21/05/11 0:00
TW
3

Deixaríem la nostra llengua en bones mans?
El Partir Popular de les Balears va comunicar una de les propostes que aplicarà si guanya les eleccions autonòmiques, que és llevar l'obligació d'aprenentatge en català.
El PP, com tots els partits, el que vol és aconseguir tots els vots que pugui per poder governar. Fins aquí, d'acord. Però atacant la nostra llengua? És el que realment ens mereixem els balears? M'explic, com tots sabem les Balears són illes turístiques i estan plenes de gent de diferents cultures i nacionalitats: alemanys, equatorians, argentins, àrabs, etc. Tampoc no ens hem d'oblidar de molts peninsulars que han vingut aquí per trobar feina i no saben parlar el català, o en saben molt poc. I per acabar, tots els balears que es consideren anticatalans i que diuen que el mallorquí, menorquí, eivissenc... no és català. Així que he arribat a la conclusió que l'objectiu del PP amb aquesta proposta és aconseguir el vot de totes aquestes persones que ho tindrien més fàcil si l'aprenentatge fos en castellà. Però no s'han aturat a pensar en tots els balears que hem nascut aquí i volem seguir aprenent en la nostra llengua, que, juntament amb el castellà, és l'oficial de les Illes: el català.
Des del meu punt de vista, ho veig una falta de respecte a tots els illencs. Crec que és una manera molt fastigosa de voler aconseguir vots atacant la cultura balear d'aquesta manera. Fa l'efecte que el PP es vol riure de tots nosaltres, i això no ho podem consentir.
De debò pensau que algú té dret a plantejar-se llevar-nos allò que és nostre? Doncs no, és clar que no! Perquè aquestes 5 ills que són al Mediterrani són nostres, les estimam tal com són, tinguin les llengües que tinguin, acceptam totes les que es xerrin aquí; però la que va créixer en aquesta terra ningú no té dret a suplantar-la.
Balears o no, si estimau aquestes illes, abans d'anar a votar dia 22 reflexionau sobre aquest tema.
CATALINA M. BROTAD. Capdepera.

De riscs sísmics. Quantitat o intensitat
Durant aquests dies i a causa del terratrèmol de Llorca, s'ha comentat que, aquí, el risc sísmic no és igual que allà. Potser no es vol crear alarmisme. A Llorca hi ha més terratrèmols que aquí, és cert, però els nostres, més espaiats, són alguna vegada de la mateixa intensitat que els seus. Alerta que algunes les falles que creuen l'Illa no siguin del tot semblants. Es documenta el terratrèmol de 1851 en forma de cròniques semblants a les Llorca, i amb crulls encara coneixedors en diverses possessions de Sencelles. La gent té dret a saber per preveure. No observem que es controli el risc geològic en gaires construccions de l'Illa, com hem denunciat altres vegades, i se n'informi els arquitectes, els ajuntaments i els promotors sobre la conveniència de construir els nous edificis en tota l'Illa per a un terratrèmol d'intensitat 5 o 6. No pot ser per res dolent i no es faltaria a la veritat. Menys quantitat no vol dir menys intensitat. Quan toca, toca, i això no són matemàtiques. I si ens toca demà el dels 500 anys? No suposaria incrementar el cost en la construcció (s'hauria d'estudiar) i seria un manera de garantir la seguretat dels nous edificis. Un informe geològic tampoc no pot ser dolent per al propietari, si no una garantia de seguretat i de qupe els constructors no roben en ferros i en formigó. Els científics podem estudiar, documentar, preveure i, fins i tot, especular i pontificar, però són els gestor polítics els que han de decidir amb les dades a la mà. Seva és també la responsabilitat del que pugui passar. Parlem de vides humanes.
Bernat Morey Colomar. Sta. Eugènia.

Reflexió
Per què ha sorgit el Moviment 15-M, exigint democràcia real? Per mi, la principal raó ha estat i és, llevat d'algunes excepcions, que els polítics del nostre país que s'autodefineixen d'esquerres, i els de l'UE en general, no són coherents amb els seus programes electorals. Per exemple, el PSOE ha aplicat una política econòmica estrictament neoliberal, que no ha fet sinó destruir ocupació, ha abandonat la lluita de classes establerta en els seus principis fundacionals i ha retallat drets socials que als treballadors d'aquest país ens ha costat molt de conquerir -a través de les nostres lluites-. Tenim gairebé 5 milions d'aturats i el creixement de la desocupació augmenta cada dia que passa. El Govern de la nació aprova per Decret llei una reforma laboral, que no fa sinó agreujar la situació laboral. Els sindicats estan completament en desacord amb aquesta reforma. Els sindicats ho han dit al Govern, per activa i per passiva, que aquest no és el camí, que estan equivocats, que han de retirar aquesta reforma, i el Govern s'entossudeix a mantenir-la, perquè han de pensar, segons el meu parer, que rectificar debilita, quan és al contrari.
Durant aquesta campanya electoral m'he trobat molts ciutadans, votants del PSOE, que m'han dit que no votarien el PSOE, per una sola raó: se senten enganats perquè el partit en el poder, com a partit d'esquerres, fa una política de dretes, és a dir, neoliberal i submisa a l'FMI i als dictats de la UE. Molts pensen, potser equivocadament, que el nostre país ha de seguir una política econòmica conforme a l'establerta en tots els països de la Unió. I potser tinguin una mica de raó, però aquesta política no ha de retallar drets socials Crec que aquesta "revolució" pacífica del Moviment 15-M serà imparable si els governs de torn continuen per aquest camí. Qualsevol defecte pot ser perdonat, menys la traïció a uns principis.
GERARDO MOYÀ NOGUERA. Palma.