29/03/11 0:00
TW
0

La Sra. Justícia i la Sra. Prudència
Prudència es demanava per destapar els darrers casos de corrupció quan els comptes són una cosa matemàtica? Escoltin... surten o no surten. Hi ha bacallà o no hi ha bacallà. En falten o no en falten, de doblers o de tones de fems. Fan feina aquests o se'n van de Pícnic (de veritat creieu que varen convèncer algú? Quin ridícul, Déu meuet! I quina barra!). En què es pensava a l'hora de pensar si actuar o no actuar o denunciar? En les conseqüències polítiques?, a quedar malament?, en si n'hi havia algun dels teus enganxat per la xarxa? Vatua el món! Aquest el primer! Tot això és feina de la Sra. Justícia, no d'una formació política o d'un executiu, el que sigui, en un estat de dret (un somriure, per favor). I encara alguns es plantegen si feren bé de destapar segons quines coses.

Encobriment no és també delicte, senyors diputats? Estam en el temps del règim del Sac i Sort trucat? Senyores Calvo i Cirer, si vostès saben que un treballador no compleix la feina per a la qual està contractat, no s'ha d'engegar? Senyors governants, si volen guanyar un poc de credibilitat, facin la seva feina amb il·lusió, honradesa, seny i pulcritud i deixin la senyora Justícia que faci la seva bé i sense interferències. I a la mínima, espasa. Mai no moren batles. Deixin-se de pardaleria. Ja veuran com a poc a poc vostès mateixos es trobaran millor, tot començarà també a anar més bé i sereu més creïbles. Ara sembla que molts (o tots) teniu por també de perdre el sou i la cadira (o de la justícia?).
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

I si duguéssim Sant Jordi a na Burguesa?
Algú troba lletjos els molins del Pla de Sant Jordi? Segur que no; a més, treien aigua.
Imaginau ara tota la carena de na Burguesa amb una filera de molins generant electricitat. Els que heu viatjat per Europa -especialment a Dinamarca- estareu d'acord que les llargues tirallongues de gegants movent lentament les seves pales són un bell espectacle, harmoniós i serè.
Na Burguesa és fàcilment accessible, sense habitatges que es puguin sentir afectats pel relatiu renou que fan els generadors i està exposada a tots els vents, especialment el de ponent. A més, és a prop del principal centre de consum, la qual cosa reduiria les pèrdues durant el transport i el cost de construcció de la xarxa.
D'aquesta manera, tota l'energia que produïssin els molins ja no l'hauríem de pagar a preu de tèrmica o atòmica (horreur!); estalviaríem molts de doblers i contaminació i, endemés, el camí per als vehicles de manteniment dels molins suposaria una bona ruta cicloturística o per fer excursions, dos atractius més per als nadius i els turistes de baixa temporada. I és que, si volem desestacionalitzar, hem d'obrir noves rutes per al turisme de natura i recobrar les que uns barruts ens barren sense que cap dels governs que hem tingut hagi fet res.
PERE MOREY SERVERA.

L'equip de Calvo cavalca
Dia 24 de març, l'Ajuntament de Palma llevava la barrera que barrava el pas a un camí públic, el de Can Maiol, a Establiments. No ha estat una notícia gaire destacada, com si fos normal que un ajuntament actuï en defensa del comú contra l'abús d'un particular.
Doncs no: hauria de ser la cosa més normal del món, però no ho és gens. Si la normalitat fos la majoria estadística, el pa de cada dia és que un particular usurpa domini públic i el batle corresponent no sap de què estam parlant. Canten fets i menten barbes: el nombre de camins tancats és una prova d'una societat malalta i perduda. Necessitam autoestima urgentment: cal esperar que l'acció esmentada faci empegueir altres batles i segueixin l'exemple per dignificar la seva gestió.

No són bromes: mentre els darrers pagesos estan en lluita titànica per sobreviure, altres espavilats acaparen subvencions per corralitzar la Serra i impedir-hi el pas tradicional. Fins ara han tingut cera del Corpus. Hi ha indicis que alguna cosa està canviant. Apa doncs, els residus d'espavilats d'UM, a Banyalbufar, Pollença i d'altres. Com diuen en bilingüe: "obras son amores y no buenas razones".
El que més rebenta de tot això, però, és que l'equip de Calvo demostra que no tots els polítics són iguals: a més de defensar els camins públics, Nanda Ramon va en diumenge a netejar síquies on és improbable que aparegui la premsa, Grosske elimina Son Banya (d'altres n'han parlat dècades i no hi han fet res), mentre que Julio Martínez fa classes d'hipocresia cridant i els altres residus d'UM a Cort han fet el paperot més patètic que es pugui recordar. Tot això, ni és igual ni s'hi assembla gens.
PERE LLOFRIU.