cartes dels lectors

TW
0

Carta al senyor rector de sa Pobla
Sr. Joan Pons, rector de la parròquia de Sant Antoni Abat de sa Pobla: com vostè sap, el Sr. batle i els altres membres del Consistori (o en la seva gran part) assisteixen a actes religiosos al llarg de l'any amb una freqüència mitjana que s'aproxima a les dues vegades mensuals. Ho fan amb motiu del seu càrrec polític i administratiu i amb un sentit de la propietat i de l'autoritat tan alt que (fa uns anys la premsa ho publicà), si un s'asseu al lloc del Sr. batle, la Policia Local entra a l'església per foragitar-ne aquella ànima atrevida.
Tant al Sr. Batle com a vostè fa bastants mesos que els vaig argumentar els motius pels quals, a parer meu, no s'hauria de produir aquesta assistència consistorial descrita. De moment, no hi he tingut èxit.
Atesa aquesta situació i partint del supòsit que les obres d'un cristià donen testimoni de la seva fe, és legítim assabentar-lo dels fets del catòlic Consistori que a mi me'n consten: fa uns deu anys, feren les gestions oportunes per expropiar-me un tros de terra sense que me'n consti cap argumentació fonamentada; me'n vaig queixar al Defensor del Poble i aquest, després de set anys de requeriments infructuosos, fa poc que m'ha dit que, vista l'actitud entorpidora i de manca de col·laboració del Consistori, no sembla que canviï en benefici d'aclarir els seus dubtes; i que el Sr. Batle li diu que, si vol saber res, que ho demani al Sr. Batle d'abans... Hi dóna per acabat el seu paper i que m'arregli com pugui.
Quant a altres fets il·lustratius de la fe consistorial, puc destacar-ne que el Sr. Batle unes vegades m'ha donat la documentació sol·licitada i d'altres, no; que sempre m'ha pres per beneit i que, segons el seu concepte de democràcia, els vots van a missa quan decideixen què és la veritat, les normes de la lògica, el significat de les paraules... o, com en fou el cas, si en una carretera hi ha o no accidents (recordi que a Jesús el mataren pels vots d'aquesta falsa democràcia).
Per acabar, li faig dues propostes. La primera, que m'organitzi una exposició pública de la meva queixa al Defensor del Poble i vostè mateix jutgi el fets dels últims deu anys, des de quan el batle Sr. Jaume Font ho deixà tot lligat. I la segona: tenint en compte que sant Antoni ho donà tot als pobres, que el Consistori pobler, que es fa passar per cristià, ha demostrat que sap molt bé què ha de fer per prendre als pobres els béns que sant Antoni els donà; i que, si cristians com el Sr. Batle són tot el que set segles de parròquia han aconseguit... tanqui l'església com el Defensor ha tancat el cas i no perdi més el temps per sa Pobla. Atentament:
JACINT SOBERATS PAYERAS. Sa Pobla.

Una reflexió d'alumnes a extingir
Una vegada que han passat dos anys des de la implantació del nou Espai d'Educació Europeu Superior, és hora de fer balanç de la nova situació i determinar en quina situació es troben els alumnes que encara cursen els antics plans d'estudis. En concret, els alumnes de l'antic pla d'estudis de filosofia aprovat l'any 1998 es troben en una situació d'incertesa a causa de les retallades de pressupost que ha sofert la Universitat.
En concret, l'alumnat de filosofia volem denunciar tres fets que ens perjudiquen greument. El primer fet a denunciar és la pèrdua d'optatives específiques de filosofia. A partir de l'any acadèmic 2009/10, l'alumnat de filosofia hem vist que l'optativitat específica de la nostra carrera ha minvat considerablement. Els motius són perfectament coneguts per tots: el cost zero que ha de suposar la implantació del nou pla d'estudis de grau, que fa que sigui impossible la contractació de nou personal docent.
Així doncs, el terme "optativitat" queda buit de significat, ja que en l'actualitat la possibilitat d'escollir és gairebé nul·la. Per si això fos poc, la tendència anirà en augment, per la qual cosa molts alumnes veuen que és possible que no puguin acabar la carrera, perquè no poden completar el nombre de crèdits referents a l'optativitat.
Una altra cosa a destacar-ne és que, a causa de la implantació del nou pla d'estudis de grau en filosofia, moltes assignatures passen a oferir-se sense docència. Això, de per si, ja és un impediment molt gran per continuar amb la carrera, però, a més, s'hi ha retallat el nombre de convocatòries legalment vàlides, que ara tan sols són quatre en un termini màxim de dos anys.
Si tot això és poc, encara hi podem afegir un altre desavantatge. Els estudiants de les darreres promocions ens trobam en una mescla de plans. El grau introdueix una nova metodologia respecte de la llicenciatura, com també un increment de les hores de feina a casa i avaluació continuada.
Aquesta nova metodologia s'ha fet servir a les assignatures vigents de la llicenciatura, juntament amb la metodologia anterior (classe magistral més examen final). De vegades, aquesta mescla ha anat bé; d'altres, no. Consideram que els qui hem començat amb un pla d'estudis determinat hem d'acabar amb el mateix i no amb projectes híbrids que, a la llarga, van en detriment de la nostra formació.
És per tots aquests motius que l'alumnat de l'antic pla d'estudis sol·licitam algunes mesures per solucionar tots aquests desavantatges i animam tots els nostres companys d'altres carreres que es troben en una situació similar a posar-se en moviment per tal de garantir una formació competent i eficient.
ALUMNAT DE LA LLICENCIATURA DE FILOSOFIA DE LA UIB. Ciutat.