10/02/11 0:00
TW
0

Pul·lulant pel Golf.
Es veu que per Pula en pul·lulaven alguns que nosaltres no deixaríem entrar a ca nostra, mentre que, a d'altres, ens engegaren un dia d'un indret ben proper (de bones maneres) i ben públic. Allà, es veu que un pelut hi feia nosa. Aquesta història ens recorda la llegenda del poblet veí (sempre és un poblet veí, només faltaria!), on el constructor cacic de torn es presentà a cal batlle amb un cotxot nou i flamant, a canvi de construir diversos xaletets. Durant anys, el picapedrer bergant havia fet totes les obres de l'Ajuntament, sense excepció, i també les dels regidors. I ningú no ho trobava estrany. Encara més, sempre, segons la llegenda, li feien mamballetes i li reien les gràcies. Ens consta que el batlle rebutjà al cotxe, ja que era l'únic de la contrada que havia llegit els clàssics que ens diuen que la dona del Cèsar no sols ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar. I es veu que un cotxe ja cantava i pudia molt, però els xaletets es feren. El senyor de Pula pot convidar qui vulgui al seu golf, i sense fer pagar. És ben seu. Es l'empleat públic, qui no ho ha d'acceptar per educació. Igual que el polític ha de llogar professionals assegurats per donar exemple a la ciutadania i, sobretot, per repartir una promoció entre tots els beneficiats i no en un de sol, per bé que allà et tractin i et deixin com un rei o una reina estimadeta. Si no ho fa així, és un venut, sense vergonya ni sentit d'allò que és el servei públic. Així, el que hauria de fer és simplement dimitir, o no tornar-se a presentar a les eleccions, si encara ni queda un poc (de vergonya).
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta. Eugènia.

Autopista connectora, no!
Quina ingrata sorpresa em vaig endur el 26 de gener d'aquest any quan la senyora Francina Armengol va tenir el detall de donar-nos a conèixer el projecte que, al meu entendre, s'ha batejat amb poc encert amb el nom de de via connectora. Mes aviat s'hauria d'haver conegut amb el nom d'allò que realment és: macroautopista connectora.
Per als ciutadans que no han tingut la curiositat de fer un cop d'ull a aquest "desaguisado desproporcionado", jo els invitaria a fer-ho, a entrar a la pàgina web del consell insular i a anar a xarxa viària, mobilitat, via connectora. I observin, a primera vista s'adonaran que, de via connectora, res de res. Es tracta d'una autopista en majúscules: 15 quilòmetres d'autopista que envolten la nostra ciutat. A més, el projecte inclou ponts més impactants que l'últim construït a Son Espases i macrorotondes faraòniques d'aproximadament 180 metres de diàmetre; el traçat també implica l'expropiació de molts habitatges i terrenys de persones d'origen humil.
Potser el Consell Insular n'hauria de fer un pensament i fer marxa enrere; crec recordar, si la meva bona memòria no em falla, que el 2.008 s'havia presentat a les diferents associacions de veïns un projecte completament diferent a aquest, no tan destructiu. Aquest més aviat sembla adequat per a una gran ciutat, però en cap cas per a la nostra. En aquell primer projecte, els que tenim consciència ecològica ja hi trobàvem molt ciment. En aquest, és una monstruositat.
Vull fer un reclam a la nostra classe política: cerquin un consens, el millor per a la ciutat, deixint-se de paraules ben sonants com sostenibilitat, plans racionals de mobilitat, respecte cap al medi ambient, ciutat neta... no hipotequin el poc territori que ens queda, aprofitem la xarxa viària que tenim i millorem-la.
A la ciutadania voldria fer-li un reclam: si tenen una mica de consciència ecològica, com és el meu cas, facin un cop d'ull al projecte, a veure que els sembla.
JOSÉ ROIG TUGORES. Palma.

S'Esclop i Joan Fullana, moltes gràcies
Acaba de sortir a la llum el número 54 de la revista literària S'Esclop, que, amb tanta cura, dirigeix Joan Fullana. Amb aquest número, la revista tanca una etapa, la segona, de la seva brillant trajectòria. S'Esclop ha suposat un referent únic de creació per als escriptors novells i consagrats de l'àmbit català des dels seus inicis. Ha servit per enfortir els vincles entre molts d'ells. Els ha animat a escriure més i millor. S'ha guiat per la tolerància i obertura: tots aquells que han volgut hi han tingut cabuda, independentment de la seva opció estètica. S'Esclop també ha ajudat a recordar mestres: homenatges magnífics a Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Marià Villangómez, entre d'altres. En recordam un de molt especial a Josep Maria Llompart, a la fundació ACA.
Gràcies, Joan, i als que heu duit endavant la revista per la vostra exemplar generositat, per tantes hores dedicades. S'Esclop continuarà essent una bona eina per a estudiosos i aprenents i per a tots aquells que vulguin fer veritable pedagogia de les nostres lletres.
LLUÍS SERVERA SITJAR. Palma.

N'estic fart!
Aquesta no és la primera "carta al director" amb el mateix títol que em publiquen sobre la mateixa persona, puix que s'ha aprofitat bé de la meva amistat i de les meves publicacions, i de les d'altres autors que no cita, per als seus treballs "d'investigació".
A l'edició d'aquest diari de dia 6, a la p. 45, en una columna de color salmó, el senyor Àngel Aparicio divulga el seu estudi històric sobre la torre marítima de Cala Figuera de Calvià.
Prec als interessats en el tema que es molestin en llegir el meu llibret, amb la col·laboració de Pedro Carrero Saralegui: Es molí de Santa Ponça (1990), p. 30-31; o la seva edició en castellà, p.9, així com els meus treballs sobre la questió, relacionats en nota a peu de plana, i em diguin quina és la gran investigació històrica que ha fet el senyor Aparicio.
Atra questió és la seva aportació a la restauració dels edificis militars, que es molt d'agrair.
JOSEP SEGURA I SALADO. Palma.