25/05/11 0:00
TW
3

El harakiri de l'esquerra (i de la dreta)
La crisi actual no és de l'any 2007, sinó que ve de molt més enrere dissimulada per la construcció. Ja fa molts d'anys que els treballadors tenen contractes precaris i estam cada vegada més en mans de les grans multinacionals. Sense temps, sense formació, sense voluntat, sense dignitat i sense estalvis eren (i són encara) presa fàcil per als bancs que els feien milionaris per un dia. El partit socialista es féu el harakiri tot solet quan no volgué o fou incapaç d'aturar aquests abusos començant per una cabina telefònica i acabant amb una comissió bancària. Encara els fomentà des de Felipe fins a Zapatero. El harakiri d'Antich ha vingut des de Madrid i els que apreciarien la política de Calvo ja no voten a Palm. Amb tot, la societat espanyola és molt més progressista que l'alemanya, la francesa o l'anglesa. Per tant, no ha trobat sortida als seus desitjos i reivindicacions, tot s'ha de dir, ben justes, i d'aquí, el 15M i la situació actual.

I ara què? El harakiri de la dreta començarà ara si desmunta el que queda de l'estat del benestar, desmantella culturalment i econòmicament la cada vegada més pobra i escassa classe mitjana, que fa encara de minso coixí i augmenta la quantitat de pobres miserables. Aquests seran llavors el seu harakiri. La fam va veure bellumes. Els pobres i els curts no tenen por perquè no hi tenen res a perdre i n'hi ha que tenen molt mala llet.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia

Fer-ne sang
No sol ser el meu estil fer sang. Però no em puc frenar quan record la Sra. Conxa Calafat (presidenta de l'associació Dones d'Esquerres de les Illes Balears). La Sra. Calafat, en una carta publicada en diversos mitjans de comunicació a final de març, va arremetre contra Isabel Llinàs (PP) per no haver donat suport a l'aprovació de la Llei d'igualtat que el Pacte havia colat amb traïdoria i nocturnitat en la darrera sessió parlamentària de la legislatura passada. En aquest arravatament verbal i compulsiu contra Isabel Llinàs, la Sra. Calafat anà massa enllà quan digué, textualment: "Hem de recordar que la vertadera enquesta és la de dia 22 de maig".

Doncs sí, senyora Calafat. No volia brou? Idò tassa i mitja. En les eleccions de diumenge no va guanyar el PP (que tragué més diputats i regidors que mai), sinó que va guanyar la sobirania democràtica dels ciutadans. El poble va dir de manera clara i contundent que no vol la igualtat de Pajines i Aídos, que no vol posicions desigualitàries d'un feminisme malentès, que no vol fanatismes radicals ni posicionaments intransigents i poc dialogants.
Sra. Calafat, si és coherent amb les seves pròpies paraules, no pot continuar ni un minut més al capdavant d'un col·lectiu de dones que està embarcat en un camí de cap part i que no disposa del suport de ningú. Per complir amb els tòpics, no em queda més remei que dir-li: "Aneu-vos-en, Sra. Calafat."
BERNARDO STENGEL. Palma.

Aquí continuam, no partim
Aquesta és una declaració representativa de tots els que aquests dies ens mobilitzam pacíficament a Espanya. Requerim tenir veu en els mitjans de comunicació, perquè nosaltres encara hi tenim molt a dir:
Som conscients que aquest moviment social no pot tenir data de caducitat i que la seva coherència i efectivitat depenen totalment de la seva constància. Per això, continuam donant-li suport activament més enllà del 22-M, perquè qualsevol que hagués estat el resultat d'aquesta convocatòria electoral no hauria estat suficient per al que reclamam. En aquests dies, hem aconseguit popularment fonamentar el nostre moviment i així donar forma a una cosa que fa només uns dies semblava impossible. Però això només és el començament.

Som joves i no tan joves. Som gent, els pares de qui foren convençuts que havíem de formar-nos per assegurar-nos una qualitat de vida a la qual ells no sempre van tenir accés. Ara resulta que uns som estudiants superiors, que d'altres ja hem aconseguit títols universitaris i postuniversitaris i, a més, som poliglotes. Estam preparats i n'estam farts, però no esgotats. No confiam en la democràcia actual i la culpa no és nostra. Necessitam canvis i les nostres propostes han de ser escoltades perquè nosaltres som aquest país i el seu futur. Aquí i ara exigim respecte, transparència i la participació que ens pertany en la nostra democràcia desitjada real.
PAULA CASADO FRAGA. Palma.