TW
3

El creiem, Sr. Mates.
Miri, Sr. Mates, el que escriu aquestes línies aquesta vegada el creu, no sap ben bé per què -ja ens n'ha fetes i dites de tots colors. Des d'així com va arribar al poder fins així com el va deixar, ens ha donat ja suficientment proves del seu tarannà. Aquesta vegada, però, estam segurs que vostè, en un moment determinat, va tenir una visió messiànica en sortir del Baluard. Vostè va veure la seva òpera plantada a la badia, en terrenys externs i ben davant la Seu. Creiem, també, que n'encarregà el projecte al Sr. Calatrava perquè estava ben segur que era capaç de dur lo endavant. Un que és capaç de col·locar el Bou allà on és bé és capaç d'endossar- nos el que sigui davant la Seu i sense projecte previ. Faltaria! Observem, també, que aquest trull el beneficia davant la ciutadania i davant el jutge i que espera com aigua de Maig les eleccions d'aquest mes per veure si els seus (si guanyen) són capaços de treure'l de pertot on està embolicat.
Ho creiem, Sr. Mates. El creiem capaç de tot i més. Aquest és el problema. Aquest és el nostre problema. Aquest és el seu problema.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Pa negre
El succés que ha tengut el film del mallorquí Agustí Villaronga, Pa negre, amb una veritable pluja de premis, tant dels Gaudí catalans com dels Goya espanyols, ha fet recordar, a molta gent que va viure la postguerra, i ha fet palès als qui no la van viure, la crua realitat i l'amargor de viure d'aquells temps grisos i dolorosos dels primers anys de la dictadura franquista, en què la fam, la repressió dels vençuts i la misèria moral dels guanyadors i dels aprofitats de torn constituïen el pa de cada dia. La mirada punyent de Villaronga i la ploma lúcida d'Emili Teixidor, autor de la novel·la en què es basa la pel·lícula, ens n'han fet conèixer un bocí revelador i amargant.
L'anomenat pa negre, que dóna títol al film i a la mateixa novel·la, era una mena de pa moreno amb molt de segó (fet de pell de blat mòlta i aliment de porcs i gallines) que les autoritats franquistes donaven a la població durant els pitjors anys del racionament. Les classes subalternes el menyspreaven i sembla que era costum, en molts llocs, tirar pa negre a terra, en actitud de rebuig o desconsideració cap a quelcom o qualcú (talment com es fa en una escena de la cinta). El fet és que era habitual trobar-ne bocins pels carrers a tothora, sobretot a les barriades populars. Aquest pa negre, com ens mostra la producció cinematogràfica, és una al·legoria de la devastació moral que produeixen la guerra i el feixisme, dels monstres (i dels petits monstres) que creixen al seu redós.
A tall de l'esmentada citació, el pa negre és quelcom que, avui dia, es continua repartint a les terres catalanes. Pa negre és l'actitud etnocida d'un estat, l'espanyol, que nega els drets nacionals dels Països Catalans. Pa negre és el genocidi cultural i lingüístic que patim (especialment a la Catalunya Nord i a les terres valencianes). Pa negre és la persecució que pateixen els mitjans de comunicació catalans (com ara TV3) al País Valencià i que amenaça de fer-se extensiva a altres territoris (pensem en les nostres illes). Pa negre és la negativa, per part de l'Estat i de la justícia espanyols, a anul·lar els judicis sumaríssims il·legals del franquisme, com també l'acceptació tàcita d'aquest com a precursor de l'actual Estat espanyol. Pa negre és la nul·la voluntat, per part de l'Estat, de recuperar plenament la memòria històrica i d'impulsar la reparació moral i judicial de les víctimes del feixisme franquista. Pa negre és l'espoli fiscal al qual ens veim sotmesos des de Madrid, que tenalla el nostre present i ens hipoteca el futur. Pa negre és la política colonial que separa i desuneix constantment els països de parla catalana, que actua de fre per al nostre progrés real i per al nostre avenç polític i social. Pa negre és, en definitiva, tot allò que ens fa pitjors, com a persones i com a membres d'una col·lectivitat humana que vol ser lliure i civilitzada.
ANDREU SALOM I MIR. Palma.

Tancament dels repetidors de TV3 al país valencià
En un món actual on la comunicació no té fronteres, és mal d'entendre el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià a causa de l'ofegament econòmic (multes) a l'entitat Acció Cultural del País Valencià.
El dret dels ciutadans a rebre una televisió en llengua pròpia és escanyat pel setge de l'actual Govern valencià, el qual exerceix una censura absurda, anacrònica i impròpia sobre la llengua catalana i la seua difusió.
La Comissió Executiva de l'Institut d'Estudis Eivissencs lamenta profundament aquest tancament i condemna l'actitud sectària, prepotent i poc intel·ligent del Govern valencià i del Partit Popular.
MARIÀ SERRA PLANELLS. Presidenta de la Comissió Executiva de l'IEE d'Eivissa.