Cartes dels lectors

Els darrers símbols nazis d'Europa
El passat dia 27 de gener, les primeres autoritats de la nostra comunitat autònoma, tots els partits polítics amb representació al Parlament Balear i els representants de la comunitat jueva a les Illes, van homenatjar els 6 milions de jueus assassinats durant el règim del terror nacionalsocialista. Val a dir que l'homenatge era incomplet, perquè no hi eren presents els representats de les altres comunitats exterminades a Auschwitz, Treblinka o Mauthaussen, els gitanos, els homosexuals o els protestants, sense oblidar els republicans espanyols, per citar-ne tan sols uns exemples. Fins fa poc la capital balear tenia el vergonyós honor de ser la darrera capital europea on s'erigien dos homenatges al nazisme en les vies públiques: Un era el carrer dedicat al militar feixista José Alemany Vich, membre de la División Azul mort en combat el juliol de 1943 durant la invasió de la Unió Soviètica i condecorat amb la creu de ferro pels seus aliats alemanys.

L'altre era, i és, el monument dedicat a la memòria dels mariners i del creuer de guerra del bàndol feixista de la guerra civil Baleares, enfonsat el març del 1938 durant un combat amb l'esquadra Republicana. Afortunadament, i gràcies a les demandes de Memòria de Mallorca, el carrer dedicat al comandant Alemany fou retirat i substituït per un altre.

Del segon homenatge públic no podem dir el mateix. Aquell març del 38, les aigües del Mediterrani es van empassar juntament amb les restes flamejants del Baleares, un mariner de la Kriegsmarine, la marina de guerra Alemanya, membre de la Legión Kondor que donava assistència tècnica a la dotació del creuer de guerra en matèria d'acústica i d'hidrofons. Era la Legión Kondor, l'aportació nazi a l'esforç de guerra del feixisme espanyol contra la democràcia Republicana i responsable de les primeres matances de civils indefensos a Gernika o Barcelona. Com el comandant Alemany Vich, el mariner Jürgen Jensen va jurar fidelitat absoluta i cega al Führer Adolf Hitler, com a cap de l'Estat i com a comandant suprem de les forces armades alemanyes. Eren, per tant, i seguint la lògica i les sentències del tribunal de Nüremberg, responsables de col·laboració en l'extermini massiu dels "untermenschen", els éssers infrahumans que calia esborrar de la història. Com a homenatge pòstum, al mariner Jensen li van dedicar una placa, amb esvàstica i tot, a la base naval de San Fernando a Cadis, que actualment es pot veure al museu naval de la ciutat.

Tots sabem el que representa per a les seves víctimes i per als seus familiars i descendents aquell símbol gamat, no cal que ens hi esplaiem ja que s'explica per si sol. Però costa de creure que a les primeres autoritats de les Illes, als partits polítics i als representants de la comunitat jueva a les Illes, si que se'ls hi hagi de recordar. Estic més que segur que si el monument de la Feixina, dedicat a uns assassins, responsables de crims contra la humanitat a Màlaga, a Castelló o a Tarragona, hagués dut una esvàstica i no pas l'Àguila feixista no hauríem trobat cap partit polític, ni cap associació patrimonial ni de veïnats que s'hagués oposat a la seva demolició amb efecte immediat i retroactiu. Però resulta que l'Àguila representa manco violacions dels drets humans i aquests crims són "contextualitzables", no pas com els nazis que foren jutjats i condemnats després de la caiguda del règim feixista alemany. La victòria de les armes feixistes durant la Guerra Civil asseguraren, tot i els canvis polítics, la supervivència i la immortalitat de la seva monumentalitat victòrica i del seu extermini nacional.

Ara fa un any, que el molt progressista ajuntament de Palma va decidir no esbucar el monument de la Feixina i dedicar-lo a totes les víctimes de totes les guerres, tot i les demandes de Memòria de Mallorca i d'un sector de la societat civil Mallorquina. Resulta difícil veure el monument de la Feixina com homenatge als SS de Mauthaussen i als nins que morien de fam al gueto de Varsòvia o als camps nazis. Ara que tenim el temps en perspectiva, ens adonam encara més de la injustícia d'aquella curiosa decisió "salomònica", curiosa perquè no van comptar mai amb una de les parts afectades i que el temps i les decisions polítiques engrandeixen les ferides de l'Holocaust i de la Guerra Civil. Si algun cataclisme natural no ho evita, perquè els cataclismes humans ja hem vist que són material de contextualització, el monument del Baleares seguirà sent el darrer homenatge públic al nazisme en una capital europea. I els homenatges públics al nazisme a l'Europa democràtica estan prohibits i són il·legals. Algú ho hauria de dir als nostres representants polítics. La història ens ho diu, la seva gent els ho reclama, els seus màrtirs els ho exigeixen.
MARÇAL ISERN RAMIS. PALMA.