Cartes dels lectors

Els mestres tenim alguna cosa a dir
Sempre que s'apropen períodes electorals es produeix una espècie de febre mediàtica, per part dels partits polítics que opten a guanyar les eleccions, que omplen els mitjans de comunicació de propostes, solucions innovadores i definitives als grans problemes que pretenen, entre d'altres objectius, captivar les consciències dels votants i així obtenit el seu suport a les urnes.
Dins aquesta dinàmica han anat apareixent aquests darrers dies, declaracions d'intencions referides a l'educació que han donat lloc a portades de periòdics, declaracions, articles d'opinió, etc.

Nosaltres, els mestres que signam aquest escrit, i que treballam a l'ensenyament públic, creim que tenim el dret, com a professionals de l'educació de base -és a dir, els que estam cada dia a les escoles- a expressar com a educadors i també com a treballadors la nostra preocupació davant tot aquesta allau d'informacions, entenem que ben intencionades, però que a la fi el que provoquen són distorsions, intranquil·litats i altres tipus de reaccions.
Primer de tot, el sistema educatiu el que necessita és ESTABILITAT, no pot ser que en un període curt d'anys s'hagin aprovat, i haguem hagut d'aplicar, la LOGSE, la LOCE, la LOE... totes elles lleis educatives d'obligat acompliment per tots els centres educatius. Quan començam a assimilar i a conèixer una d'aquestes grans normes, n'apareix una altra que anul·la l'anterior i hem de tornar a començar de nou. Advocam, per tant, i consideram fonamental la consensuació d'un gran pacte educatiu que retiri l'educació del debat polític i que el sistema no depengui del resultat d'unes eleccions.

Entenem que s'ha d'anar amb molta cura a l'hora de parlar del fracàs escolar, ja que és un concepte del qual tothom es permet opinar i que nosaltres, professionals de l'educació en actiu, consideram un problema multicausal , complex, difícil de diagnosticar i complicat de solucionar a curt termini .

És per això que pensam que les propostes mediàtiques llançades dins períodes electorals, com ara parlar d'augmentar una hora més l'horari de Primària, de l'elecció de la llengua de l'ensenyament, etc... l'únic que aconsegueixen és convulsionar el món educatiu i provocar respostes apassionades que no aporten res de positiu al problema (hem arribat a sentir declaracions a la televisió d'algun professional de la informació afirmant textualment que: "la Comunitat Educativa sempre que es parla d'augmentar la feina, protesta").

Solucions genials i miraculoses no n'existeixen. L'aposta per l'educació i per la formació és una aposta de futur i convèncer tota la societat ha de ser el primer objectiu que hem d'aconseguir tots plegats.
Hem avançat molt durant aquests darrers anys: en infraestructures educatives, en equipaments educatius, en recursos humans, en formació professional, en atenció a la diversitat, en noves tecnologies... Però el camí és llarg:

La dotació de personal administratiu a les escoles que permeti als equips directius dedicar-se a la gestió pedagògica dels centres i dur endavant el Projecte Educatiu és importantíssima.
La col·laboració familiar amb l'escola és bàsica. Les famílies han d'entendre que l'educació es vertebra al voltant del nucli familiar i que l'escola no pot assolir els seus objectius si no hi ha una coordinació clara, de confiança i operativa família-escola. Pensam, així mateix, que és urgent que les administracions pertinents prenguin mesures per conciliar la vida laboral amb la vida familiar -tots coneixem casos d'alumnes que comencen la jornada escolar amb l'escoleta matinera, prop de les 7.30 del matí, i no l'acaben fins a les cinc o les sis de la tarda. La dignificació del treball del professional de l'educació esdevé ara mateix una tasca pendent, però imprescindible si l'objectiu és millorar el sistema educatiu. Necessitam el suport de tots per dur endavant la nostra tasca docent: la desautorització davant els alumnes, els comentaris negatius que tots hem sentit, fins i tot les agressions verbals i físiques haurien de desaparèixer del món escolar i així s'aconseguiria tornar a il·lusionar aquells companys i companyes que senten que la seva feina de cada dia no està valorada.

En moltíssims de casos els mestres de base (tornam a especificar: els que estam cada dia a les escoles) estam assumint tasques no pròpies de la nostra feina -hem d'administrar tractaments mèdics pels quals no estam qualificats (amb els riscos que això suposa), moltes vegades hem de fer de treballadors socials, de mediadors culturals, de traductors, de psicòlegs, d'auxiliars educatius, etc... Les escoles de primària, per tant, hauríem de tenir equips d'orientació complets com tenen els centres de secundària, de personal sanitari proper per atendre necessitats específiques i complicades que sorgeixen als centres, les actuacions dels departaments de menors i dels serveis socials haurien d'actualitzar els seus protocols d'actuació per poder guanyar en efectivitat i immediatesa, hauríem de disposar, així mateix, d'auxiliars educatius en plantilla que poguessin complementar la tasca dels nostres companys i companyes fonamentalment d'educació infantil...
Com hem dit abans el camí és llarg i sinuós però amb el compromís real de tots podem anar avançant amb l'objectiu de millorar la nostra educació que és, sense cap dubte, l'única inversió garantida i segura d'aquest país.