TW
2

Els aparcaments
Crec que els actuals governants de Palma, començant pel batle Isern, i per molta crisi econòmica que hi hagi, no haurien de deixar de banda el principal problema que té la ciutat des de fa dècades: el trànsit infernal. Hi haurà tota la crisi i l'amança de feina que es vulgui, però la nostra estimada ciutat continua farcida de vehicles per totes bandes. Curiosament, el problema començà a ser angoixant en els anys setanta, en plena crisi del petroli. Des d'aleshores fins ara, s'hi ha fet infinitat d'aparcaments subterranis, tant públics com privats, però la sensació d'angoixa no fa sinó créixer. Deman que, en la mesura que sigui possible, no s'abaixi la guàrdia a l'hora de combatre la saturació del trànsit. Fan falta més aparcaments i sé que ara les arques municipals no estan per floritures, però aniria bé que als nombrosos solars que té Cort s'hi ubicassin aparcaments provisionals amb un bon condicionament les zones, però sense fer-hi grans despeses. Serien mesures pràctiques, ja sé que poc vistoses, però molt ben vistes pels ciutadans.
BARTOMEU MAS. Palma

Televisió de Mallorca
"Després de poc temps al Govern de les Illes Balears, el Partit Popular ja ha posat en pràctica el seu anticatalanisme visceral desprotegint la llengua, abolint el Departament de Política Lingüística, llevant com a requisit la llengua catalana a l'Administració, regionalitzant IB3 i tancant la Televisió de Mallorca.
Queda clar que els 30.000 votants nacionalistes que hi ha a Mallorca hem de començar a moure'ns. I si volem tenir una televisió digna en la nostra llengua, no ens queda cap altre remei que pagar-la com haguérem de fer als anys 70, per poder instal·lar el repetidor de TV3 a la serra d'Alfàbia i poder veure-la a les nostres llars. Això sí, un estol de voluntaris desembutxacàrem 10.000 pessetes cadascun com a quota única.

Vàrem sentir al ple del Consell de Mallorca, televisat en directe per TV de Mallorca, que el cost d'aquesta cadena era d'onze milions d'euros. Hem fet un càlcul i, si cada un dels esmentats votants, més gent amb bona voluntat que s'hi vulgui afegir, posàssim un mínim de 25 euros al mes podríem pagar les despeses de la nostra televisió i gaudiríem, com fins ara, del respecte a la nostra llengua i a la nostra societat.

En un món on només es valora el mercat i l'empresa privada, proposam que totes les persones mogudes pels mateixos ideals de conservar la nostra TV i la seva qualitat -per a ara i per al futur del nostres i dels que vindran- lluitin, participin i es moguin perquè es pugui continuar emetent aquesta televisió i els 105 treballadors no vagin al carrer.

Aquestes donacions, la gent de bona voluntat les fa per qualsevol ONG. I ja que el llop ens envesteix tan de prop, és important començar a mirar per la cultura i pel futur del nostre redol.

Aquestes són idees que ens sorgeixen davant la urgència del tancament de [M], la qual cosa no vol dir que siguin ni les correctes ni les millors, sinó que són pedres que es llancen al bassiot per, entre tots, treure a la llum l'aigua clara.

També seria interessant que, d'una manera ràpida, es pogués fer un càlcul de la gent preocupada per la qüestió i interessada a ajudar econòmicament i socialment. Se'ns acut que l'Obra Cultural Balears -sense haver parlat amb ells ni haver-los-ho comentat- podria ser la receptora de les intencions i aportacions de cada benevolent, tot fent una enquesta a través d'internet o el Facebook, etcètera. I que podria fer un estudi de la viabilitat econòmica d'aquest miratge d'avui, però solidesa per a demà.
És una utopia, això que demanam? Ho va ser la creació de Voltor SA, de la qual encara gaudim?
XISCA MESQUIDA GINART. Palma.

Palau de congressos
La manera de fer el palau de congressos durant la passada legislatura crec que ha estat un dels capítols més vergonyosos de la història política de Palma. El que havia de ser una inversió essencialment privada amb suport públic, s'ha convertit, al final, en un peu sense fons de doblers de tots els ciutadans. En d'altres latituds s'hauria convertit en un escàndol d'enormes proporcions. Ara, el nou batle Isern ha d'aconseguir que l'edifici s'acabi tan sí com no, i l'ha de posar en funcionament. No queda altre remei. Ara bé, com a mesura de salut pública, jo propòs que es faci el mateix que amb el monument del Baleares, a la Feixina. Deman que s'hi instal·li una placa contextualitzadora o s'expliqui, amb pèls i senyals, tot el procés i els doblers que finalment els costat l'obra als ciutadans. Pens que això seria una mesura exemplaritzant i que evitaria que, en el futur, es tornin a organitzar cacaus d'aquesta categori -a més, en temps de crisi i quan els doblers fan falta per totes bandes-. Consider que una vegada se superi la mala situació econòmica, tots haurem d'aprendre moltes coses d'aquests anys, amb el palau de congressos com a botó de mostra.
CARME GARAU. Palma.