24/03/11 0:00
TW
4

Amb l'aigua al coll
De pertot ens arriben notícies de gent caiguda en desgràcia i que per una cruel hipoteca perden ca seva. Es tracta de situacions ben dramàtiques fins i tot amb gent ben malalta i tot que quedarà, o queda, ben davall un pont. Moltes entitats bancàries es troben també en mala situació i demanen de manera contínua ajuda al Govern. És a dir, nosaltres les hem d'ajudar i elles no tenen pietat per condonar ni postergar un deute un any o dos fins que la situació de moltes d'aquestes famílies no millori.

L'Estat va aportar doblers fa un any per estimular el crèdit i els crèdits ara no apareixen per enlloc. No hauria estat millor establir una línia d'ajuts per als qui quedaven sense feina per tapar les hipoteques fins que la situació no millorés o controlar, fa quatre o cinc anys, els disbarats dels crèdits concedits i les seves condicions i no arribar en aquestes situacions? Per a què serveixen els governs si no és per a aquestes coses?
Com us atreviu, senyors banquers, a demanar doblers i ajuda per una banda i a tirar la gent al carrer per l'altra? No penseu que ara teniu una oportunitat d'or per ser cavallers, guanyar credibilitat (i clients) i postergar les hipoteques als més necessitats?

No us demanem pietat ni compassió, que ja sabem que no en teniu ni sabeu i tot què és. Us ve una oportunitat de negoci, màrqueting i obra social un poc més a llarg termini. Penseu que hi podeu sortir guanyant. Nosaltres us hi hauríem obligat si haguéssim pogut tot just haguéssiu vengut remenant el cul i demanant almoina.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic de Mallorca
Seria possible modificar la llei per "aprofitar" cap racó d'una àrea d'aquestes característiques per edificar-ne uns determinats metres en qualitat d'habitatge? Contràriament, no es protegeix el propietari respecte del dret d'un habitatge que diu la nostra Constitució -això segons la meva observació i pensament.
Parl d'una qüestió pràctica sense ànim d'ofensa ni, sens dubte, de perjudicar el bé paisatgístic.
Llavors, quines passes hauria de seguir un propietari si vol prendre accions per obrir aquesta modificació?
Gràcies.
ALBERT RICART. Palma.

Avui, na Cuca ha mort
Potser hi ha persones que pensen que quedar desfet per la mort d'un ca és dramatitzar i que, amb tot el que passa al món, no hi ha lloc en el panorama per a aquestes beneitures.
Avui, però, na Cuca ha mort, i a casa meva no ens podem aturar de plorar.
Avui, na Cuca ha mort i no sabem on posar la mirada, perquè la veim per cada racó.
Avui, na Cuca ha mort i no trobam redós ni conhort.
Vull escriure aquesta carta d'acomiadament per donar-te les gràcies, Cuca, la meva princesa, na pesque.
Tot en tu ha estat excessiu: la teva manera de donar-nos la benvinguda quan arribàvem (com podrem entrar ara?), els teus acomiadaments, les teves corregudes per ca nostra, la teva manera de jugar, la teva alegria... però, sobretot, la teva manera d'estimar-nos.
Gràcies Cuca, per haver-nos triat a tots i haver decidit estimar-nos com ho has fet.
Nosatres també t'hem estimat molt. El primer dia ja ens vas enamorar (com has estat de seductora!), però tu ens has tornat aquest amor infinitament multiplicat i ens ho feies saber de totes les maneres possibles.
Gràcies, Cuca, per haver volgut viure amb nosaltres aquest temps tan curt que has tingut.
D'ençà que arribares, no ens hem aturat de riure. Què farem ara, princesa estimada? Com podrem tornar-te tot el que ens has donat?
Avui, na Cuca ha mort i la nostra familia està de dol. I ens és ben igual el que en pensin els altres, perquè una cusseta de tres quilos ens ha ajudat a ser millors com a persones i ha generat més amor en sis mesos que molta gent en tota la seva vida.
Avui, na Cuca ha mort i no sabem com omplir el forat que s'ha instal·lat al nostre cor.
Avui Cuca, princesa, pesque, i per sempre més formes part de l'essència de la nostra família.
Avui Cuca, i per sempre més, estaràs amb nosaltres.
CATA, MANEL, JOSEP I XISCA. Ciutat.

Vaja misteri!
Ara que s'acosten les eleccions, veig la gent molt embullada a l'hora de pronosticar quin serà el resultat del pròxim 22 de maig. Per un costat, fa tres anys que ens parlen de constants escàndols de corrupció que, sens dubte, hauran d'influir en l'electorat.
Per altra banda, veim que la crisi és forta i això afecta moltíssimes butxaques. Bona part del panorama polític està embullat. Hi ha opcions interessants, com ara els econacionalistes, però la veritat és que veig la gent que no sap per on prendre. En quedaran gaires a ca seva per no anar a votar? Pot ser que ho diguin, però al final no serà així. La gent sap que, en una situació difícil, ha de prendre decisions. Pens que aquí passarà això i que la gent acudirà a les urnes en una proporció notable. Però qui guanyarà? És tot un misteri, més gran del que s'hagi pogut veure mai en les eleccions autonòmiques.
S'ha de pensar que la gran quantitat d'escàndols ha de tenir forçosament un pes en la decisió dels electors. La cosa sembla incerta de per tots els costats, insondable diria jo, fins i tot per als demoscòpics.
MARIA POL. Palma.