24/05/11 0:00
TW
1

Geografomatemàtiques
D'ençà que hi visc a prop, gaudesc molt de passejar pel bosc de Bellver amb els meus animalons. Intent fer-ho una hora al dematí i una hora al vespre i això m'obliga a trescar per amunt i per avall caminolls nous perquè el passeig no sigui monòton.

El cas és que avui no ha estat necessari trobar camins nous per rompre aquesta monotonia. Just a principi de camí, hi havia una parella d'uns al·lots que devien tenir uns quinze anys o a prop que tenien una conversa de festeig molt estranya i que m'ha tengut les neurones ocupades durant tots els seixanta minuts de passeig. L'al·lot ha demanat, en veu ben alta, orgullós i tot ple de testosterona: "¿Y la de China?, sabes cuál es la capital de China?". L'al·lota, empegueïda, ha hagut d'admetre que no sabia la resposta, a la qual cosa el jove li ha contestat: "'Madre mía!, mira que no saber que Pekín es la capital de China!". Tot pareixia que l'al·lota reconeixeria la derrota i es rendiria davant aquest desplegament hormonal, però, al contrari, ha respost dient: "No la sabía, ¿pero la de Japón la sabes tú?". He de reconèixer que l'al·lot ha sabut aguantar la dignitat, però ha hagut d'admetre que no, que això se li escapava.

Els meus cans estiren fort, i m'he quedat amb el dubte de saber si entre tots dos serien capaços de compondre la geografia asiàtica. Mig i mig, fan u. I aquesta fórmula tan senzilla m'ajuda a acabar la meva reflexió geogràfica i començar-ne una de matemàtica.

Ara que hi ha tanta política, ara que hi ha tanta manifestació, ara que hi ha tanta insatisfacció, ara que tothom vol canvis, ningú no es demana per què estam així. La meva experiència d'haver viscut a països anglosaxons i escandinaus em du a una resposta molt simple: tenen imposts alts, sí; tenen serveis ben finançats, sí (1 + 1 = 2). Tenen bona educació, sí; tenen baixos nivells d'atur, sí. Tenen cultura, sí; tenen bona convivència, sí (1 + 1 = 2). Tenen poca corrupció, sí; tenen ciutadans compromesos, sí (1 + 1 = 2... en aquest cas, l'ordre dels factors és indiferent). Volia fer un joc de paraules i d'idees enginyós i divertit, però la veritat és que m'han fugit les ganes recordant aquesta conversa que he escoltat avui al bosc de Bellver.
XAVIER BORRÀS. Palma.

La darrera vegada
Són les deu i mitja de la nit, d'una nit electoral on tot està dat i beneit. Tanmateix, he decidit no fer-ne cas.
M'agrada escoltar Radio 3 els diumenges horabaixa, igual que m'agrada escoltar Catalunya Música la resta de la setmana mentre treballo en coses meves. El que passa és que els diumenges, a partir de les set de la tarda, comença Sonideros, un espai de música i de diàleg que us recomano.

Però ha resultat que aquest maleït diumenge electoral el programa s'ha vist reduït a només una hora. A partir de les vuit de la nit començava un programa especial que jo, brut com estic després de tants anys de política barata, he pensat que es dedicaria a oferir dades inabastables d'uns resultats electorals avorrits que de ben segur han de donar la victòria a la dreta. Tant em fa que li diguin reaccionària o no. La dreta és la dreta.

Però no. La cosa ha estat ben diferent. El programa estava previst que durés fins ben entrada la matinada i en cap moment no s'ha donat cap dada sobre els resultats electorals. L'únic que importava era com continuava mantenint-se el moviment que s'ha denominat del 15-M, tant a Madrid com a la resta de l'Estat. He d'admetre que m'ha sorprès molt i molt.

No sé vosaltres, però jo, al final, he anat a dormir sense saber quin era el dibuix del Parlament balear per als propers quatre anys. Ja me l'imagino. Tant em fa. Estic indignat, i això que he anat a votar com la resta de petits burgesos que ho han fet. No tenia pensat fer-ho. Però al final ho he fet.
He fallat als del 15-M. Em sap greu. Serà la darrera vegada.
MIQUEL VICENS ESCANDELL. Palma.

Enhorabona als premiats
No sé quin tant per cent de l'abstenció que ha afavorit la victòria mai no vista del PP al nostre país es pot atribuir al moviment del 15-M. Però és ben segur que si haguessin promogut la participació a favor de propostes polítiques existents i que recullen moltes de les reivindicaciopns dels indignats, ja siguin noves propostes (dissidents, per exemple) o de partits que mai no han pogut realitzar el seu programa perquè han participat com a minories en alguns governs (ERC, PSM, EU, Verds); si haguessin aconseguit que el 40% d'abstenció fos un 40% de vot cap a aquestes opcions, potser ara no governaria el PP. També he de dir que quan vaig saber que Falange Española donava suport al moviment 15-M vaig trobar explicació a algunes aparents contradiccions.

Contra el sistema? Ha costat molt aconseguir la democràcia parlamentària; a Euskadi els ha costat molt recuperar el dret a la llibertat de vot. D'acord que la Llei electoral és injusta i afavoreix el bipartidisme; no participar-hi no és, però, la millor manera de millorar-ho. Jo visc a un poble on fa sis anys que el govern municipal manté una línia basada en el respecte al medi, en la defensa de la nostra identitat cultural, en la política de la justa igualtat social i atenció als més desfavorits, i, sobretot, en la participació ciutadana. Aquesta opció no sols no ha indignat la gent, sinó que ha aconseguit la majoria absoluta en aquestes eleccions. Pel govern de les Illes, en canvi, la indignació abstencionista ha aconseguit que ara ens governi el PP. Esper amb curiositat veure quanta indignació tindrem d'aquí a 4 anys. Hi ha coses que, a mi, també m'indignen.
PERE PALOU. Esporles