Babel Senat
Escoltin, ses senyories, amb el que cobreu i amb la poca feina que feu ja podeu aprendre idiomes. Si sabéssiu una altra llengua de l'Estat, seríeu més amplis de mires. Ben pensat, ningú no hauria de poder ser senador ni diputat sense saber-ne com a mínim dues d'estatals, de llengües (presidents i ministres inclosos). Seria una mostra de respecte a la gent que compteu com a espanyola per cobrar impostos i que us paguen el jornal però a la qual, a l'hora de parlar molt, ni la hi considereu. Un senador del PP (creiem que el Sr. Alonso) deia que se sentia estranger a ca seva. Almanco aquest per ventura ara ens entén, a la meitat d'espanyols que no parlen castellà matern. Mira per on aquest, volent fer un "feo", s'ha ben retratat i ha retratat la nostra situació. S'ho prenguin amb humor, ses senyories: molts dels qui hem començat amb llengua n'hem acabat ben casats.
Bernat Morey Colomar. Sta Eugènia.

Cuba i els EUA, les invasions antagòniques
Mentre que l'imperi econòmic i militar més poderós que mai ha existit envaeix, assassina i saqueja amb covardia i cinisme arreu del món, Cuba, una illa petita, pobra en recursos naturals (però milionària en recursos humans) i que pateix un bloqueig genocida sense precedents des de fa més de 50 anys, exporta més de 70.000 metges, infermers, professors d'educació física i de cultura... també arreu del món. I és que, en l'actualitat, Cuba té més de 30.000 metges repartits en més de 80 països.Per aquest fet, i segons la Unesco, en els darrers 10 anys s'han salvat més de 800.000 vides i 1.500 persones han pogut recuperar la vista.
En paral·lel, gràcies als "invasors" cubans, Veneçuela és des de fa quatre anys un país lliure d'analfabetisme, i Bolívia des del 2009; i això per no parlar d'Haití que, amb Cuba, és el país que més treballadors sanitaris hi ha enviat. Allò tan curiós com indignant és que aquests i altres grans mèrits de Cuba siguin segrestats, manipulats o tergiversats dia rera dia per la majoria dels grans mitjans de comunicació, especialment dels EUA.
Quanta d'hipocresia i de pànic a la veritat!
BARTOMEU SANCHO MOREY. Palma.

Pot perdre el PP la majoria absoluta a les Balears?
La pregunta és si hi ha alguna cosa que pugui fer evitable la majoria absoluta del PP a les Balears i la resposta és que n'hi ha molt poques. Tothom dóna per fet que els executius del Pacte de Progrés han tirat la tovallola després de quatre anys de penalitats i ruïna financera. Ni Antich, ni Armengol ni Calvo no tenen traces ni de poder ni de voler repetir una legislatura com aquesta; i els ciutadans, la veritat, tampoc.
El PP governarà arreu i possiblement amb majories absolutes, sense necessitat de pactes. I jo em deman: Què h uria de passar perquè això no fos així?
Se m'acuden molt poques coses, la veritat. Per exemple, que José Ramón Bauzá resultàs imputat per algun escàndol seu per Marratxí. Ell mateix digué que cap imputat no aniria a les llistes i ell s'hauria d'aplicar la medicina. A uns mesos de les eleccions, el partit rebentaria.
Un altra possibilitat és Carlos Delgado. El vicepresident del PP que no parla mallorquí perquè la seva classe social el considera la llengua de les criades és una rèmora electoral per a qualsevol partit, UPyD inclòs. Cal recordar-ne que dugué el PP als jutjats amb l'acusació d'haver fet trampes en el darrer congrés i que això el desqualifica. Hi haurà distorsions importants si surt a escena i parla així com és ell, un "señorito". Som molts els mallorquins als quals aquesta classe de gent ens escarrufa només de veure-la.
I poques coses més se m'acuden. Els crítics Jaume Font i Antoni Pastor no es mouran d'on són. On haurien d'anar? en deman jo. El PP ho té tot a favor seu. Una condemna a Jaume Matas no canviaria res. Al PP, saben que la corrupció, en tot cas, passarà factura a aquells funcionaris que han deixat la pell per investigar-la (preparau-vos, jutges, fiscals i policies), no als polítics del PP ni del PSOE, que se'n sortiran bé. Una altra cosa són els d'UM, que duen camí de purgar tots els pecats, els seus i els dels altres. I, si no, temps al temps.
JOAN A PONS. Palma.

Una bogeria en tot
Si no hi ha doblers en circulació, les botigues tanquen i de cada dia som més pobres, ens apugen la benzina i l'electricitat i un vint per cent dels treballadors estan a l'atur, jo no sé com podrem viure d'aquí a poc temps. Algú m'ho hauria d'explicar, perquè a aquest ritme ben aviat haurem de demanar almoina només per poder pagar els impostos. Això sí, podrem
J. L. CASAS . Palma.