Cartes dels lectors

Aina Calvo i el Lluís Sitjar
A la batlessa de Ciutat, Aina Calvo, se li podria recordar en primer lloc el que s'entén per "estadi". Es tracta d'un recinte esportiu que alberga tot tipus d'esports i que sovint fins i tot s'empra per organitzar concerts i esdeveniments polítics. Antigament, el requisit primordial era el d'albergar pistes olímpiques, però en l'actualitat gairebé tots els camps de futbol del país ja es vénen denominant estadis, encara que no siguin realment més que camps de futbol. A Palma hi ha hagut a l'uníson i des de fa més de mig segle dos estadis. L'estadi Lluís Sitjar i l'Estadi Balear. Potser per la senyora batlessa es requereixin certs requisits perquè un recinte esportiu es pugui denominar "estadi". Li record que en el vell i abandonat Lluís Sitjar s'han congregat fins a 25.000 ànimes, xifra superior a la capacitat total de l'estadi de Son Moix. Això era perquè en els dos fons l'afició se situava de peu. Per tant, ni la capacitat ni l'aspecte olímpic no haurien de ser motius de polèmica per dilucidar si futurs recintes esportius s'haurien o no de denominar estadis o camps d'esport. Avui dia són exactament el mateix.

D'altra banda, també vull recordar-li que, si l'actual projecte del Reial Mallorca veu llum verda, els bars i restaurants a prop del Fortí, abans plens de gent en dies de partit, ara estan buits o semibuits. El futur projecte tornaria a donar vida a la zona en qüestió i els carrers adjacents tornarien a cobrar calor humà, ambient i generar més ingressos en moments tan delicats com els que actualment vivim.

Potser la posició de Cort, de portes endins, no vegi amb total desgrat la construcció d'un estadi en propietat per al Reial Mallorca. Tanmateix, la posició de Cort, de portes a fora, fa veure als ciutadans la inviabilitat del futur projecte emparant-se en arguments bizantins quan tots sabem el veritable motiu que els mou a manifestar-se d'aquesta manera. Què fem, amb Son Moix? Ens ho menjam amb patates? Aquest és el veritable cavall de batalla i no uns altres. Una construcció pagada amb els diners de tots els contribuents que el Reial Mallorca sosté i manté es veuria en poc temps en estat d'abandonament, com ha passat amb el Lluís Sitjar. Aquest és el veritable perill que s'intenta encobrir sota elucubracions poc consistents per part de la senyora Aina Calvo.

No ho sé, però, si el projecte es dugués a terme, seria la segona o tercera vegada que el Consistori palmesà rebutja una millora per a l'esport a Ciutat. Cal recordar que en el Mundial de futbol de 1982, si s'hagués demanat Mallorca com a seu, l'actual Lluís Sitjar no seria ara un estadi en ruïnes, sinó un estadi remodelat i gairebé nou com va passar amb els camps de l'Hèrcules, Elx, Oviedo, etc. Els regidors van ser més llests en el seu moment que els d'aquí. També li record que en un futur no gaire llunyà, Espanya serà novament seu d'un mundial de futbol. Hi ha imminents eleccions polítiques. Senyora Calvo, vostè hi té la paraula i ... potser l'oportunitat de positivitzar o negativitzar molts vots que, potser decisius, reforcin o debilitin la seva continuïtat en el càrrec.
SEBASTIÀN AGUILÓ ANDRÉS. Palma.