus; i encara és més gran, quan ets tu qui el deixes passar i l'altre conductor t'ho agraeix amb una salutació d'agraïment. És molt satisfactori i gratificant. Comences la jornada laboral amb un altre tarannà, de manera més optimista. Provau-ho, si us plau.

En definitiva, i per culpa de tots, arribam ja a la feina atacats, amb un plus d'estrès que ens hauríem pogut evitar amb una mica d'amabilitat matinal. Bon dia i, per favor, desestressem-nos i intentem ser feliços.
Víctor Mengual. Palma.

Mourinho, un escàndol
Com a mallorquí i sense ser ni del Barça ni del Reial Madrid, vaig sentir autèntica vergonya quan vaig veure que l'entrenador blanc ficava un dit dins l'ull del segon entrenador culer. Jo ho puc entendre tot en futbol, fins i tot les entrades violentes d'alguns futbolistes del Madrid, tal volta esperonejats pel seu entrenador. Tanmateix, allò que no puc entendre és que un senyor que guanya deu milions d'euros nets a l'any fiqui el dit a traïció i per l'esquena a un company de professió. Quin exemple dóna als infants que han vist l'escena i que veuen entrenadors i futbolistes com els seus ídols. Es repetiran escenes semblants als patis de les escoles quan torni a començar el curs? Mourinho ha de ser durament sancionat.
Joan Servera. Palma.