TW
1

La llet i els drets humans a Perú i a Colòmbia
"Què té a veure que els consumidors al Perú i a Colòmbia comprin la llet més barata, gràcies als acords de lliure comerç que signaran amb la UE, amb la protecció dels drets humans en aquells països?". Això ens preguntava un diputat al Parlament quan una missió de defensors dels drets humans i entitats que els donam suport hi va anar a explicar els impactes del tractat en procés de ratificació. Si es declaràs de caràcter mixt, comercial i polític, els ciutadans de l'Estat tindríem l'ocasió de conèixer-ne el contingut i debatre la conveniència d'aprofundir els nostres lligams amb països on es violen de manera sistemàtica els drets humans, ja que caldria l'aprovació de cada país. Inexplicablement, tant al Congrés com al Parlament no hem obtingut cap compromís ferm per fer-ho possible.

La llet, tenir l'oportunitat de produir-la i alimentar-se'n, i no dedicar-se només a exportar petroli o oli de palma per satisfer el nostre consum, té a veure amb els drets humans. Però, sobretot, perquè aquests acords són una de les poques eines que tenim per forçar els estats peruà i colombià a no assetjar i criminalitzar els moviments ecologistes i els pobles indígenes que s'oposen a l'espoliació dels recursos naturals. La Unió Europea i els seus estats membres tenen, doncs, una bona oportunitat per poder demostrar el seu compromís real amb els drets humans.
MIQUEL CARRILLO
Membre de l'Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres.

Dit i fet
La Junta Electoral retira ditifet.info. Considera que la web vulnera la Llei de règim electoral. El Partit Popular l'havia denunciada. Què n'hem de DIR i FER, idò, del descomunal cartell publicitari que el PP té a Inca per anunciar que ha comprat un solar per fer-hi el Casal de Joves? No és publicitat dels assoliments de l'equip de govern? (Fa anys que hi és, això sí, i les obres del Casal encara no han començat). A més, a una web hi entres si vols, mentre que aquest panell el veus (tant si vols com si no!) quan entres a Inca des de Selva (per exemple, tothom que se'n torna de Lluc cap a Inca o cap a Ciutat, etc.). Quina barra!
PERE PALOU. Esporles.

Arts i Oficis amb secretitis?
Un joier un poc millor que els que sols peguen quatre martellades sap, de rebot i per un aucellet, que hi ha una plaça lliure de mestre joier a la superguai Escola de Disseny actual (pública). Feina fixa, sou cada més... tot un luxe avui dia per a un autònom. Passa per la Secretaria pertinent i ningú no sap res de res ni de places ni de joiers. Pels vuelva usted mañana d'Educació i d'una banda a l'altra de finestretes i tampoc. Hi ha una llista d'interins, t'hi apuntes, fan unes proves i fins l'any que ve i ja veurem si n'hi ha així mateix, aclareix. Deu haver estat una errada això de la plaça, pensa ell. Un mes després, es troba amb un conegut i barrut mal pintor que feia anys que no veia (Mallorca és petita):

-I què fas de la teva vida, pintabrutes? Encara pintes persianes de color de persiana?
-No, la setmana passada em donaren la plaça de mestre de joieria i disseny a Arts i Oficis.
-I què saps tu de joier, home?
-El mateix que tu de pintura: res de res... però els reponsables d'aquest bullit tampoc no en saben, ha, ha ha!
"Bé, si vols que t'ensenyi res, ja saps on tinc el taller...", sols va poder articular el pobre joier.
El millor per llevar possibles rivals d'un concurs oposició és no informar-ne o ja directament no convocar-lo i adjudicar-lo, encara que sigui provisionalment. Això tenim i així ens va. (Cas real, oficis quasi figurats o millor... posin l'ofici que vulguin per a concurs oposició).
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

El bel·licisme de ZP
És mal d'entendre que Zapatero se sumàs des del primer moment a la guerra de Líbia, amb un entusiasme que resultava inconcebile en un home que va fer de la guerra de l'Iraq la bandera per desbancar el PP del poder el 2003. Més sorprenent va ser quan, poc després, es va saber que Alemanya havia decidit no enviar-hi forces militars. No ho podia tenir millor Zapatero. S'hauria posat al costat d'Angela Merkel i hauria salvat la cara i la seva fama d'antibel·licista. Per què no ho va fer? Només n'hi ha una explicació: figurera. Maleïda i punyent figurera. Després del seu estrepitós fracàs en la política econòmica, després que els principals líders de la Unió Europea l'haguessin ridiculitzat, Zapatero necessitava una gran foto de grans decisions internacionals.

Això és tot. Tanta sort que després li degueren imposar la prudència i que la força militar que hi ha enviat és petita. Tanmateix, ja ens ha ficat a tots en un conflicte que no sabem com acabarà ni quins perills ens reportarà.
ZP s'ha cregut Déu. Gràcies a Déu que els seus li han mostrat la porta. Em tem, però, que ja serà tard i que el PSOE pagarà molt cara a les urnes la prepotència d'aquest líder de pa amb fonteta que tant de mal ens ha fet a tots.

També he de confessar que fa temps que els socialistes haurien d'haver reaccionat, en lloc d'esperar fins al darrer moment. La gent veu clarament que no ho han fet per convicció, sinó perquè les enquestes els són adverses. Això és el que explica la seva manera de reaccionar, totalment electoralista.
El problema és que l'alternativa és el PP, un consumat especialista a ficar-se en conflictes internacionals i en bregues inútils.
JOANA MATEU MORRO. Palma.