Cartes dels lectors

M'agrada M
Per entrar amb olivetes, he viscut molts d'anys sense televisió; vull dir que ho tinc ben clar i, en cas de dubte, no hi ha dubte: un llibre. Però bé, si tanmateix ja tenim el televisor enmig del menjador i sempre ha de fer renou, la cosa més sensata seria fer-ne un ús de bon profit, selectiu i crític. El gust és vostre i del vostre pa fareu sopes. El que fa un poc de vergonya és que molta gent miri els programes que després critica, tot dient que són una vergonya o telefems.

Doncs, a mi m'agraden Enxarxats, Cròniques, L'aguait, Mallorca endins, l'Indi Gena i Etcètera... Perquè no s'enfadin els de la competència, també intent glapir Un segle de pinyol vermell, els informatius i, per desembafar-me de tot plegat, una panxada de riure et deixa com nou: Can Bum, talment Ca Nostra. Amb tot el respecte per a qui tengui altres gustos, no em queda temps per mirar res més, ni Llàgrima de sang -em sap greu perquè, pel poc que n'he vist, és molt més recomanable que aquests serials americans de 'rialles en of', alguns dels quals són tan patètics que els escauria més 'plorades en of'. A més, estic ben content que els actors locals tenguin aquesta ajuda, sens dubte importantíssima per a la supervivència del gremi. No n'hi ha cap dubte: Això no és Sicília.

Una menció especial hi mereix Memòria i oblit, tot un document històric ja imprescindible, de qualitat extraordinària, alhora que té una càrrega emocional que t'arriba al moll de l'os... com ara quan un represaliat et recorda: "En vàrem menjar, de Franco...".

I per si ningú enyorava la porqueria que es reparteix per Espanya, mestre Monegal ens en fa un resum impagable: en mitja hora et posa al dia de tota la telefems. Així, quan topes gent que escaïna al cafè o a la perruqueria, ja saps de què va la història. "Ah! Sensacional!".

Fixem-nos que, precisament en el medi més globalitzat de tots, tenim l'oferta cultural més autòctona i de qualitat. Només per això ja sobren motius per potenciar-la. Per als partidaris d'escaïnar que estem en crisi, la majoria dels programes esmentats els fan amb un presentador, un càmera, uns convidats de franc i poca cosa més. Mira per on.

No és cap secret per a ningú que el naixement de [M], ben igual que el d'IB3, no fou res més que una jugada de política grollera, com tot el que passava al quadrienni negre, però bé, quelcom de semblant ha passat amb Son Espases, moltes grans fortunes i, fins i tot, el viatge de Cristòfol Colom que, com deia La Trinca, semblava que era una conya i va esser un descobriment. I per cert, no sé si ningú encara recorda que Rosa Estaràs va arribar a amenaçar de fer doblatge polític de pel·lícules per potenciar-hi la part alíquota de mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc i, posats a exagerar, l'idiolecte dels polítics i totes aquestes qüestions; idò fins i tot això han aconseguit, altra vegada, a Can Bum. "Punyètigues".

Definitivament, la televisió és molt més que una caixa de renou: observau els polítics més carcamals que ho privatitzarien tot; si els votàvem tres vegades seguides, prohibirien la televisió privada, o la del veí, com acaben de fer a València... (Ema).
PERE LLOFRIU.Palma.

666, número de la bèstia o possible solució?
A l'Apocalipsi, aquest és el número que hi representa el dimoni, però també hi podria indicar unes mesures per reactivar l'economia. Quan els tords volen baixos, a les famílies fan les llesques més primes; això és millor que deixar que uns s'afartin i els altres passin gana.

Una manera de crear llocs de treball podria consistir a oferir a les empreses que vulguin allargar les hores d'activitat fins a 12, en dos torns de 6.

Els empresaris obtindrien una rendibilitat del 50% més (12/8) de les despeses fixes: lloguers, amortització dels immobilitzats, salaris dels directius i administratius... a més d'un augment dels guanys per l'increment d'activitat. Això, sempre que la demanda dels seus béns o serveis ho justifiqués, és clar. Això els permetria reduir el salari dels treballadors sols un 1/8 i no un 2/8, que en seria la reducció aritmèticament correcta. Treballarien sis hores, però en cobrarien set, un augment del 17% en la percepció per hora, mentre que el seu ingrés global sols es veuria reduït un 12,5% a canvi de més temps lliure.

Per una altra banda, a més de pal·liar el problema humà de l'atur, els salaris dels nous empleats incentivarien el consum a la base de la piràmide social, que és on més efecte multiplicador té per activar l'economia.
Fins aquí, el primer 6. A una propera carta, explicaré el 66.
PERE MOREY SERVERA. Palma.