20/04/11 0:00
TW
0

A Xisco Clapés per
a l'Escola de Disseny
Tens raó Xisco en el que dius. Tota la informació sobre oferta pública ha d'estar indicada en els llocs pertinents. Suposem que hi està. Per això mateix, ens estranyà tants de secretismes. Alguna cosa sabíem, tampoc no som tan innocents, però una cosa és el radiocalle i l'altra, la realitat. No sabíem tampoc qui era aquest que dius pintabrutes. Li posarem aquest nom figurat per simbolitzar el típic intrús de la nostra professió (mestre) que s'apunta per tot, l'apleguen a dit, sense tenir ni títols ni formació i encara el retreuen per la cara als que hem estudiat anys i anys. I això pot ser passa tant per Disseny, com tu denuncies, com per la UIB (on més per cert). Si haguéssim sabut que hi havia un joier pintor implicat, potser n'hauríem cercat un altre exemple. Però bé, de vegades sense voler i tot surten bubotes.

És ben necessari que tots aquests indrets possible refugi de ditats surtin a la llum en benefici de tants de bons professionals que no tenen feina. No hi ha dret que haguem d'aguantar aquestes meravelles "superguais" que denuncies. I s'estranyen llavors que no tinguin alumnes. La primera passa d'un bon centre d'ensenyament és una bona selecció del personal. Si no es fa, quina garantia tenen els alumnes? On són el seus drets? Normal que se'n vagin a aprendre la professió amb els millors mestres. A més, ells haurien de ser els primers a exigir un bon i just procés de selecció. I l'Administració i els sindicats què hi diuen?
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Pare i pastor
Avui t'escric a tu, Pere Barceló, com a autèntic i vertader pare i pastor, a la manera de Jesucrist. Tu, des que ets capellà, i, potser, molt abans, has fet de pare i pastor. Tu, a qui ha tocat viure com una ovelleta entre llops, has cercat i continues cercant l'ovella perduda; l'ajudes de la teva butxaca, la consoles, li dónes coratge i ànim. És tanta la teva innocència que no t'amagues de res ni de ningú. Deixes que tothom entri a casa teva, fas seure els pobres a la teva taula, abraces i beses els nins com un pare, consoles els nouvinguts en els moments de més enyorança. T'has gastat per tothom. No has fet jocs de mans com altres germans capellans que juguen amb les mans per damunt els altars; tu has treballat amb les teves mans i, de la suor del teu front, en el secret de fer el bé, has acollit, has defensat i has estat un pobre i treballador més entre els pobres i dignes treballadors.

Jo t'entenc, Pere, quan et sents tranquil, esperançat i disposat a continuar treballant pel regne del Pare del cel, que és el mateix que laborar amb i per a la humanitat d'avui, la que hi ha, la que passa carestia, la que sofreix la missa que nosaltres celebrem, la de peu, la que es renta els peus en comunió, o amb la pols dels camins, com diu Santandreu en el seu llibre Llobacarda.

És ben segur, Pere, que coneixes i vius el capítol 5,1-12 de l'evangeli de Mateu: "Sereu feliços quan, per la meva causa, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota casta de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebra-ho. Serà motiu d'alegria.

Pere, jo sé que el Dijous Sant, el bisbe Jesús t'abraçarà i, si no ho fa en persona i en calent, ho farà quan abraci el vicari judicial de la cúria; allí li apareixerà la teva ombra i l'acollirà en gust de llàgrimes.
PERE FONS PASQUAL. Capellà i mestre d'escola.

No tot s'hi val
La propaganda electoral que fa la senyora Soledad Sánchez en el cartell del seu partit provoca un seguit de reflexions: És denigrant el cos d'una dona? S'ha de mantenir ocult de les mirades alienes? És un símptoma de progressisme el fet de mostrar-ho?

Tant el cos de les dones com els dels homes són creacions meravelloses i, en el cas de les dones, a més, possibilitadors de donar vida a altres éssers. Què més podríem dir-ne? Res a amagar del cos humà, res brut o denigrant. El que no és de rebut és la utilització del cos amb finalitats alienes. Ha costat molts esforços eradicar la cosificació del cos de les dones amb finalitat publicitària i utilitzat com a reclam i està prohibit en la Llei d'igualtat . Ha costat molts esforços que es visibilitzin les dones no pel que pareixen sinó pel que són: ciutadanes de primera amb els mateixos drets i deures que els nostres companys.

En el breu tram històric en el qual les dones desenvolupen càrrecs polítics, han demostrat amb escreix que disposen de molts i bons arguments i no els que exposa la candidata. Precisament i en aquests moments de crisi, és des dels arguments dels moviments de dones a favor d'una major empatia, d'una integració de la diferència, de la solidaritat, com es poden combatre situacions tan dures com les que estam vivint ara on la competitivitat, el consum, el capital com a déu omnipresent manen. I aquests són arguments.
ÀNGELS CARDONA. Responsable d'Organització de dones de l'STEI-i.