26/03/11 0:00
TW
0

Senyora Isabel Llinàs, víctima?
Després de la intervenció a la sessió plenària del Parlament -el 22 de març- de la diputada Isabel Llinàs fent-se passar una vegada més per víctima després d'argumentar les pressions rebudes i amenaces (per part del seu partit?) retirant les esmenes i manifestant el no a la Llei d'igualtat per part del PP, no ens resta més que la indignació pel comportament i les pràctiques polítiques per part d'Isabel Llinàs.

La senyora Llinàs ens ha enganyat, sobretot a les associacions de dones, perquè des de l'inici de la tramitació de la llei en cap moment va manifestar el seu vot en contra. És cert que sempre ha defensat la seva "llei 12/2006, que ha quedat obsoleta després de l'aprovació de la Llei Orgànica 3/2007 d'Igualtate efectiva de dones i homes", aprovada pel Parlament espanyol.

El projecte de llei d'igualtat autonòmica que el Parlament no va aprovar per l'oposició del PP és un projecte que no és un tallar i aferrar d'altres lleis, sinó que s'inicia des d'un diagnòstic de la realitat l'any 2008, i es fa extensiva a totes les aportacions de les entitats de dones, sindicats, partits polítics, etc. A més, té l'informe favorable del Consell Econòmic i Social. Hem de recordar que la llei 12/2006 no fou avalada per algunes de les entitats membres del CES i que no és una llei d'igualtat. Recordem-ne el títol: Per a la dona. El comportament de la senyora Llinàs, que fins el mateix dia del darrer ple i el seu debat, negocia amb la consellera Fina Santiago les esmenes és enganyós. Sense avisar, el PP hi retira totes les esmenes i vota NO.

És evident que han acabat la legislatura amb majoria al Parlament, amb la qual cosa menys s'entén la seva actitud deslleial, si no volien donar suport ho haurien d'haver fet des de l'inici. Per al PP, la seva llei és la 12/2006, així ho haurien d'haver dit i no donar-nos a entendre la seva abstenció.

L'actitud prepotent i arrogant del PP amb pràctiques polítiques d'aquest abast no fan més que insultar a la ciutadania, ara bé, aquesta actitud és deguda sobretot a les enquestes estatals que els fa guanyadors. Hem de recordar que la vertadera enquesta és la del dia 22 de maig, esperem i desitgem que no guanyin, només així podrem garantir l'aprovació de la llei i l'avanç en la igualtat.
CONXA CALAFAT, PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ DONES D'ESQUERRES DE LES ILLES BALEARS. Palma.

El futur de Zapatero
Que Zapatero sigui un cadàver polític és ben sabut des de fa temps. Que la seva segona legislatura és la més palesament neoliberal i dretana des del franquisme, també. Ara ens torna a prendre per beneits i ens vol fer empassar que li preocupa el poble libi i no el petroli. El president del Govern ha defensat al Parlament la "legitimitat" i la "legalitat" de la intervenció militar a Líbia, que, ha dit, es basa en un "principi humanitari" i ni cerca expulsar al coronel Gadaffi del país, sinó "posar fi al genocidi contra el seu pròpi poble". "Hem fet una passa de rellevància històrica: protegir un poble", digué.

Això d'aquest senyor no té nom. Un senyor que entrà al Govern encapçalant el No a la guerra i No més morts per petroli vulgui fer-nos empassar ara que el seu interès és salvar el poble libi d'un genocidi, i no el petroli. Uns morts que s'estarien produint amb el mateix armament que el seu Govern va vendre en el seu dia a l'ara malanat Gaddafi. Amb aquests arguments, Zapatero ha demanat al ple del Congrés l'autorització perquè els militars espanyols participin un mes en el control de la zona d'exclusió aèria i tres mesos en l'embargament d'armes. El missatge, ha dit, continua sent el mateix: "Mentre hi hagi risc que el règim de Gaddafi ataqui al seu propi poble, s'aplicarà la força necessària per evitar-ho". Tanmateix, Zapatero no demanarà al Congrés espanyol que es pronunciï sobre possibles sancions als governs de l'Aràbia Saudita, del qual el seu dictatorial regne és amic íntim del nostre estimadíssim rei Joan Carles I, a Bahrain, al Iemen, a Omon i a molts altres governs amics que estan en aquest mateix temps massacrant els seus ciutadans de la manera més cruel i covarda.

Tampoc, que se sàpiga, no demanarà una zona d'exclusió aèria perquè Israel deixi de bombardejar la població civil de Gaza. Hem conegut un nou bombardeig damunt la franja, ni ho féu en el seu moment, quan la darrera ràtzia israeliana acabà en quasi dos mil morts innocents a les seves cases. Segons ha explicat també el mandatari del Govern espanyol, aquests dos terminis són prorrogables i, "si les necessitats de l'operació internacional ho exigissin, el Govern tornarà a demanar autorització a la Cambra". El president ha concretat els objectius de la intervenció: garantir la zona d'exclusió aèria i assegurar l'embargament decretat per l'ONU.
Per tot això, Espanya ha aportat 5 avions, 4 F-18 i un Boeing 707, tots ja operatius i integrats dins la coalició. També s'hi han facilitat mitjans navals: les fragates Mendez Nuñez, Ferrol, Tramontana i Cartagena. Per descomptat, tampoc no hem sentit al senyor Zapatero ni una sola paraula de condemna per als continus morts de l'OTAN en territori afganès ni paquistanés.
A més, després d'allò que s'ha arribat a veure, el senyor Zapatero, tan preocupat pels civils innocents en el món, hauria d'haver tret fa temps les tropes espanyoles d'aquesta altra guerra imperialista, com a resposta a aquest assassinat massiu de civils.
MIQUEL ESTELRICH BESTARD.Cala Rajada.