20/07/11 0:00
TW
0

Encara hi ha oficines de la guàrdia civil amb escalons
L'edifici de l'oficina de la Guàrdia Civil -de la qual és responsable la Delegació del Govern-, cos de seguretat amb la missió primordial de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i de garantir la seguretat ciutadana-, situat al carrer del Mollet, s/n, de Palma, té un escaló d'entre 10 i 15 cm a l'entrada principal.
Per aquest motiu, el passat 23 de març vaig presentar una denúncia per incompliment de la Llei 3/1993 per a la millora de l'accessibilitat al Registre de l'Ajuntament de Palma. Com a resposta, el passat 19 de maig la persona responsable del Departament de Disciplina Urbanística de l'Ajuntament em va remetre un informe on, en síntesi, eximia l'immoble denunciat de qualsevol responsabilitat perquè, segons ella, "ni la normativa de barreres arquitectòniques ni la Llei de disciplina urbanística preveuen aquest supòsit". En aquest sentit, m'agradaria recordar a aquesta persona el que estableix l'article 37 de la Llei 3/1993 respecte del règim sancionador per incompliment d'allò que s'hi preceptua: "Constituirà infracció administrativa i seran sancionables, d'acord amb la Llei 10/1990, de 23 d'octubre, de disciplina urbanística i amb el que es determina en aquest títol, les accions o omissions que contravenguin les normes sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques", raó per la qual he presentat les oportunes al·legacions.
No és aquest, dissortadament, l'únic cas de barreres arquitectòniques a la Benemèrita: els quarters d'Algaida (c/ Cavallers, 26), el Pont d'Inca (c/ Sant Llatzet, 33) i Vilafranca de Bonany (entrada del poble) també tenen un bon escaló a l'entrada.
Encara que sembli mentida, després de 18 anys de l'entrada en vigor de l'esmentada Llei hi ha administracions públiques que ens discriminen i que ens consideren ciutadans de segona categoria.
GUILLEM FULLANA VANRELL. President Mallorca Accessible per a Tothom.

No tot es perd...
Durant l'any 2011 se'ns ha permès veure les manifestacions multitudinàries dels anomenats indignats i sembla que s'ha volgut fer una anàlisi de la situació històrica des del punt de vista d'un sector de la societat que ha tengut dificultats per accedir al pastís al qual en justícia ha d'accedir qualsevol persona culpabilitzant, i amb moltíssima raó, a un sector polític que ha semblat una guarda de rapinyaires famolenques que han tengut accés als comptes de l'Estat, (recordem els vergonyosos casos de corrupció de la pràctica totalitat dels partits polítics), posant-se les botes ben posades i tudant milers de milions en iniciatives socials sobretot amb vista a la immigració massiva que ha viscut el nostre país i a una Banca sadolla de doblers fins a l'extrem de negar el dret elemental a un habitatge a milers d'espanyols. Cal donar la culpa tambè a una societat que ha tudat recursos d'una manera vergonyosa, que ha sucat els recursos de la banca en nom d'un benestar material exagerat al qual ha accedit aquella, consentint a buidar els seus dipòsits, una societat que ha rebutjat feines en el camp (no és veritat que fa llàstima el camp mallorquí abandonat víctima de les herbes, el foc i la bruticia?) o en el sector dels desprotegits i dels majors que necessiten una mà, donant lloc a una entrada massiva de gent que també ha col·laborat, sobretot per part de les institucions que no han dubtat, més d'una vegada a marginar la població espanyola en detriment d'una població estrangera cada vegada més nombrosa, a buidar els comptes demanant subvencions, ajudes, etc. Tal vegada, la crisi mundial que patim ens servesqui per, en un futur, arribar a un consum responsable basat en l'austeritat, estimant el nostre país, exigint a la classe política, com s'ha fet fins ara per part dels indignats, cosa molt d'alabar, un compromís real per solucionar els probleems del poble allunyant la sola preocupació per col·locar amiguets i familiars a xuclar del pressupost de l'Estat i que la Banca sigui conscient que la persona té una dignitat a la qual no poden fer ombra els punyeteros doblers, vivint per a ells però no d'una manera servil i inhumana com hem vist fins ara.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Palma.

El tancament de [M]
Per unanimitat, la junta directiva de l'associació Amics de Tilloli lamenta profundament l'acord de tancament de TV[M] i Ona Mallorca.
Es tracta d'una televisió i ràdio lliures, amb programes culturals i solidaris que són un clar exemple de molts dels valors necessaris per la nostra societat actual. No tan sols els seus programes de qualitat serveixen per donar suport a la vigència d'aquests mitjans, sinó també la bona gestió econòmica realitzada sota un pressupost molt ajustat.
Per tot això la nostra associació vol expressar el seu més sincer agraïment i admiració.
Esperam que, pel bé de tota la nostra comunitat, finalment no es dugui a terme aquest desafortunat acord.
ALEXANDRA HERST VAN STEEN.