Cartes dels lectors

Un espill brut
Els valencians, habitants d'una república tarongera amb greus dèficits democràtics, estem més que acostumats que els mitjans de comunicació ens retratin com al blanc perfecte d'inauguracions de pantans i altres cortines de fum faraòniques. L'assetjament constant i l'aïllament mediàtic al qual ens ha reduït la PrePotència sucursalista ens han insensibilitzat de tal manera que ni tan sols ens importa que al Diari de Balears no haja aparegut ni una sola línia sobre la manifestació del passat 16 d'abril a València. Tant és la presència de 80 mil persones, entre els quals els agents més actius, irredempts i imbatibles de la societat valenciana; tant és la reaparició de Lluís Llach; tant és que el tancament de TV3 i la majoria absoluta del PP sigui un perill sempre latent a les Balears...

El País Valencià, ai las, és l'espill en què la societat catalana (i illenca) panxacontenta apareix reflectida com no s'hi voldria veure: marginada i perseguida. Per això miren cap a una altra banda i proven de soltar llast. Però alerta, no ens perdeu de vista: també som el laboratori dels recursos més demagògics que, esperem que no, el PP podria aplicar en aquesta banda del mar.
Com diu la dita valenciana: "Riu-te del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou".
FRANCESC ESTEVE I BENEITO. Palma.

Preocupants resistències a la igualtat de sexes
La carta de Salvador Sostres publicada la setmana passada al diari El Mundo és sens dubte una clara apologia de la violència sobre la dona. És com pretendre justificar una acció terrorista sota qualsevol excusa més o menys peregrina. Cal per això aplaudir la reacció d'un significatiu nombre de periodistes d'aquest mitjà, que han demanat al seu director que prescindeixi de la col·laboració d'aquest periodista. Però com diu José Àngel Lozoya, del col·lectiu Hombres por la Igualdad, "hi ha una corrent d'homes, no necessàriament associats però sí organitzats, que es dediquen a reaccionar virulentament contra els avanços en matèria de igualtat".

Ens agradaria creure que es tracta dels darrers espeternecs als avanços assolits en matèria d'igualtat de drets entre homes i dones. Això no obstant hi ha qui parla d'un veritable rearmament del masclisme; no debades existeix un sector d'opinió que nega o relativitza la gravetat de les accions sexistes i situa els homes com a víctimes d'una tan ridícula com absurda conspiració feminista. A Palma en tenim un bon exemple amb APFSIB, una associació que, amagada rere una altra finalitat, es dedica sistemàticament a anar contra tot avanç en favor de la igualtat real de gènere i a criticar i intentar desprestigiar els actes dels grups de dones i homes que denuncien els abusos i desequilibris de tota mena que encara ara es produeixen en aquest terreny i que afecten de manera aclaparadora les dones. Aquesta associació emet constantment comunicats amb continguts marcadament sexistes i contra la igualtat de gènere, a més de pretendre fer creure que els homes pateixen la mateixa violència de gènere que les dones. En la seva mania persecutòria demanen, fins i tot, un dia internacional de l'eliminació de la violència contra els homes! Val a dir que es tracta de textos que, sortadament, no transcendeixen més enllà del cercle dels seus acòlits o simpatitzants, però l'ambigüitat i ressentiment dels quals creen un medi de cultiu que és el que provoca opinions intolerables com ara la del Sr. Sostres.
HOMES PER LA IGUALTAT.