19/07/11 0:00
TW
1

Per tres el no-res fa un no-res
Que es governa amb funcionari, assessor i empresa amiga d'informe compromès com indica un periòdic aquests dies ja fa temps que ho denuciem. No s'ha descobert Amèrica. Fa molts d'anys que la gent veu que paga la mateixa feina tres vegades i que manté una guarda de barruts, ganduls i paràsits. Ho té ben assumit per simple impotència, com té assumit el blindatge i el desgavell de les contractacions en empreses públiques bubotes. Es cobren dietes importants per fer la mateixa feina que es cobra cada més i es fa el ditet? I com es demostra això? Si en presumien ferm els mateixos beneficiaris en aquests darrers anys com galls dindis per totes les fires, cafès i restaurants de l'Illa, i a la primera conversa, senyal que se sentien moralment ben culpables. Ni tan sols hi hagut mai discreció, sinó petulància. Així és com s'allunya la gent de la política (on ningú no dóna res per no res) i es provoca que el funcionari afectat simplement faci el suficient per cobrar cada mes. La societat se separa llavors entre barrut, venut i indignat. Això ho arreglarà el Govern entrant o es confia en el Bon Jesús que se li obrin de pinta en ample les portes de Palma. Alguns sempre hi seran a temps per entrar en el cel amb penediment i penitència. Que bé, quina sort que tenen. La Justícia humana hauria de ser expeditiva i contundent. Que entrin la moralitat i la justícia en aquestes empreses impúbliques i impúdiques, que entrin. Que facin net. Que no s'esperin a les darreries com també es previsible i com alguns ja presumeixen.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Incendis forestals, de la impunitat a l'oblit
La impunitat contra els incendiaris, i no tant piròmans, enguany i altres anys, va més enllà de la investigació dels fets per part d'aquest Govern balear o de la Delegació del Central. Perquè si no, com s'explica la manca de resultats, pel que fa a detencions i posada en mans judicials, dels responsables dels incendis recurrents estiu rere estiu?.
Encara podem recordar com l'any passat en plenes tasques d'extinció a Eivissa, al límit pel que feia a recursos humans i materials, es varen declarar el mateix dia, un important incendi a la finca de son Doblons, a Santa Margalida, i un altra a s'Albufera de Mallorca. Quins han estat els resultats de les investigacions? Nuls en tot cas pel que fa a la determinació dels fets i identificació dels causants.
Enguany resulta dolorosament penosa i vergonyosa la recurrència del nou govern en donar la culpa de les causes dels repetits incendis de Mallorca a Betlem, Artà, Coll d'Honor, Costa d'en Blanes, Randa, Puigpunyent... al temps d'estiu i a circumstàncies fortuïtes.
Com igual de vergonyosa resulta per part dels responsables d'Interior i de Medi Ambient d'aquest mateix govern, obviar les intervencions i direcció, en primera instància i lloc, dels seus agents de medi ambient. Professionals experimentats que també són responsables de la investigació de les causes dels incendis.
A què es deu aquest posicionament contrari a destacar la rellevància del treball, dels agents de medi ambient? A quins interessos o a què es deuen aquestes versions que descarten, contra tot indici, la intencionalitat dels incendis forestals?
JOAN V. LILLO COLOMAR. Alaró.

Eucaristia o bordell
Puc contar que un diumenge, quan m'adreçava a l'església del meu poble per participar de l'eucaristia, missa per als profans, acabava de travessar les portes de l'entrada quan vàrem tenir, la meva família i jo, la sensació que, en lloc de gaudir d'una mitja hora de meditació i celebració cristiana ens dirigíem a un lloc on el respecte i l'educació havien desaparegut per complet. Naturalment, la meva família i jo, conscients del que ens esperava si quedàvem a missa, millor dit, a aquella eucaristia on es celebrava ni mes ni manco que vuit primeres comunions, naturalment de persones i d'infants que no tornen a trepitjar un temple cristià i que, víctimes d'una fe mig buida i superficial i sense cap fonament cristià, només hi fan entrada de manera irrespectuosa per celebrar el que per a ells és només una festa plena de fotos, de regals, de vanitat i d'hipocresia davant Jesucrist. No m'importa la manera com cada persona vol viure la seva fe, el que sí m'importa és que aquestes persones vulguin monopolitzar allò que és una jornada de meditació, reflexió i de trobada amb altres persones que creuen el mateix i la converteixin en una festa de renou, de manca d'educació, de trull i de manca de respecte caps als creients.
Naturalment, seria l'ideal que el món només estigués habitat per persones creients i no creients, cadascú ferm en els seus principis i creences religioses, el que hi sobra és una actitud de mitges tintes que únicament són cristians a l'hora de celebrar segons quins sagraments, (batejos, primeres comunions, noces i funerals) d'una manera buida i superficial que no representa cap interrogant per a la intimitat religiosa de la persona. Tal vegada, l'Església catòlica s'hauria de repensar la seva actuació a l'hora d'oferir sagraments a una gernació de persones que no es troben mínimament preparades per rebre aquella realitat de comunió amb Déu. No es tracta de negar sagraments a ningú, però tampoc de fer una oferta de mercat de sagraments a tantíssimes persones que llavors no es tornen a atracar per l'Església, valqui la mostra de tantíssims d'infants que fan la primera comunió i que aquesta també és la darrera.
JOAN LLORENÇ AMER COMES. Pòrtol.