02/07/11 0:00
TW
2

Elogi de Joan Juan
Torna la gavina del PP a l'Ajuntament de Campos acompanyada pel virot -o baldritxa- de +Acció. Hi faran niu. Tant és si arriben d'allà enfora passat Cabrera o de Son Reus, vénen envalentonades volant sobre una ampla maregassa de vots. Sí, han tret molts de vots aquests de les dretes,per tot arreu. Ells en saben, són uns experts -encara que no sigui tan difícil- en enllaçar i arribar directament a aquesta part tan instintiva de l'ésser humà: l'individualisme, l'ànsia depredadora -consumisme- i la befa dissimulada per tot allò que no sigui la butxaca o el sarró. Determinats polítics d'esquerra pareix que es troben còmodes i contents a l'oposició mirant l'espectacle des de la seva carronyera poltrona. No és el cas de Joan Juan, un batle per massa poc temps, però que ha dedicat més de dues dècades des de l'oposició més constructiva i civilitzada a defensar les idees de progrés sostenible i solidaritat sempre donant una empenta per tot allò que fos estimació desinteressada per Campos i Mallorca.
Joan Juan Pons, Ponset, home cabal, polític honrat, treballador incansable des de molt tendra edat per pagar-se els estudis, mestre compromès amb la Cultura i la vila que l'ha vist néixer. Partidari d'unificar esforços entre aquells qui neden contra corrent, un d'aquells qui no creu que les persones es puguin comprar i vendre com a mercaderia, un bon company que defuig la hipocresia, la punyalada traïdora i la professionalització de la vida política, el posar els interessos propis sobre els de la comunitat. Això és ser d'esquerres.

Dos bergantells molt simpàtics han decantat la vara de batle a Joan Juan. Fan i desfan com qui jugar a monopoli. Ells i les seves idees pel bé de Campos. A parer meu, la vara es continuarà corcant tot i les pregàries de les beateria local a Sant Julià -o a José Ramon Bauzà- per que arribi "es desarrollo turístic" a la vila. Que vos vagi bé la vostra moció de censura però pensau que molts pocs han donat tant per tan poc a Campos com Juan Joan. Diuen que cada poble té els polítics que es mereix. I cada poble té l'autoestima que li han fet mamar. Ja m'ho va dir fa anys una doneta criada dins el caciquisme més denigrant: ha de governar es partit des Senyors que ells són els qui en saben, de comandar. Idò, això és Campos, Mallorca, una Sicília -Damià Huguet dixit- a qui han usurpat l'autoestima. Ara els postmoderns ens diran maniqueus a nosaltres: batuadena! que n'haurem sentit de dois... Quin món... i encara hi fan cases! Salut company!
MONSERRAT ALCARAZ VICH. Campos.

La igualtat no és una despesa, és una inversió
En temps de crisi no hi ha més remei que retallar despeses innecessàries, però n'hi ha que no es poden retallar, ni molt manco suprimir.
Noruega, país avançat dins la Comunitat Europea, va decidir l'any 2002 establir un sistema de paritat en els consells d'administració de les grans empreses i passà d'un 7% al 44% de participació femenina l'any 2010. El resultat és que s'ha convertit en el primer país de l'índex de desenvolupament humà de l'ONU per mesurar el benestar dels estats.
A l'Estat espanyol i a la nostra Comunitat Autònoma hi ha hagut canvis respecte de la igualtat entre ambdós sexes aquests darrers anys. Per això, ens dol observar com a l'actual Govern de les Illes, la paritat no s'ha tengut en compte, com ha desaparegut el Consell de Dones i per la Igualtat de l'Ajuntament de Palma; com ha desaparegut la Direcció Insular d'Igualtat del Consell de Mallorca. S'han creat seccions per a la família; res a dir que es protegeixi aquesta institució en tota la varietat i diversitat actual, però incloure els temes d'igualtat en els de família seria limitar els drets de les dones a un àmbit en el qual ja hi han estat relegades.
Són molts els indicadors que obliguen a mantenir les polítiques d'igualtat:
Les diferències salarials entre dones i homes per hora treballada; la taxa d'ocupació de les dones molt més alta en treballs de baix salari; la precarietat dels contractes femenins; les baixes pensions de les dones majors que comporten situacions de pobresa.
Per no parlar de l'escàndol de la violència de gènere, de situacions de discriminació en l'embaràs i maternitat i dificultat per accedir a llocs de poder.
Les dones, tradicionalment, estam avesades a gestionar els recursos pel bé comú, a tenir esment de les necessitats dels altres i a desenvolupar una actitud d'escolta i empatia. Aquests són condicionants importantíssims a l'hora de gestionar una situació de crisi com la d'ara i, principalment, un model a seguir per evitar que una situació així es torni a produir.
Demanam al nou Govern la consideració que la igualtat no és una frivolitat sinó una solució.
ÀNGELS CARDONA PALMER. Secretària de la dona del sindicat STEI-i.