En nom de les víctimes dels capellans
Vist el caire de moltes opinions expressades en els mitjans de comunicació sobre l'afer de l'exrector de Can Picafort, i tenint en compte que no atenen -o ho fan esbiaixadament- les víctimes dels presumptes abusos, voldria aportar la següent reflexió, que en complementa d'anteriors fetes per mi.
La valenta actitud de la jerarquia davant els indicis d'abusos a menors per part de mossèn Pere Barceló han posat en marxa el corporativisme i els mecanismes de defensa dels capellans de Mallorca. La multiplicació d'intervencions a la premsa neix de la por. Molts capellans amaguen pràctiques sexuals clandestines i rares.
Com a víctima dels abusos d'un frare, sent l'obligació de contrarestar la covardia dels hipòcrites que prediquen la defensa dels més dèbils, mentre que, a la pràctica, només defensen la seva pell i el poder del seu gremi. Don gràcies a la vida per haver renunciat a aquesta casta sacerdotal.
Les víctimes d'abusos sexuals per part de persones consagrades han d'afrontar tres punts terribles, capaços cadascun de destrossar una persona.
El primer punt a superar és l'impacte brutal del fet. La violència és sobretot moral. Com pot pair un infant que allò tan dolent i prohibit l'hi faci un capellà? Han passat 60 anys i encara no ho he superat.
El segon obstacle és la comunicació. Si ho calla, es podreix per dedins; si ho comenta, ningú no el creu. Ell és una criatura fantasiosa, mentre que l'altre és un personatge admirat i estimat per tothom. Els pederastes desenvolupen una conducta psicopàtica capaç d'enganyar el més pintat. El fundador dels Legionarios de Cristo va tenir embaucat Joan Pau II fins a la mort. El secretari del bisbe va declarar a una revista que jo havia inventat la història del frare pederasta.
La tercera càrrega que esclafa un infant abusat és que, a l'hora de reclamar Justícia, tot el pes de les proves es fonamenta en el seu testimoni. Encara no sé com no vaig tornar foll, el dia que vaig anar a declarar al palau episcopal.
Un infant tot sol no pot aguantar una creu tan feixuga. Necessita Cirineus. Per això, en nom de les víctimes, em pos al costat del bisbe i del vicari judicial, tot encoratjant-ne el valor. Coneixent-los, estic segur que han tret del testimoni de les víctimes i del ressò de les benaurances la valentia que han demostrat.
JAUME SANTANDREU. Can Gazà.
Opinió | Cartes al director
cartes dels lectors
16/04/11 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.