TW
1

"El batle de Bunyola desdiu la nota informativa del PP-balear i s'incrementa el sou un 500%"
En el primer ple d'aquesta legislatura a l'Ajuntament de Bunyola, el partit majoritari (PP) a través del batle, el Sr. Jaume Isern, va aprovar una pujada del seu sou de fins al 400% sense oferir dedicació exclusiva. El suport d'AVI a la governabilitat del municipi es va veure gratificada amb el lloc de segon tinent de batle per al senyor Ildefonso Blázquez amb un sou de fins a 30.000 € anuals (sense dedicació exclusiva). Mai en la història de Bunyola aquest lloc no va ser remunerat.
Davant de l'eco mediàtic que la situació esmentada va tenir, l'oficina de la informació del PP-balear va fer una nota de premsa el 15 de juliol per justificar aquesta pujada amb la dedicació exclusiva del Sr. Isern amb una contraprestació econòmica de fins a 35.400 € i anunciava la seva excedència en l'ensenyament el setembre. No obstant això, en el ple extraordinari del divendres 29 de juliol, desdient l'esmentada nota del PP, el Sr. Isern es va autoelevar el sou per segona vegada a 41.300 euros (500% més que en la legislatura anterior). Ara per ara, encara no està en excedència al seu lloc de funcionari. La indignació dels assistents a aquest ple va ser contestada amb una crida a tornar a l'ordre, que finalment va acabar quan el Sr. Isern va convocar-hi la Policia.
El Sr. Isern repeteix mandat i en el seu programa no figurava la intenció de canviar les circumstàncies econòmiques de la batlia.
MIQUEL GONZÀLEZ CALLEJA. Bunyola.

Turisme extrem
A Punta Balena res de bo, deia dBalears dia 6 de juny. Sembla ser que una sèrie de televisions han fet reportatges sobre el mateix horror i, ara, els hotelers i comerciants s'esqueixen els vestits perquè hi ha reporters que s'atreveixen a mostrar el que passa a Punta Balena, que no és gaire diferent del que passa a la Platja de Palma i a altres redols de turisme extrem. Un altre diari ofereix la notícia sobre la indignació dels hotelers contra les teles i provoca el que mai no havíem vist: unanimitat absoluta entre els comentaristes, una cinquantena, tots dient, amb una paraula, que els hotelers no haurien d'estar indignats, sinó empegueïts.
No tenim el turisme que ens mereixem, tenim el turisme que interessa al capital apàtrida, tot i que, en bona part, munyit aquí. No ens bastava el turisme de masses, d'espardenya i de les criades, no: els hotelers més espavilats ja sabien que tot pot empitjorar i, dit i fet, turisme tot inclòs, inclòs beure amb un embut i, si s'escau, tirar-se pel balcó. Que, per cert, la notícia més sorprenent i alhora repetida d'enguany és la quantitat desorbitada de gent que ara "cau" des del balcó. No sabem si és una nova modalitat de balconing, si és que a tothora van tan beguts que no distingeixen la porta de la finestra, o si ja és una consigna. El turisme extrem no s'improvisa, és el producte final de molts d'anys de degradació progressiva, premeditada i traïdora. De l'"Illa de la Calma" passàrem a "Perla del Mediterrani", que ja es va escagassar amb la crisi del 73, després ja comença el discurs hipòcrita: millorar la qualitat de l'oferta i desestacionalització per una banda i, per l'altra, acabar de degradar les Illes i saturar-ho tot, si fa falta subvencionant hooligans i si fa falta sobresaturant els ports, abans de pescadors de postal, ara de ponts que munten un Cristo. Sempre ens quedaran (de moment) aquelles zones verdes que ens varen salvar els del GOB aquell.
Aparentment, el turisme de gresca paga l'aiguardent que beu i ja estam en pau, però això és més complicat: aquesta gent també consumeix directament la part alíquota d'infraestructures, de serveis públics i socials, amb un plus derivat del comportament poc cívic als espais públics. La notícia d'avui és que tampoc no paguen les multes. I indirectament, aquesta massificació extra és el que provoca la "necessitat" d'ampliacions o creació de noves infraestructures: aeroports, ports, dessaladores, autopistes, incineració de residus, energia, que ha de venir de fora... Tot això, a part d'enviar a ca na Tix tots els discursos de sostenibilitat ecològica, costa una milionada, quan ja hem desgraciat totes les cales i platges potencials que ens donaren l'escenari, la fama, i la flama, per al primer boom. Doncs ara, resulta que no teníem un pla B: ja hem venut les Illes i ha desaparegut la caixa. Estam arruïnats. Els manuals d'economia estan equivocats o algú ens ha pres el pèl (i la caixa).
La presumpta bona notícia d'aquest agost és que tenim pràcticament ple al 100%..., però l'atur continua a cotes estratosfèriques i provoca ja una societat pràcticament en fallida, els governs també, com més "a prop" més, i a sobre amb paràlisi cerebral: els nous governants ja fa dos mesos que no fan res més que escaïnar que això és un desastre i que no saben on anirem a parar... bé! que això ho digui jo, rai, però els que cobren per governar, si s'han de passar els quatre anys així, arribaran a fer oi. El cas més patètic és el de Sóller (una altra postal turística per excel·lència), que no pot pagar ni la recollida del fems. Ja fa massa anys que la qualitat turística es degrada i el darrer boom no era de turisme sostenible, era, per variar, d'especulació i destrossa del paisatge que més necessitàvem. De fet, l'únic capital que tenim (o teníem).
Com que aquí el més beneit fa rellotges, vàrem ridiculitzar l'ecotaxa. Idò ara se l'han feta seva els alemanys (... i pareixia que xerraven travat). El candidat favorit a cap d'Estat diu que encara rebaixarà l'IVA als hotelers, i el nou gerent del Consorci de Platja de Palma ja ha donat a entendre que la remodelació famosa podria començar urbanitzant les Fontanelles, després... ja ho veurem.
PERE LLOFRIU.