02/04/11 0:00
TW
1

Banca pública
Per què deixem que juguin amb els nostres diners, devia pensar n'Stòitxkov? Res té una contra un negoci privat. Al contrari, aplaudeix el coratge i la il·lusió de molts que munten empreses i negocis i que hi deixen bona part de la seva vida. Un està d'acord amb una Educació i una Sanitat pública simplement perquè si fos privada del tot hi hauria molta gent en la misèria i que no sortiria d'ella i estaria subjecte encara més als abusos dels poderosos. Per això paguem religiosament els nostres imposts, per justícia i caritat. En canvi, entenem els concerts escolars com una competència deslleial a l'escola privada (i a la pública), i a més injusta. El que un troba més injust del tot, però, és que o guardem el doblers en una capsa de sabates o en una entitat privada que pot ser llavors especularà amb ells i ens els tornarà a deixar amb interessos si no anem vius. No tenim altra opció. Si tenim una Sanitat i una Educació públiques, per què no podem tenir una Banca pública sense beneficis, sense especulacions i sense negocis d'alts riscs?. Almanco no ens farien oi alguns sense ofici ni benefici amb 4 x 4 i dinant i sopant cada dia de restaurant amb els nostres doblers deixats per tot el morro els que suposadament els ens guarden. Així com està muntat el tinglado no ens deixem opció a que juguin i fassin floritures amb ells. Quan aquestes surten bé tothom riu.. i quan surten malament? Ara sols podem triar entre o gastats, o en capsa de sabates o de Colacao, o deixar-los en mans de barruts especuladors. Demanem una banca pública i solidària, no almoina.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Qui som, d'on venim
Moltes vegades la vida ens obliga a triar. La política és triar. Les persones que avui gestionen Cort, com que són gent compromesa, possiblement fa uns anys, de joves, haurien triat protestar davant d'una injustícia com la que pateix el poble sahrauí. Cansats d'enviar cartes als diaris, segur que haurien volgut fer quelcom més visible. Per què no muntar una haima al bell mig del Born? A un lloc ben emprenyador, perquè tothom la vegi, recollint signatures dels vianants i turistes sorpresos, organitzant concerts, concentracions, rebent amb amabilitat els polítics del moment que hi van per fer-se la foto... En fi, lluitant dignament per a una causa justa.
I segur que aquestes persones que avui gestionen Cort, fa uns anys, de joves, després de 50 dies resistint el fred i les amenaces policíaques, s'haurien indignat d'allò més en veure que a les set i mitja del dematí quatre furgons de la policia nacional les envolta i es disposen a desmuntar sí o sí el campament.
Però com passen els anys! Les persones que fa temps, de joves, haurien patit això, resulta que avui, vés per on, gestionen Cort. I dic "gestionen" perquè no es pot dir que sigui ben bé política el que fan. I com que la vida és dura han triat. I han triat defensar els comerços del Born que es queixen perquè els sahrauís "embruten la imatge luxosa del passeig". I han triat excusar-se en normatives municipals i totes aquestes mandangues que els professionals de la gestió tan seriosament es prenen quan els convé. Ara ja sabem qui són, avui, aquestes persones. Que ja no se'n recorden, elles, d'on vénen?
ARNAU MATAS MORELL. Esporles.

La ciutat de l'almoina
Ja som major. Vaig viure la crisi econòmica dels anys setanta, la sobtada però forta del 1993-94 i l'actual. La dels anys setanta era difícil perquè es barrejava amb un gran procés de transformació política i hi havia poca inversió empresarial i temor pel futur. L'actual és sorprenent perquè arriba després d'uns anys de riquesa desmesurada.
El que ningú no es podia pensar que passaria és que tantíssima gent acabàs a l'atur, sense feina i sense esperances. Durant anys hem hagut d'escoltar Zapatero fent creure la població que vivíem a una arcàdia. Hi havia ajudes socials de tota mena. Ara hem vist que tot era farsa electoralista. En posaré un exemple: de polítiques socials a mans plenes hem passat a veure molta de gent demanat almoina pel carrer. Palma n'és un clar exemple. Els que estan quedant fora de la societat demanen per Jaume III, pel passeig Mallorca, per la Rambla i per totes les barriades. Del paradís de l'abundància que ens havien pintat, cada cop en queden menys restes. Not que hi ha molta gent que se sent enganyada. Not desmoralització. Not por envers el present i molta més amb vista al futur.
JERO OLIVER. Palma.

Gent embullada
Feia molt de temps que no sentia a parlar tant de política com ara. Vénen les eleccions autonòmiques. Veig que hi ha ganes de votar i no m'ho explic. N'hem viscudes tantes aquests anys. Hem vist tants de polítics processats que jo pensava que moltíssima gent no miraria de cara la política i el dia 22 de maig quedaria a ca seva. No és així. Les meves amigues xerren de política. La meva família fa el mateix. Sent a parlar de política al supermercat i a la perruqueria. He arribat a la conclusió que la crisi econòmica ha fet canviar la gent. Veuen que dins el món de la política hi ha molta brutor, però també són conscients que és imprescindible que tothom en digui la seva. El poble té ganes de participar. Sap que anar a les urnes també és lluitar per sortir del pou. Sap que no s'ha de perdre l'esperança. M'ha sorprès, però és així. La gent votarà, molt més del que els mateixos polítics s'esperen.
PAQUITA FIOL. Marratxí.