TW
0

Volem opositar a AT. Educatiu (tipus no digitat)
I amb totes les de la llei. Pensem que ja tenim suficient experiència per assessorar els tècnics en Educació. És igual si prenim la feina a bons professionals que per circumstàncies de la vida ja no poden fer feina amb nins (s'ha d'estar be físicament i mentalment) o estan a punt de jubilar desenganyats amb uns sabers, un humor i saber fer feina que ja voldrien els joves. És igual. Ara llevaran vuitanta ATD d'aquests.. i en quedaran quasi 200 perquè en posaran més. La seva gran habilitat fins ara ha estat que han cobrat com un mestre normal sense cap resultat visible de la seva feina per la qual han estat nomenats a dit. Aquests eren els famosos 300?. Valents assessors que ens deuen haver mandat a nosaltres la feina que ells haurien de fer i que segurament molts cerquen fugir de fer-ne amb els nins perquè no en sabem o els nins els fugen. Això si... ens han d'assessorar els de potada de com hem de treballar i, a més, orientar educativament els polítics... perquè és clar... aquests sí que no en tenen ni punyetera idea. Molts ja ho devien suspendre tot quan anaven a escola. I els de l'AMPE protestant per la retallada de digitats quan haurien de lluitar perquè els llevassin a tots. Quina classe de sindicat són?. Que no hi ha promoció ni recompensa per als funcionaris? Ves si no... Per això volem opositar... de pardal acabat a digitat.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Indignada
Em declar estafada. I indignada. Després de llegir les declaracions del regidor del PP Julio Martinez en les quals assegura que no podran complir totes les promeses electorals perquè no hi ha doblers en la caixa de Cort, em sent estafada. Aquest senyors no tenen paraula i qui no té paraula no és digne, i qui no és digne no pot ser representant d'un poble.
JOANA MARIA MAS. Palma.

Plaga d'insectes a Ciutat
Els veïns de Pere Garau, Arquebisbe Aspàreg, Metge Josep Darder i voltants estam d'enhorabona!
A l'habitual plaga de turistes de Ciutat aquest any se n'ha unit una de moscards.
Els arbres dels carrers estan infestats d'una espècie de mosquit petit, que no se sap molt bé si pica o només "emprenya", però que són molt molestos. Els esmentats insectes arriben a les llars i s'hi instal·lenor, com si fossim okupes no autoritzats, fent la vida impossible als veïns.
Una fumigació podria detenir la proliferació dels esmentats insectes? Creiem que sí.
Som conscients que en altres zones de la ciutat, com per exemple l'entorn del camí dels Reis, també hi ha molts insectes i de molts tipus..., però és que també hi ha molt de camp... i encara que és igualment desagradable, és com a més normal. Però en ple nucli urbà... estam obligats a viure com si ho féssim en el camp?
Ara que invertirem 196.000€ per llevar el carril bici, podríem desviar una petita part del pressupost per a fumigacions? Gràcies!
CRISTINA TENAS ROSELLl. Palma.

Les cases de Llucalcari
Els xalets de Llucalcari s'an convertit en bandera de l'aplicació de la llei en compliment de la resolució judicial presentada per el Consell de Mallorca.
Pens, com d'altra gent, que els xalets de Llucalcari estaven ben integrats dins el paisatge, construïts en bon gust d'acord amb l'estil rústic característic dels pobles de la Serra.
També vol dir que, a més del normal compliment de la llei i a la llarga lluita entre els propietaris (segons sembla, tenien tots els permisos menys un dictamen de belles arts), i el consell, hi ha un rerefons polític i de poder.
Hom no tendria res a dir a aquesta sentència d'esbucament si s'aplicàs la llei per a tothom, emperò sembla que no és així. M'explicaré: el Consell sembla que és molt rigorós en segons quines construccions il·legals, sobre tot amb les dels famosos, o les de llocs emblemàtics.
Per al Consell, el pla de Sant Jordi no és un lloc especial a pesar d'esser un paisatge únic en el món i porta d'entrada de Mallorca. Molins quadrats, rodons, safareigs, voltes de molí, de pedra, canals, etc. Moltes d'aquestes construccions, juntament amb les cases rurals de principi de segle XIX, i moltes d'altres des de l'any 1850.
El Pla de Sant Jordi està farcit d'urbanitzacions (suposadament il·legals), polígons, horts convertits en magatzems de tota casta, fins al punt que segons quins llocs s'assemblen a un gran femer, un immens abocador.
El patrimoni etnològic del Pla no està suficientment protegit, majoritàriament es troba en un estat d'abandonament i ruïna sense que cap institució faci res per aturar aquesta sistemàtica destrucció del Pla de Sant Jordi, pens que tot el contrari.
La pregunta és aquesta; com és tanta fixació en segons quins llocs i tanta miopia amb el Pla?, tal volta no són molt més horroroses, molt més impacte ambiental, molt més grosses? És que no els veuen?
Els ciutadans haurem d'acudir una vegada més al GOB, a ARCA i a totes les organitzacions en defensa del territori i el patrimoni?
ANDREU CARRIÓ CATALÀ. Sant Jordi.