Cartes dels lectors

Lofra, si us plau
Ja ho han dit d'altres, que per cert en saben molt més que jo. Punxant per internet ja trobareu informació amb els ets i els uts filològics. El problema pareix esser que els filòlegs amb canongia no s'acaben de decidir, o no poden convèncer els col·legues que caldria escriure "Lofra" i no "l'Ofre" com hem vist sempre. Efectivament, estem parlant del puig-puig de Mallorca. No és tan alt com el puig Major ni tan esculpit com el Galatzó, però és molt garrit, el que més s'assembla a un con perfecte i se'ns dubte dels més coneguts i estimats, ben segur per esser la fita màxima de l'excursió del Barranc, per això la majoria de vegades no s'hi arriba, però se'n parla molt. I, doncs, es mereix escriure'l bé: Lofra.

Hi ha d'altres casos semblants, "Sarracó" o "Saranjassa", per exemple, són variacions sobre un nom àrab: l'article és fals. Però tornem al nostre estimat puig.

No s'ha trobat alternativa a l'origen àrab "al-hofra" que vol dir "la fondalada", exacte: els puigs, per defecte, tenen el nom de la possessió on pertanyen i, efectivament, la possessió Lofra és al bell mig d'un circ muntanyenc, al fons. Aleshores, tractant-se de d'un nom àrab (per a nosaltres opac, críptic i únic) l'article en català mai no hi ha tingut cap funció, tant, que *ofre, senzillament, no existeix. És més, caldria entrenar-se especialment per a poder pronunciar *ofre sense el fals article i encara perdríem el temps, perquè ningú no ens entendria. Aleshores no hi pot haver "l'Ofre" si no hi ha *ofre, és a dir: "l'Ofre" tampoc no existeix. Ens quedaria, doncs, aferrar-se a la tradició secular equivocada, tampoc no són hores d'exhumar la "h" a "Espanya", però el nostre cas és un bunyol triple i absurd: l'article no existeix, el presumpte nom tampoc, i, per tant, què hi fa l'apòstrof enmig? Nosa. Amb quina lletra s'alfabetitza? I de tot plegat en surt una grafia que pareix un burot. Així doncs, tenim la grafia més lletja per a un dels puigs més bells: Lofra.
PERE LLOFRIU. Palma.

Ossama bin Laden és la darrera prova que vivim en un món manipulat
Arriba un moment en què perdem la perspectiva de les coses i ja no som capaços de discernir entre el bé i el mal.
1. L'anunciada mort d'Ossama bin Laden l'han comesa els EUA en territori pakistanès sense informar aquest país de l'operatiu que havien de fer. Per què serveixen les lleis internacionals?
2. Només se sap el que ha passat segons el que ha volgut informar la potència atacant. No hi ha ningú que estigui en condicions de donar una altra versió dels fets. Volia negociar o rendir-se Bin Laden?
3. Els familiar de Bin Laden tenien dret sobre les seves despulles i decidir sobre el seu enterrament. Tanmateix, els EUA decidiren de manera unilateral llançar el cos a la mar perquè no en quedàs rastre.
4. La gent amb sentit comú hauria estat un judici a Ossama bin Laden perquè es revelàs tota la veritat dels seus crims i la seva participació en els atemptats de les Torres Bessones. No ha estat possible per l'acció militar dels EUA.
5. S'ha desfermat una eufòria al món occidental per la mort d'una persona. L'opinió pública que s'alegra per l'assassinat d'algú està condicionada i possiblement malalta, per molt que s'oficialitzi aquesta condemna.
És una llàstima viure en un món manipulat.
MARIA SERRA. Palma.

Reflexions per al president de Foment de Turisme
Sr. Iraondo, el guia de la Seu que ens despotricà de Barceló era ben mallorquí. També ho són les famílies que es disputen la cel·la de Chopin. Els conductors de les galeres que pontifiquen pel centre de Palma en castellanokalé tenen responsables municipals a sobre ben mallorquins i molts dels que venen toritos i banderetes, entre d'altres fandangos, per Can Pastilla i l'Arenal tenen els dos cognoms d'aquesta terra. En canvi vostè, tot un president del Foment de Turisme mallorquí té un cognom que no era per aquí fa 50 anys. Segons la seva teoria, vostè mateix no seria apte per vendre l'Illa. Ben vingut sigui, però, on ens venen millor els estrangers que els mallorquins mateixos. Miri l'Arxiduc i Zeta Jones o Schiffer. Diu que la solució és formar els migrants. D'acord. I als mallorquins, que s'han de formar (i molt) i als mateixos turistes que vénen i se'n tornen pensant que són per Andalusia (formosa terra per cert) per dins un poal de sangria.
Mallorca es ven tota sola, no necessita massa parafernàlia, n'hi sobra, quasi tota la que hi ha precisament. Pensem que és en aquest tema on hauria de dedicar e
Des d'aquí li fem extensiu el modest oferiment d'un mallorquí de sang calenta més xalest que no xenòfob.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.