Cartes dels lectors

De rucs, toros i ases
Haureu vist que molts de cotxes duen aferrat un ruc a darrere i vos haureu demanat per què. Aquest animal és pacient, tenaç, feiner, resistent... una sèrie de trets que defineixen bastant bé molts de mallorquins, catalans i aquells valencians que encara saben qui són.

A molts d'altres vehicles hi veureu un toro amb un gran banyam i un... penjaroll ben notori. Els qui l'ostenten solen ser espanyolistes i se senten molt identificats amb un animal que no fa ni un brot de feina en tota sa vida, exactament l'ideal de molts dels nostres veïns de ponent, que aspiren a un càrrec a l'Estat per viure esquena dreta. A més, quan surt a la plaça envesteix una vegada i altra a un pedaç, sense adonar-se que té el seu vertader enemic a pocs centímetres. Ben igual que els humans que el prenen com animal totèmic, que voten una vegada i altra partits que representen els privilegis de les classes dominants, però gens mi mica els seus propis.
Arribat el cas, es deixaran matar a una guerra colonial (Cuba, Marroc...) perquè així els convé als gran terratinents de les plantacions de sucre o als accionistes de les mines del Rif, al Marroc, o de Bu-Craa al Sàhara, per exemple. Fins i tot aniran a una guerra civil per defensar els interessos de les oligarquies, degudament alliçonats pel clero. Basti recordar amb quin odi es va assassinar a Mallorca defensors del poble com Emili Darder, amb la total inhibició del bisbe Miralles.

Divendres 18 el meu fill va anar al Palma Arena per un esdeveniment esportiu. Al seu cotxe hi ha el ruc (com als de tota la família), l'estelada i la bandera de Pirènia, un país imaginari, però que hauria d'existir. Quan va sortir es va trobar amb tot el cotxe pintat de vermell: carrosseria, vidres, fars i miralls, i amb la paraula "Polaco" al capó. Ho va denunciar a la Policia Local, l'única opció raonable, tenint en compte la poca simpatia que tenen els altres dos cossos policials envers la nostra llengua. Els locals fotografiaren el vehicle i expressaren el seu rebuig a la malifeta.

Els autors d'aquesta endemesa segurament duen el toro aferrat als seus cotxes o tatuat al cervell, però de fet són tan ASES que no saben quant ens honora que ens diguin "polacos". Efectivament, durant més de cent anys -del 1776 al 1918- Polònia va romandre ocupada per Prússia i Rússia i durant més de cent anys no va ser més que un estat d'ànim, un idioma, però va saber ressorgir, com també estam renaixent nosaltres, malgrat tot.
Encara tenim doncs nazis entre nosaltres, i és bo de saber qui els aixopluga. Teniu-ho molt en compte pel maig, i esper que aleshores no sereu tan ASES (ep! No he dit rucs) com per votar partits que ens volen prendre l'idioma i l'esperit, per tal de dominar-nos encara més i seguir-nos espoliant fiscal i culturalment.
PERE MOREY SERVERA. Palma.