Farta de la situació econòmica i indignada
amb els polítics
Aquesta carta va dirigida a tots els ciutadans. Crec que és el millor mitjà per comunicar-me amb tothom, ja que no ho puc fer personalment.
Som de Manacor de tota la vida i em veig obligada a escriure aquestes lletres. Potser, per molts, és motiu de riure, però obriu els ulls. Ja està bé d'estar a l'atur, carregats de deutes, alguns sense treball i sense cobrar res, com és el meu cas. Tenc una minusvalidesa psíquica, em dirigiren a l'Inem, perquè em donaria més oportunitats de feina, i el que em dóna són més maldecaps. Ja no sé quants currículums he escrit i enviat. I sí, he estat preseleccionada, però a l'hora de donar-me el lloc de feina, la minusvalidesa els ha fet enrere. M'assec indignada encara més quan veig gent estrangera treballant en llocs que freqüentam. Ells tenen feina, tot i que sigui cuidant un malalt o gent gran a hospitals o a les seves cases. Jo no era racista, però, segons quina mena d'actes, m'ho han fet ser. Veure que té més drets un de fora que un d'aquí m'indigna completament i m'enfureix. M'encantaria veure'ls un mes en alguna de les nostres llars sofrint i passant-lo malament, cercant on no n'hi ha. Som mare fadrina i on són aquests ajuts? Tenen amnèsia o una cosa semblant?
Sort dels meus pares; però, i els que no tenen aquesta possibilitat? Aquests llumets de Nadal i aquests llacets que hauran costat un doblerada haurien pogut ajudar moltes famílies que són a punt de ser desnonades. Tanmateix, com que als polítics només els interessa xuclar dels nostres colls, així van els ajuts, per no parlar de la Seguretat Social.
La meva pregunta és per què en comptes de queixar-nos als bars, supermercats o carrers, no ho fem tots junts? Sabeu que n'és, de bonic, per a tots els nostres polítics que arribi Nadal. Ells menjaran torrons, tindran regals per als fills i la resta... Sopars, reunions sense passar fred ni havent de menjar el mateix plat cada dia, i cantant nadales i encenent llumets, augmentant els imposts, gastant més electricitat... Mentrestant, nosaltres, els ciutadans, els pagam els sous, els regals, els sopars, tot.
Què fem, ens deixam dur o posam les cartes sobre la taula. Jo crec que ja n'hi ha prou. El meu correu és indignacion2010@hotmail.es per si em voleu enviar el que en pensau i si hi estau d'acord. Una salutació amb el desig que això serveixi per fer alguna cosa.
Gràcies per llegir-me.
CATALINA MARIA LLODRÀ. Manacor.
Opinió | Cartes al director
Cartes dels lectors
07/01/11 0:00
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Com sempre, aquest diari me fa mestressades lingüístiques a pesar d'haver demanat que es text de sa carta sigui respectat. Per què no puc escriure "tengut" i ha d'esser "tingut"? Per què no puc usar s'article personal "en"? Per què "sort que" ha d'esser "tanta sort que"? Això no són correccions, són mestressades!
A Catalina Llodrà: pateixes miopia. Allò que cerca el capital és l'enfrontament entre els treballadors, els pobres i els desvalguts. Seguiu així, en aquesta imbecilitat durant molts anys a benefici del rics.
La nostra "sagrada" Constitució diu que tots tenim dret a una feina, a un habitatge, a uns serveis socials... I això està ben lluny de fer-se efectiu. I en això del dret a l'escolarització en la llengua que triin els pares, per molt que ho diguin el Suprem i el Constitucional, passarà ben igual. Com si la nostra "Carta Magna" tembé digués que tots els diumenges de l'any farà un bon sol. I és que una cosa és el dir i altra ben distinta el fer.