19/03/11 0:00
TW
0

Sacrificis al déu nuclear
La prepotència i arrogància dels qui tracten de vendre'ns l'energia nuclear com una cosa segura han fet que es veiessin les orelles al llop amb el desastre nuclear del Japó. Com l'aprenent de bruixot, la indústria atòmica no pot preveure les possibles variables de les amenaces a centrals nuclears, que posin en perill la vida de milions d'humans. Només per això, aquest tipus d'energia s'ha de rebutjar. El desastre ens ha fet despertar de la nostra letargia, ens ha fet ser concients que la nostra vida està permanentment exposada a una hecatombe nuclear i que no només els errors humans del personal tècnic (Txernòbil) i les picabaralles i demències entre caps d'estat pel major arsenal atòmic ens poden portar a l'extermini.
Les forces de la naturalesa són imprevisibles i amb els efectes del canvi climàtic el seu potencial destructiu va en augment. Aquesta vegada, l'alarma nuclear l'ha provocada un tsunami; la pròxima, un avió (com el que va tomar les torres bessones) o qualsevol altra causa sense preveure.
La solució implica les renovables i per alliberar les patents d'energies netes segrestades per qui es lucren de la dependència del petroli i l'energia nuclear. No pot ser, que en nom del creixement econòmic estiguem exposats a energies mortals.
Si ens escandalitzam quan llegim que cultures antigues mitjançant ritus ancestrals sacrificaven éssers humans per calmar els seus déus, no és menys cert que per calmar l'actual déu del creixement econòmic siguem capaços de sacrificar milions de persones.
Per no renunciar a l'energia automotriu, al món ens hem habituat cada any al sagnant sacrifici de milió i mig d'ànimes al déu cotxe. Malgrat ser consciente d'això, el cotxe continua sent venerat, i per calmar la nostra consciència, a aquest autogenocidi, l'anomenam accident de trànsit. La diferència entre les dues formes d'energia és que la benzina del nostre automòbil ens mata de manera escampada, 3.000 morts diaris a tot el món. En canvi, l'energia atòmica ens pot matar a milions en un sol dia.
ANTONIO CÀNAVES MARTÍN. Palma.

Bústia
Islàndia, una illa de poc més de 103.000 quilòmetres al nord del Regne Unit i candidata a entrar dins la Unió Europea més prest que tard, s'està refundant a si mateixa des de fa dos anys i mig, quan el seu sistema financer es desgavellà completament. Però de la revolució que viu aquest país nòrdic, que fou portada de centenars de periòdics arreu del món a causa de l'erupció del seu volcà de nom impronunciable que causà un terratrèmol a la indústria aèria europea, poc o res han dit els grans mitjans de comunicació europeus.
L'octubre del 2008, l'èxtasi financer que vivia el món digué prou i llavors Islàndia fou un dels estats més perjudicats. Els tres bancs més importants del país caigueren i aquella caiguda provocà un desgavell de la borsa estatal superior al 70%, el deute del país se situà un parell de vegades per damunt del PIB anual. A més, el valor de les divises quedà pel subsòl. Fins i tot els dos McDonald's que hi havia al país tancaren i se n'anaren. La població plena de fàstic de tants de contratemps econòmics, aconseguí llavors que el govern convocàs eleccions anticipades manifestant-se pels carrers de Reykjavík. Aquest anunci, tanmateix, no féu gaire cosa, perquè tres dies després el Govern queia com les peces d'un dòmino. El nou executiu del pais rebé un bon ajut de l'FMI i d'alguns països nòrdics per fer-lo reviscolar. El Parlamet islandès acordá després d'un intens debat retornar el deute que havien generat els bancs del país, superior als 3.500 milions d'euros. Els islandesos havien de fer front mensualment a aquest deute durant cinc anys i amb un 5,5% d'interès. De nou s'hi tornaren a negar; els ciutadans forçaren un referèndum per permetre o no la indemnització, i el "no" assolí un 90%. Per si això fos poc, la Policia islandesa començà la recerca d'alts executius banquers culpables del desgavell i arribà, fins i tot, a enviar ordres a la Interpol. Aquest mes de març han estat detingudes a Londres i Reykjavík, amb relació al desgavell del major banc islandès el 2008, nou persones. Tot i que no se n'hagin revelat les identitats, mitjans anglesos com el Financial Times i el The Guardian apunten que podria tractar-se d'alts càrrecs del banc i importants empresaris britànics.
La primera Constitució delpoble: econòmicament el país ha millorat molt des del 2008: el Banc Mundial xifrava el PIB d'Islàndia en 12.133 dòlars el 2009 i les estimacións de creixament de l'OCDE per 2011 parlen d'un avanç del 1,5%. Així i tot, la taxa d'atur continua sent alta, devers el 7%, i podria augmentar durant aquest any. Als islandesos encara els queda molta feina per davant. Per juny del 2010 aprovaren una llei d'informació capdavantera a tot el món, que consisteix en el dret de la ciutadania per estar assabentats de les accions que emprenen els seus governants alhora que protegeix l'exercici del periodisme. Actualment estan treballant en una nova redacció de la Constitució, la primera en la història elaborada directament pel poble, a través d'uns representants triats democràticament. Amb un territori que suposa gairebé la cinquena part de l'Estat espanyol, i amb 331.000 habitants, Islàndia ha reviscolat la llavor de la revolució dins la vella Europa, més de dos-cents anys després "Liberté, egalité, fraternité".
MIQUEL ESTELRICH BESTARD. Cala Rajada.