Cartes dels lectors

Els mallorquins som així: víctimes de l'espoli
Miquel Payeras afirma en el seu article de 25 de juliol que "a Mallorca tenim, probablement, la relació més elevada entre habitants, territori i infraestructures de l'estil d'hospitals (...)". M'agradaria saber en què es basa, perquè a les Balears hi ha 2,5 llits d'hospital per cada mil habitants, incloent-hi els privats benèfics com la Creu Roja, segons les dades del Catálogo Nacional de Hospitales de 2011. Una xifra inferior a la mitjana estatal (2,8) i molt lluny d'Aragó (3,9), Extremadura (3,6) i Castella-Lleó (3,5). Quan diu que a la Península "al·lucinen en colors" per la nostra dotació hospitalària, per tant, deu ser perquè queden astorats per la insuficiència dels serveis. Per cert, pel que fa als mil euros diaris que segons diu costen les piscines municipals, que tant l'escandalitzen, són la xocolata del lloro comparats amb els més de 3.000 milions d'euros que Madrid ens roba cada any a través de l'espoli fiscal. Per fer-nos una idea: si fóssim independents i els impostos que pagam quedassin tots a les illes, amb els mateixos serveis que tenim ara podríem disposar de més de 8.000 piscines públiques. En resum, es veu que ara el sr. Payeras ha decidit aprofitar els temps de crisi per tractar els mallorquins de tudadors i mans foradades, a fi de desviar l'atenció de l'explotació colonial a què ens sotmet l'Estat espanyol.
JOSEP PALOU. Palma.

Això és Sicília
Durant dues temporades, Ona Mallorca ha emès el programa Això no és Sicília. És un magazín diari, de tres hores de durada, on s'ha tractat l'actualitat, d'aquí, i també de fora, des de la perspectiva local. De fa uns dies són moltes les persones que modifiquen el nom del programa i ens diuen el que he escrit al títol d'aquesta carta perquè pensen que la decisió de tancar RTV Mallorca és un despropòsit. Jo també ho pens. D'una banda, per la incertesa laboral que genera en 120 famílies directes (els treballadors de l'ens) i tantes altres indirectes (treballadors de productores i altres empreses associades a [M]) però també perquè deixa els mallorquins sense una eina d'informació local de primera mà.
Però, sobretot, m'agradaria fer esment sobre una qüestió que em preocupa especialment en vista del panorama audiovisual actual. Fixau-vos que, ara per ara, la informació local depèn exclusivament de la iniciativa pública, la privada es limita a fer desconnexions locals en el marc d'una programació estatal.
Cap formació política actual i passada no ha cregut de manera clara en la informació pròpia i per això ara ens enfrontam al projecte de liquidació de [M] i a una IB3 de futur incert. I tot perquè cap partit no ha aprofitat el seu govern per posar les bases reals per a una ràdio i televisió públiques a les illes que s'adaptin a les peculiaritats insulars, a l'existència d'una llengua pròpia i al foment d'una indústria audiovisual que pot generar molts de beneficis a mitjan i llarg termini.
Tenir dues ràdios i dues televisions públiques potser és un excés però no tenir-ne cap és un desastre. No entenc perquè els nostres polítics no s'han posat a la feina de crear un model audiovisual propi, dimensionat a les nostres possibilitats i necessitats, que informi amb perspectiva local del que passa al món, i que es constitueixi en el mitjà de referència de tot allò que passi aquí (plens del Consell, sessions parlamentàries, situacions d'emergència, eleccions, etc....).
Potser la resposta és que aquesta és la via difícil. Elaborar un model propi du temps i feina, suposa mantenir les dues propostes actuals mentre no s'hagi concretat, i després adaptar el que tenim actualment a allò que consideram idoni per a les nostres illes. El camí fàcil el tenim ara molt present: la liquidació de Ràdiotelevisió de Mallorca.
Els nostres polítics encara són a temps de reaccionar. Aturar el procés de liquidació, crear una comissió d'experts que elabori un projecte audiovisual balear que mantingui el millor d'IB3 i [M] i fer convergir aquests dos models en un de sol i nostre. No al tancament de [M].
ROSA CAMPOMAR. Palma.