28/07/11 0:00
TW
3

El Nou Decret de Nova Planta
Ja ho han anunciat: es prepara una modificació de la Llei de funció pública que deixa de considerar el català com a un requisit per entrar a l'Administració autonòmica. Això sí, serà un mèrit com ho serà saber rus, alemany, italià, xinès o qualsevol altra llengua estrangera i aliena a la nostra terra, sempre que disposi d'alguna certificació oficial.
Els cursos de català es continuaran oferint per si algú dels qui hi ha entrat sense saber-ne té la il·lusió d'arribar a conèixer aquesta llengua menystinguda i menyspreada pels responsables de l'Administració. O per si algú dels que ja hi ha dins, i que entraren amb el requisit bàsic de coneixement, desitgen ampliar el coneixement d'una llengua de cada cop amb més prestigi i reconeixement. Potser, fins i tot, els punts que aconsegueixin amb les certificacions del coneixement de català els seran d'utilitat per poder concursar -tot i que primer hauran de fer els càlculs per saber si els compensa més fer algun curs que sigui de més utilitat- i ocupar una altra plaça dins l'Administració. Una Administració a la qual ja no tothom es podrà adreçar en català; com quan arribaren els Borbons en el segle XVIII o com succeïa en anteriors règims polítics predemocràtics. I no perquè ara sigui explícitament prohibit, sinó perquè una part de l'Administració ja no els podrà o no els voldrà entendre.
Aquesta decisió fa que el català resti en un pla d'inferioritat respecte de la llengua castellana i que es reforci una situació diglòssica que només des de l'Administració es pot intentar revertir.
És evident que, de cada cop més, la comunitat autònoma de les Illes Balears és bilingüe només en alguns documents que sembla que són irrellevants, com ara la Constitució o l'Estatut d'Autonomia.
De moment, sembla que només es lliura del pogrom lingüístic l'ensenyament públic... que continuï així.
FERRAN DÍDAC LLUCH I DUBON.

L'oficina del defensor dels usuaris del sistema sanitari públic també té un escaló a l'entrada
L'edifici de l'oficina del Defensor dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic -òrgan de l'Administració sanitària de les IIles Balears creat per col·laborar en l'elevació del nivell de la sanitat pública-, situat al carrer de la Reina Esclaramunda, 1-3r, de Palma, té un escaló de 10 centímetres a l'entrada principal. Per aquest motiu, el passat 30 de març vaig presentar una denúncia per incompliment de la Llei 3/1993 per a la millora de l'accessibilitat al Registre de l'Ajuntament de Palma.
Per mi, és una incongruència que la seu d'un òrgan que, entre d'altres coses, ha d'atendre i contestar les queixes que presenten els usuaris del sistema sanitari públic de les Illes Balears, d'una banda, i formular propostes, suggeriments i recomanacions en temes relatius als seus drets, de l'altra, incompleixi precisament un dels seus drets més elementals: el del lliure accés de totes les persones amb independència de les seves condicions o dèficits de mobilitat.
Per últim, m'agradaria recordar que el nou edifici de la Direcció General de Salut Pública i Consum, situat al camí de Jesús, 38 (recentment inaugurat, cal recordar-ho), també té mancances relacionades amb el compliment d'aquesta llei.
GUILLEM FULLANA VANREL. President de Mallorca Accessible per a Tothom.

Modalitats lingüístiques i nacionalisme espanyol
Pinta molt malament que Jorge Campos, representant del nacionalisme espanyol radical a Mallorca (és president del Círculo Balear i soci de la Fundación para la Defensa de la Nación Española) i que no sap parlar mallorquí ni en vol aprendre, apel·lant a sa "llibertat d'elecció de llengua", surti ara a rotlo demanant an es Govern sa redacció d'un llibre d'estil que reculli "un estándar balear" de sa llengua nostra i no de s'única que ell parla, escriu i defensa de valent. Segur que no du bona intenció.
Una cosa ès promoure de bon de veres es reconeixement oficial i s'ús general de ses modalitats lingüístiques pròpies de ses Illes Balears i, una altra, manipular aquest desig rebaixant-lo a la categoria d'ingredient secundari i anecdòtic des discurs espanyolista, que just cerca debilitar s'ús de sa llengua nostra a fi d'enredonir i enllestir sa castellanització social que es franquisme havia deixat embastada.
Tanmateix, aquest llibre no sortirà a llum. Donant per bo que Rafel Bosch, conseller d'Educació i Cultura, volgués dur endavant es projecte, l'hauria de comanar a s'Universitat de ses Illes Balears, que ja té publicat un Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits en edició impresa i electrònica (pdf); però me tem que no serveix per dur endavant es projecte des nacionalistes espanyols. La cosa, per tant, no té remei.
LLUÍS CERDÓ FERNÀNDEZ. Palma.