18/04/11 0:00
TW
2

Esquerra, l'única opció possible
Ens acostam a les eleccions locals i autonòmiques i fa la impressió que la majoria dels partits amb representació institucional ofereixen el mateix: gens d'il·lusió i una por enorme de ser "políticament incorrectes". Normal, diria jo, vist el que ha estat aquesta legislatura presidida per "ses eminències" els fiscals Anticorrupció.

A hores d'ara, just hi ha dos partits polítics que ens ofereixen espais nous. Un és UPyD, però és esgarrifador el que diu sobre la llengua. En la resta de temes són clars i entenedors, especialment pel que fa a la transparència i al bon govern. L'altre és Esquerra. Aquest partit ja deixà ben clares les seves intencions quan abandonà els càrrecs institucionals perquè li feia oi la connivència amb els corruptes. Defensa la terra, la cultura i la llengua, que ens aproximen a les nostres arrels primerenques, les catalanes. Ningú d'Esquerra no ha estat acusat de corrupció ni d'aprofitament dels doblers públics. Quan els partits progressistes estan desorientats i a la dreta torna a comparèixer "l'amo en Biel" donant ordres i "consells", resulta clar a qui s'ha de votar: Esquerra!
JOAN COMES, un que no hi milita. Palma.

Al capitalisme internacional no li ha caigut gens bé la decisió del poble islandès
Allò que els governs pacten, els votants ho poden fer no res. Així ho han decidit els islandesos, que dissabte dia 9 rebutjaren per segona vegada en un referèndum l'acord a què havia arribat el seu Govern amb el del Regne Unit i el d'Holanda per resoldre el conflicte que els enfrontava amb ells pel deute generat el 2008 a causa del desgavell del banc Icesave. Amb el 90% del vot escrutat, quasi el 60% dels votants es pronunciaren contra aquest acord, pel qual Islàndia ha de retornar a aquests dos països els 4.000 milions que els costà garantir als seus ciutadans els dipòsits que tenien en aquest banc islandès, filial al Regne Unit i Holanda del nacionalitzat Landbanski.

El conflicte es deu al fet que Islàndia decidí avalar tots els dipòsits bancaris que hi havia a l'illa quan s'enfonsà el seu sistema financer durant la crisi de la tardor del 2008. Però Reykjavik es desentengué de les quantitats dipositades en els bancs islandesos que actuaven a l'exterior, com Icesave, que gairebé en qüestió de mesos captà milers d'estalviadors a Holanda i al Regne Unit presentant tipus d'interès d'entre el 5% i el 6%. Quan la banca islandesa s'estavellà, Londres i la Haia garantiren els dipòsits de bancs islandesos en el seu territori, però llavors exigiren que el Govern del país els pagàs aquests doblers.

L'obligació legal d'Islàndia en aquest cas és discutible. Reykjavik no l'admet, però britànics i holandesos sostenen que Islàndia incompleix la normativa de l'Espai Econòmic Europeu en dos aspectes: perquè aquesta l'obliga a garantir almanco els primers 20.000 € de cada dipositant i perquè està discriminant els creditors no islandesos.
Però, sigui quin sigui el rerefons legal, el Govern islandès creu que és políticament necessari arribar a un acord sobre aquest assumpte per garantir que el país pugui tornar a finançar-se en els mercats internacionals. L'any passat, s'arribà a una entesa mitjançant la qual Islàndia pagaria a Holanda i al Regne Unit 4.000 milions d'euros entre 2016 i 2024 a un interès del 5,5%. Després d'haver estat rebutjat amb el 90% dels vots en contra en un referèndum, l'acord fou renegociat i fa uns dies es retallà l'interès a pagar per Islàndia al 3,3% i s'amplià el termini de devolució fins al 2046. Però els islandesos han dit que no, malgrat que el seu Govern recobrarà la major part d'aquests doblers per la venda d'actius bancaris nacionalitzats i només una petita part del deute acabarà sent assumida directament pels contribuents.

"Els votants han triat la pitjor opció", declarà la primera ministra, Jóhanna Sigurdardóttit, que es podria veure obligada a dimitir del seu Govern de centreesquerra. "És, per descomptat, molt decebedor", afegí.

En paraules molt semblants es pronuncià el ministre holandès de finances, Jan-Kees de Pager, les quals palesaven el seu rebuig més absolut al referèndum: "El temps de negociar ja és cosa del passat. Islàndia està obligada a retornar-nos els doblers. Ara seran els tribunals els qui ho decidiran", apuntà.

El mateix digué el número dos del Tresor britànic, Danny Alexander: "Hem intentat assolir una solució negociada. Tenim l'obligació d'aconseguir que ens retornin aquests doblers i continuarem encalçant aquest objectiu fins que l'aconseguim", declarà.

El vot negatiu no només ha contrariat els polítics dels tres països, sinó que també va ser mal rebut per analistes i inversors. L'agència de qualificació Moody's ja havia anunciat la seva intenció dies enrere de rebaixar la qualificació del deute islandès si l'acord era rebutjat pels votants. Moltíssims d'analistes han expressat ja les conseqüències que pot tenir per a Islàndia, sobretot si es té en compte que el Govern havia basat tota la seva agenda econòmica en la normalització amb la comunitat internacional. Però si el cas arriba finalment a mans judicials, la decisió pot esperar encara un parell d'anys.

Davant el rebuig dels governs, el president d'Islàndia, Oláfur Ragnar Grimsson, considera que els referèndums que ell ha convocat "han tornat al país la confiança perduda després de l'enfonsament econòmic del 2008". Els resultats, segons ell, "reforcen encara més la democràcia".
MIQUEL ESTELRICH. Cala Rajada.