23/07/11 0:00
TW
0

Primer tracte de favor: entrades de franc per
a la Mostra de Cuina Marinera
Ben il·lusionat, vaig sospesar el sobre que ma mare m'havia deixat damunt la taula del menjador. Duia el meu nom i l'enviaven de la Junta de Districte de Porto Cristo. Vaig pensar que seria una carta per convocar-nos per a la seva constitució, perquè d'ençà de les eleccions que no s'ha reunit, però no, no era això.
Era una invitació del batle, Antoni Pastor, per a les festes del Carme, acompanyada d'un programa d'actes. No podia fer més que estar agraït, hi particip cada any, en aquestes festes, en uns actes o uns altres, però mai no he deixat de participar-hi. El que va espenyar la meva il·lusió fou que, juntament amb la invitació, una grapeta sostenia dues entrades completes per a la Mostra de Cuina Marinera: dues entrades, dos menjars i dues postres. Si n'hagués fet ús, m'hauria estalviat 13 €, que bons són, però per ètica vaig rebutjar emprar-les.
No sé quin mèrit tenc perquè m'hagin de convidar a aquest acte de degustació culinària, quan la resta de la gent ha d'abonar els tiquets. Som un simple representant de Porto Cristo a la Junta de Districte, res més, i pens que això no m'ha d'atorgar el privilegi de no haver de pagar per anar a sopar a la Mostra de Cuina com fa la resta de ciutadans. Això no era un dinar o un sopar de treball, era simplement un acte lúdic i de diversió i, per tant, no hi veig cap justificació.
Hauria estat més encertat convidar-hi Paquita Tomàs, Ferran Adrià o Antoni Tugores, persones que destaquen per les seves inquietuds, investigacions i habilitats culinàries, però no la tropa de representants de la Junta de Districte.
Agraesc al senyor Pastor la convidada, però li vull expressar públicament que pens que no em meresc haver de tenir entrades de franc per a actes d'aquest tipus quan la resta de gent s'ha de gratar la butxaca. Estic segur que no ho va fer amb gens de mala intenció, però em fa ganes, i per això estic en política, actuar diferent d'així com ho han fet la majoria de polítics fins ara, i és per això que li he retornat les entrades.
Ja està bé de privilegis, no és ètic omplir-se la boca dient que és necessari apropar la política al poble o queixar-se de l'alta abstenció i de no fer res per canviar-ho.
Salutacions i bon estiu a tothom.
MATEU MAS PERELLÓ. Representant d'Esquerra Republicana a la Junta de Districte de Porto Cristo.

"Relata refero: sintetitzo allò que he llegit"
A Redes Cristianas del 19 de juiol sortí la següent notícia amb el títol: "Desobediència de més de 300 capellans austríacs".
És una crida per al 6 de novembre per expressar el desig de renovar l'Església, inclosa fins i tot si fos necessària la desobediència a la jerarquia.
Aquests rectors de parròquies centreeuropees demanen una reforma eclesial, amb un concili ecumènic, partint del deure que emana de la pròpia consciència i de la paraula de Déu.
Defensen que es basen en la seva llibertat d'expressió i fan el compromís públic de no negar l'eucaristia a ningú, ni tan sols als divorciats ni als membres d'altres esglésies cristianes, ni als catòlics que hagin abandonat l'Església catòlica.
També manifesten el seu compromís de no celebrar ni deixar que es celebri més que una missa per part de cada capellà, tant dies feiners com diumenges, i afegeixen que anomenaran eucaristia a la celebració de la paraula amb comunió, tant si l'assemblea és presidida per un laic/a o per un capellà.
Declaren, així mateix, que no hi pugui haver parròquia sense un responsable únic, sigui aquest casat, fadrí, home o dona; i aposten perquè prest es concedeixi l'orde sagrat a les dones, als casats, i l'exercici als ministres ordenats i matrimoniats; i això perduri fins que les comunitats acceptin els presidents parroquials, mentre mantinguin les seves facultats mentals.
Aquest transcriptor vol manifestar la seva adhesió a la proposta i espera que algun dia l'europea Espanya també es vulgui solidaritzar amb els seus germans austríacs.
PERE BARCELÓ. Puigpunyent.

Un perill per a l'esquerra
Si el senyor Zapatero és el Robin Hood dels rics i el capatàs de la patronal, com va dir, no sense motiu, el senyor Cayo Lara durant la campanya electoral, com és possible que ara des de la direcció federal d'Esquerra Unida es vulgui obligar EU d'Extremadura a formar coalició amb el PSOE regional per al Govern autonòmic? No és absurd? I tant que ho és!
El PSOE, ara per ara, ha demostrat sobradament que és un partit a les ordres de la "troika" (Comissió Europea, BCE i FMI) en política econòmica i de l'imperialisme (OTAN) en política internacional. Que és, en suma, un partit de dreta (o de centredreta o de dreta moderada, si es vol).
Actuar com si fos un partit d'esquerra o, encara pitjor, el major partit de l'esquerra, al voltant del qual s'han de moure els altres partits menors, és un error monumental que pot tenir com a conseqüència, entre altres qüestions més greus encara, que si cau el PSOE 1 caurà igualment el PSOE 2 o partits satèl·lits.
És necessari, per tant, marcar nítidament la línia de separació entre l'esquerra i el PSOE. És, diria, en aquests moments en els quals s'ha fet palès el caràcter polític del PSOE, essencial. Tot això sense perjudici que puguin establir-se acords puntuals de col·laboració amb aquest partit (ben definits i delimitats sempre) davant la dreta encara més dura.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.