TW
1

No caigueu
en la trampa de Bauzá
La situació econòmica és de cada vegada més complicada. S'ha vist que els inversors estrangers no perdran ni un minut a Espanya mentre les coses continuïn com ara, amb Zapatero al Govern i amb reformes del mercat de treball tan tímides que mai de la vida no podran incentivaran ni la inversió ni l'ocupació. Tothom espera un canvi de Govern a Madrid abans d'amollar cap euro. Com més es torbi Zapatero a partir, més patirem tots. Espanya és, ara mateix, una ruïna absoluta, plena de deutes i de patiment de gent que ha perdut molt.
I aquest és el motiu de la meva carta. Jo demanaria als sindicats, als mestres, a les organitzacions com l'OCB, que no facin ara banderes amb les reformes que vol introduir Bauzá en el tema de la llengua i del territori. Aquest no és el problema ara: no li facem el joc de muntar manifestacionetes com la de dimecres ni picabaralles estèrils. Que protestin els del PSM on toca, que és al Parlament, però no caiguem en la trampa de fer fum.
Bauzá ha de posar solució a la qüestió econòmica, ha de pagar els proveïdors, ha de reactivar l'economia (que és una cosa molt diferent d'engrossir els beneficis dels grans hotelers). M'imagín que al seu full de ruta hi figuren, en primer lloc, executar les mesures més polèmiques del programa electoral, com ara els relatius a la llengua i els projectes urbanístics tan controvertits com el del Guix. Deixau que hi digui que hem de resistir amb el silenci o amb les demandes als jutjats però, si hem de gastar munició de la bona, que sigui amb la seva incapacitat de treure'ns del clot.
JOAN ANTONI MAS. Palma.

Sortu, Franco, Cuba...
diferentes vares per mesurar el terrorisme
Fa poc que Rajoy (PP), aprofitant la presentació d'un llibre que recull la memòria de 24 assassinats de centredreta polític basc i que titula Raíces por la libertad, ha defensat la necessitat de "fer pedagogia" perquè s'entengui que "cap idea, per molt justa que sigui, no justifica el terrorisme". Fent una mica de memòria històrica, hauríem de recordar que el PP ha acusat Rodríguez Zapatero, el PSOE, IU, ERC, etc. d'intentar posar fi a la violència per mitjà del diàleg amb ETA. A més, els ha tractats d'incompetents i covards i, si més no, de ser còmplices del terrorisme. I això ha passat ben sovint.
Així mateix, els alts dirigents del PP com José María Aznar, Esperanza Aguirre i Mayor Oreja, entre d'altres, tots franquistes disfressats, es mostren radicals i exigents amb Sortu per la participació en les eleccions.
Encara és l'hora, però, que condemnin el franquisme (o feixisme) i el seu terrorisme sistemàtic d'estat. Recordem que, una vegada finalitzada la Guerra Civil, varen ser afusellats més de cent mil espanyols per l'únic delicte de defensar un Govern elegit democràticament. I com si encara no n'hi hagués prou, aquests paladins de la lluita antiterrorista fa molt de temps que donen suport -i hi mantenen relacions fraternals i ideològiques- a organitzacions mafioses i terroristes americanes, totes infinitament més poderoses que ETA.
De cada dia som més els qui ens demanam per què hi ha dues vares "antagòniques" de mesurar i interpretar el terrorisme i la Constitució i de quins poders fàctics o "pedaços bruts" té "pànic" Zapatero?
BARTOLOME SANCHO MOREY. Palma.

Coherència política
Molts de ciutadans/es d'aquest país ens demanam, i amb raó, quina diferència hi ha entre el que s'ha convingut a anomenar "dreta" i "esquerra", o sigui, el PP i el PSOE. Des del punt de vista de la coherència política, sí que n'hi ha, i jo diria que molta. El PP ha estat i és coherent, tant en els plantejaments ideològics com en la pràctica. Una altra diferència, igual d'important que la coherència, és la unitat del PP o de la dreta, perquè sempre ha estat així. En canvi, l'esquerra gairebé mai no ha mantingut aquesta unitat, tampoc en els moments crítics de la història d'Espanya.
A les nostres Illes, per exemple, on hi ha tants de partits d'esquerra, la unitat no hi ha estat mai possible. La primera de les raons és el repartiment del poder o de les quotes, com se'n deia un temps.
Els "nostres" no s'han aturat mai a pensar que el poble, els seus votants, demanam, exigim i necessitam la unitat dels homes i dones d'esquerres. Hem de menester homes i dones d'esquerres que siguin coherents amb el seu pensament i amb el programa del partit; que escoltin la veu del poble; que donin suport als més dèbils; que pensin que no tot s'hi val, en la política; que defensin principis ètics; que pensin que l'alliberament de la dona no és complet, perquè cal aconseguir-ne l'alliberament total; que lluitin per desterrar per sempre la fam al món, perquè amb les seva política neoliberal no serà mai possible: que s'acabi d'una vegada l'explotació de l'home per l'home. Aquesta explotació existeix i, encara que sembli mentida -i no ho és-, al nostre país hi ha treballadors/es que fan feina 14 o 15 hores diàries amb un sou de misèria.No és això explotació? Si no, com ho hem d'anomenar?
El Che deia que "és necessària la creació d'una nova consciència socialista que sigui el punt de partida en el qual ens hem de basar i cap al qual hem d'anar.". Des d'aquesta tribuna demanam o, encara més, exigim coherència als homes i dones que integren els partits d'esquerres perquè pensin que és el poble qui els dóna el poder i els en priva. Vull esperar i desitjar que hagin après la lliçó de les passades eleccions locals i autonòmiques.
Als qui pensam així ens diuen que som utòpics. Si lluitar per aquestes causes és ser utòpic, visca la utopia.
GERARDO MOYÀ NOGUERA. Palma.