14/07/11 0:00
TW
0

Llevar per llevar, sense pensar
Em sembla indignant no sols l'acusació per part del regidor de Cultura i Esports de Cort, Fernando Gilet, i del portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Julio Martínez, que els dinamitzadors lingüístics de les barriades fessin una feina encoberta de recaptació de vots, sinó també el fet que ni tan sols no s'hagin assegut a reflexionar i a valorar els beneficis d'aquest servei en barriades com Son Gotleu, Santa Catalina, el Jonquet i el Camp Redó, abans de llevar-lo.

Aquest servei, en marxa des del 2008, ha possibilitat que col·lectius desfavorits, diferents associacions i immigrants d'altres països poguessin tenir l'oportunitat de formar part de la cultura de la terra on viuen mitjançant activitats per a petits, joves i adults tan subversives com: visites a diferents llocs emblemàtics de la nostra història, tertúlies, activitats intergeneracionals per aprendre la llengua d'on viuen, activitats relacionades amb les festes populars, activitats de lectura a escoles i les biblioteques de barri....

És evident que això no interessa, però és una contradicció que, a aquests polítics, els agradin les festes populars de les Balears, la seva literatura, el seu menjar, el seu paisatge, la seva història, el seu art... ja que d'això es vanaglorien, se'ls veu a les fotos, a les festes, als diferents actes... i, en canvi, no vulguin que la resta de la humanitat (ara per ara les més de 12.000 persones que se'n beneficiaven i les 39 associacions a les quals havia arribat el servei), sobretot si no tenen recursos per aprendre i viure-ho, se'n beneficiïn.
És egoista, indigne de la classe política que ara "ens representa" i, per suposat, poc ètic.
No els desitj que, si mai emigren o la vida els du a viure a una barriada com Son Gotleu, es topin amb polítics com ells.
CATALINA SBERT ROSSELLÓ. Mestra d'escola

On és l'educació cívica de les persones?
Avui dematí, com cada dia, he agafat el metro -el que sortia a les 7.45 més o manco- del polígon de Son Castelló, sempre amb cares conegudes de veure-les cada dia. Tot bé fins que hem arribat a la plaça d'Espanya. M'he fixat, com cada dia, que el terra era banyat perquè Emaya troba que aquesta és la manera més adequada de fer net els carrers de Ciutat; allò d'agranar ha passat a la història, es veu.

El semàfor per travessar el carrer estava vermell i gairebé la majoria de la gent que anava dins el metro ens hem aturat per esperar que es posàs verd. S'ha posat verd i, amb l'aigua, he llenegat, he caigut d'esquena i, no sé molt bé com, he posat també el genoll esquerre i m'hi he fet una bona ferida. I sabeu què? Ningú, absolutament ningú m'ha oferit la seva ajuda o simplement m'ha demanat com estava. M'he aixecat així com he pogut i he caminat coixejant fins a la feina. Supòs que per orgull o per indignació, no m'he posat a plorar fins que he arribat.
Ara, amb les lumbars fotudes i el meu genoll nafrat, des d'aquí vull donar les gràcies a tots els meus companys de metro i a totes les persones que m'han vist caure que ni tan sols no m'han mirat a la cara quan era estesa en terra. Així mateix, donaré les gràcies als treballadors de neteja de Ciutat per la seva fantàstica tasca aquàtica. Gràcies a tots.
JOANA CARBONELL CAMPS. Palma.

Em sap greu: l'edifici de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats tampoc no és accessible
L'edifici de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, situat al c/ Alfons el Magnànim, núm. 29, de Palma, té un tram d'escales mecàniques a l'entrada principal i dos porters electrònics codificats a les entrades laterals, ambdós a una altura de 166 cm. Per aquest motiu, el 2 de març passat vaig presentar una denúncia per incompliment de la Llei 3/1993 per a la millora de l'accessibilitat al registre de l'Ajuntament de Palma.

Durant els darrers anys, en distintes reunions del Consell assesor per a la millora de l'accessibilitat, vaig sol·licitar al conseller d'Habitatge l'eliminació de les barreres arquitectòniques de l'esmentat edifici o la rescissió del contracte d'arrendament amb la propietat de l'immoble per incompliment de l'esmentada llei. Encara avui podem trobar, al costat de l'entrada principal i aferrat a una columna, un petit cartell amb un número de telèfon al qual acudir en cas de necessitat. Curiosament, tant la cabina telefònica més propera com els telèfons ubicats als bars dels voltants tampoc no són accessibles, per la qual cosa resulta pràcticament impossible l'accés a l'esmentat immoble, tret que un dugui un mòbil a damunt, cosa que la direcció de la Conselleria sembla que dóna per feta.

Està clar que les empreses propietàries d'aquest immoble -d'ús administratiu públic, no ho oblidem-, no han tingut el més mínim interès a eliminar-ne les barreres arquitectòniques i fer-lo accessible per a tothom. Consider, per tant, que els nous responsables de la Conselleria haurien de rescindir l'arrendament d'aquest edifici per manca d'accessibilitat i per incompliment flagrant de la Llei 3/1993 per a la millora de l'accessibilitat.
Ben cordialment,
GUILLEM FULLANA VANRELL. President Mallorca Accessible per a Tothom