Cartes dels lectors

No més retallades
Des del PP-PSOE i les altres formacions de dreta (com ara CIU, un exemple actual a la vista de tothom) o de centre, com en diuen ells, o de centre-esquerra (més barra, encara), com també s'autodenominen alguns, per reduir el dèficit fiscal es propugnen, amb rara unanimitat, les mateixes mesures de retallada de la despesa i la inversió públiques.

Aquestes mesures tenen un efecte depressiu sobre l'activitat econòmica, com l'experiència, per si feia falta, demostra. Hi ha, però, la possibilitat d'actuar sobre l'altre costat de la balança, sobre els ingressos, combatent la defraudació fiscal i augmentant la pressió impositiva sobre els qui més tenen i sobre el capital.

Aquesta altra opció, que permet mantenir i augmentar la despesa i la inversió públiques, té efectes incentivadors sobre l'economia, atès que incrementa la demanda i l'activitat econòmica i facilita una sortida ràpida de la crisi i el manteniment de l'estat del benestar.

Que tot això no són utopies impossibles es pot comprovar fàcilment accedint per internet a les pàgines de prestigiosos catedràtics d'Economia, com ara la del professor Vicenç Navarro i la de l'equip econòmic de la revista Sin permiso, que descabdellen àmpliament aquestes tesis i fan veure moltes altres coses de gran interès, per exemple per què predomina la tesi de les retallades i a qui beneficia. Les recoman vivament a tots els lectors interessats per aquests temes.
HONORAT DOMÈNECH FERRER. Palma.

Jaume II el Campeador
El bon rei Jaume II n'ha muntada una de bona per Sineu mostrant conclusions i interrogants varis. La Balanguera com a himne és ben acceptat per la població i això, a Mallorca, té molt de mèrit. El mallorquí es català de l'Illa per raons històriques i evidències clarament científiques. Els tribunals lingüístics internacionals tenen uns condicionants ben clars i establerts, per molt que els valencians pontifiquin a la seva. Ara bé, quants d'argentins ben castellans se senten espanyols? Cap. Quants de mallorquins se senten catalans? Distingim clarament, i sense ser més racistes que d'altres, entre estrangers, forasters, catalans, mallorquins, gitanos, romanesos i moros. El carrer ho diu més clarament que nosaltres. La llengua, doncs, és conseqüència històrica, però no fa un país ni un estat, ni ara ni mai. El territori el marca, en aquest cas, la geologia, que hi marca també els distints interessos. Una illa és una illa.

Separar per mor de la llengua és, amb tot, racisme i feixisme lingüístics i d'aquests en plou pertot arreu. Els intents intencionats d'arraconar el bellíssim i ben conservat català illenc amb paraules, "mots", semblants del català central (que no culte, no s'ha de confondre) són ridículs, immorals i vergonyosos, i així ho capta la població, que si no acceptà imposicions franquistes i conservà la seva parla d'aquí, menys les accepta ara. Encara més ridícula i immoral és la gonella llengo baléà d'un Círculo Balear forastero y politizado, evidentment. Qui no ho entengui corre el perill d'acabar com un ca ben gat o com un gos ben moix. I en Jaume II, ens agradi o no, era un bon rei en Jaume mallorquí a qui el germà major català Pere volia -i li va- prendre el regne una temporada. L'hi tornà el conco Jaume, Just precisament per això.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.