10/03/11 0:00
TW
2

Dia de la Dona Treballadora
Ara que heu celebrat el Dia de la Dona Treballadora, m'agradaria pronunciar-me respecte de, segons el meu parer, dos dels problemes que avui dia encara s'hna de solucionar i que sofreixen moltes dones de tot el món.
D'una banda, em referesc al maltractament o, com se l'anomena, violència de genere que sofreixen moltes dones per part d'alguns homes perquè, per moltes lleis que s'aprovin, per molts de braçalets que s'entreguin, per molta vigilància que dugui a terme la Policia, allò cert, trist i lamentable és que en ple segle XXI encara hi hagi homes (per ventura seria millor dir-ne animals) tan ignorants, tan retorçuts i que tinguin el cap tan buit per maltractar la millor espècie, la més bella i imprescindible que existeix en tota la Terra: la dona.

L'altra qüestió, no tan greu però també molt important per arribar a la plena igualtat entre l'home i la dona, sense cap dubte és el fet que la dona rep menys doblers en l'aspecte laboral respecte del que guanyen els homes fent la mateixa feina.

Molts de polítics i càrrecs publicos s'omplen la boca demanant la igualtat de salaris entre ambdós sexes, però allò cert és que una cosa és parlar, demanar i prometre i una altra de molt diferent és actuar. Sí, actuar posant en pràctica el que es diu mitjançant propostes als parlaments, mitjançant lleis que s'aprovin i que siguin fermes.
Mentre això no passi, tot serà molt de renou per no-res". Aquesta crítica és únicament per als homes dirigents, tot i ser ver que depèn d'ells, sinó que també l'estenc a moltes dones, incloses algunes de molt feministes però que, quan ostenten determinats càrrecs des dels quals podrien influir per canviar aquest greuge, resulta que també són incapaces d'aconseguir avanços en aquest sentit.
PEP RIBAS RIBAS. Eivissa.

Prou d'scalextrics!
Després d'haver vist la proposta de via connectora que pretén posar en marxa el Consell Insular de Mallorca amb l'aprovació de l'Ajuntament, vull expressar sorpresa i total disconformitat amb el projecte en conjunt i, més concretament, amb la proposta de l'enllaç a la carretera de Sóller. Des del meu punt de vista, és una proposta desproporcionada que genera una solució de continuïtat amb la trama que lliga la barriada de Son Sardina amb Palma. Aquest tipus de nusos de diferent nivell (scalextric) hi genera una especialització viària totalment indesitjable. Produeix, a més d'uns greus problemes als habitants dels carrers propers de Son Bessó, un impacte paisatgístic impropi d'un planejament del segle en què vivim.

Em sembla una errada de plantejament que, a més a més, no resoldrà a mitjan termini els problemes de mobilitat que s'han d'afrontar des de diferents caires: transport públic, diversificació del trànsit, mobilitats alternatives. Si s'ha modificat el traçat del 2n cinturó aprofitant viari que ja hi era -sembla que la raó era evitar un tipus de viari especialitzat d'alta velocitat que suposava un vertader tall territorial en lloc de millorar les condicions del traçat i la seva capacitat-, no s'entén que la solució sigui idèntica (quant a la tipologia) a l'anterior, encara que més a prop de Ciutat.
Confiam que es reconsiderarà el conjunt de la proposta de la via connectora i, especialment, la proposta de la rodona de l'enllaç amb la carretera de Sóller.
PILAR MOREY. Palma.

Llibertat d'expressió per a Porreres
Per Porreres, la situació deu ser surrealista. Amb un director que diuen que no fa cas dels documents del centre (i /o amb llibertat de càtedra ?) i els mestres patint persecució per haver filtrat informació. No hauria de ser al contrari? Si és ver, el fet es veia i es veu venir des de l'extraordinària idea del PP (i que sembla acceptar ben bé la resta) d'entendre de cada vegada més l'escola pública com una empresa privada. I volen que ensenyem els infants a ser demòcrates? Quin exemple que els donem i ens donen! Els mestres, a les escoles, solem ser discrets i tot sol quedar en Claustre. S'hi imposa el Silenci dels anyells, perquè sabem que (com veieu) hi tenim les de perdre, o perquè ens sol convenir anar a la nostra, però no creiem que hi hagi cap norma escrita sobre la qüestió si parlem del que fem o del que ens fan.

Els de Porreres deuen haver explotat. Ara bé, per a què serveixen totes les reunions i la paperassa: per tenir-nos entretinguts en lloc d'ensenyar? I si els documents de centre són vàlids, no és als qui no els segueixen a qui haurien d'obrir un expedient? És obligatori seguir-los? Així, ens diuen indirectament el seu valor, que ja fa anys que intuíem els qui hem fet la mili i fet nets excusats: cap ni un. En principi, ningú no ens pot censurar pel fet de parlar. Ens poden denunciar per difamació, si no és cert el que diem o podem ofendre, però pel fet de parlar i d'opinar, no. 'Sálvame de luxe, por favor! En quin Estat som? No vivim per can Gaddafi... o sí? Potser a alguns els agradaria anar-hi a aprendre d'aplicar el seus mètodes. I a tastar-los? I amb tot això, què hi diuen els sindicats? S'amaguen a l'hora de la veritat? Ànim, companys: els qui patim d'incontinència verbal perillosa estam amb vosaltres.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.