Cartes dels lectors

M'agrada l'OCB, renovada
L'any que ve, l'Obra Cultural Balear complirà mig segle: un aniversari ben rodó i ben mereixedor de celebrar-se. Tants d'anys han de donar per força períodes diversos d'alts i baixos, anys de grans èxits i d'altres per oblidar.
A partir del suport teòric per part de les institucions, principalment a partir de la introducció del català a les escoles, gaudírem d'una mena de pax balearica on era lògic un col·laboracionisme generós amb les institucions oficials.

Aquesta pau, però, no duraria gaire: a la problemàtica secular del català, s'hi afegirien noves ofensives que ara ja amenaçaven els fonaments: la darrera gran onada d'immigrants, acumulada a les anteriors, en feia gairebé impossible l'assimilació (els nats a fora ja són la meitat de la població). El català millora institucionalment i en coneixement, però recula en la parla del carrer. Era qüestió de temps que els partits forasters o els majoritaris que ho han d'arreplegar tot se'ns girassin en contra.

I efectivament, el darrer quadrienni negre de Matas no es va limitar tan sols a denigrar l'Administració, també ho va intentar amb el català. Es desplegà una ofensiva mai no vista en els temps democràtics contra els fonaments del català: bilingüisme, trilingüisme, frenar-ne l'avenç a l'Administració i a les escoles... en una paraula: bombardejar els pilars que garantien la supervivència del català.

Val a dir que "bilingüisme", per se, no és dolent; de fet, no és més que un altre tecnicisme que usaven els filòlegs sense gaire problemes: el problema el creen els polítics quan diuen "bilingüisme", però en realitat volen dir "me hablarás en cristiano". Una altra intenció no té cap ni peus: els indígenes ja vàrem néixer amb dues llengües: els problemes, en tot cas, serien dels que només en volen una. Tot això afegit a un cicle de recessió en el pes de les associacions ciutadanes, el panorama era certament desolador.

Aleshores, deia, en poc temps l'Obra quedà desarmada i humiliada. Després de tants d'anys de col·laboracionisme directe amb l'Administració oficial, gairebé s'havia perdut la capacitat de reacció, no diguem ja la de mobilització, reduïda pràcticament a una festa anual. Foren uns anys d'incertesa i canvis de rumb erràtics...
Fins que una nova fornada de persones ben competents, ben decidides, ben fermes, la majoria joves però amb un seny de bístia vella, decidiren prendre'n les regnes: és l'actual junta directiva, encapçalada per Jaume Mateu i Tomeu Martí. A partir d'aquí, hi ha esperances, fins i tot, de recuperar el terreny que s'ha perdut.

Si un bon capità de vaixell es demostra navegant amb temporal, l'actual junta directiva ja ho ha demostrat amb escreix. Per si algú en tenia dubtes, l'actual campanya "Mallorca, m'agrada", encara que no hagués tingut èxit, hauria estat una idea genial i d'utilitat extraordinària per refermar l'autoestima: una qüestió tan elemental i transversal que a molts no se'ns hauria acudit. Però, a més, la forma, realització i, sobretot, participació d'aquesta campanya ha estat un èxit total.

Bé, sempre n'hi ha que, en lloc d'anar a la diada s'han estimat més anar a pintar de negre els collons d'un bou (més o menys aquest era el titular d'un diari), però això tant pot passar a les millors famílies com a les millors mòmies del Senat, què hi farem?

Fins i tot, ens avisa Tomeu: "A la Mallorca maltractada és necessari que qualcú li digui que és guapa".
Quina lliçó. A mi m'agrada la gent que em dóna una lliçó amb fets: m'agrada l'Obra Cultural Balear.
PERE LLOFRIU. Palma.

Catàlegs i valoracions patrimonials, ja!
Imaginau la cara dels picapedrers de l'edifici del carrer d'Hanníbal, a Santa Catalina, en veure'n aturades les obres amb la poca feina que hi ha. Per què els ciutadans hem de pagar la dinamita de Llucalcari i les Covetes sense tenir-ne culpa. El GOB i ARCA han de fer el paper de cans de bou que hauria de fer l'Administració? La corrupció, inoperància i incompetència dels molts governants fan desagradables aquestes organitzacions exemplars en la lluita pel nostre patrimoni i de les quals hauríem d'estar ben orgullosos, perquè ens fan la feina bruta que el polític no fa cobrant un bon sou precisament per fer-la.

Increïble! Si es catalogassin i valorassin tots els béns patrimonials possibles i coneguts, d'una manera metòdica, exhaustiva i objectiva, com es fa (o intentam fer) per exemple amb el patrimoni paleontològic, potser ens estalviaríem el contratemps d'aturar la demolició d'un edifici singular, perquè ja estaria catalogat. El fet ens beneficiaria a tots, als constructors i promotors els primers, ja que sabrien d'una manera clara i sense ambigüitats on poden edificar o treballar. Les administracions sabrien també el que han de mantenir, protegir i gestionar en nom de tots i els ciutadans coneixeríem molt millor el nostre ric patrimoni. Tots hi sortiríem guanyant.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.