Cartes dels lectors

CCOO funciona amb petroli libi?
Fa uns dies vaig assistir a una assemblea de delegats de CCOO en què es van tractar temes que estan a l'ordre del dia, com són la reforma laboral de Zapatero... No és la meva intenció, ara, exposar la meva opinió sobre la signatura de CCOO de l'anomenat "acord laboral" i debatre en públic el que no hem estat capaços de fer en el si del sindicat; per tant, callo, encara que hi ha molt a dir-hi. En aquesta assemblea, vaig tenir ocasió d'intervenir-hi i de comentar la meva estranyesa perquè la secretària general de CCOO a les Illes Balears, Katiana Vicens, i el company Fernando Lezcano, secretari confederal de Comunicació de CCOO, no van començar o van acabar les intervencions amb un rotund No a la guerra! És cert que hi va haver aplaudiments per part de l'assemblea en escoltar la frase de la meva veu, però una omissió total, per part d'ells, tan sols, una petita referència que deia més o menys: "CCOO se solidaritza amb els pobles que pateixen brutalitat al nord d'Àfrica"...

Dono la meva paraula que en aquells moments jo desconeixia per complet la posició de CCOO al voltant de la guerra a Líbia i, si considerem el càrrec que ocupen ambdós companys, és evident que aquesta omissió no va ser casual. També em va saber molt de greu que determinats i destacats companys, que em consta que són totalment antibel·licistes, no aixequessin la seva veu contra la guerra... No entenia res, fins que l'assemblea acabà i un company delegat em va comentar (ja al carrer) que la direcció estatal de CCOO s'havia pronunciat el dia anterior a favor de la posició intervencionista d'Espanya en la guerra, basant-se en la resolució de l'ONU. Ràbia, impotència i vergonya, això és el que vaig sentir en aquells moments i també ara. Què heu fet? CCOO a favor d'una guerra? No, no, no i mil vegades no! Recordem les armes de destrucció massiva de l'Iraq, que mai no van existir; la quantitat de centenars de milers de morts per les "bombes humanitàries" dels EUA i el desastre ocasionat per aquesta maleïda guerra, amb les conseqüències que ningú no sap quan acabaran, i moltes coses més, totes mentides, mentides i més mentides.

Per què ara he de creure el que prové d'aquestes fonts tan "democràtiques"? Des de quan els EUA han estat prorebels o prorevolucionaris (com va dir Hillari Clinton i el premi Noble de la pau Obama)? Què passa amb les resolucions històriques i l'incompliment d'Israel al voltant de l'ocupació a Palestina? Què passa amb els bombardejos contra l'Afganistan des de fa tants anys? On és Bin Laden? Per què l'ONU no va intervenir a Hondures contra el cop d'estat al president Zelaya? Per què serveixen els cascs blaus? Per què no es va anar a dialogar amb Gaddafi? Per què no es va fer cas a la proposta de Cuba, Veneçuela, etc. de formar una comissió internacional de pau?...

L'assemblea general de l'ONU no va aprovar cap intervenció a Líbia, qui sí que ho va fer va ser el comitè de seguretat de l'ONU, compost per només 15 membres del total de l'assemblea, dels quals només 10 hi van votar a favor i la resta, cinc, se'n van abstenir, és a dir, aparentment se'n van rentar les mans com Pilat, tot i que només amb el vet de la Xina o Rússia podien haver evitat aquesta barbaritat. De moment, estic pensant en si continuaré o no afiliat al sindicat que modestament vaig ajudar amb molts altres companys a construir, per consciència de classe, per ideals, per la consecució d'una societat més igualitària, per principis ideològics, etc. És que ara CCOO funciona amb el petroli libi? Veritable objectiu de les potències occidentals, encapçalades pels Estats Units. Tant de bo, la direcció de CCOO sigui capaç de rectificar-hi a temps; en cas contrari, tant de bo es vegi obligada a dimitir per la pressió dels seus afiliats
JOAN SERRA CASTANYER. Esporle.