TW
0

Pep aspera ad astra, Atlètic Balears!!!
Les velles paraules de Sèneca ens vénen com un anell al dit per definir el nostre estimat club: superant dificultats, arribarem fins als estels. Els quasi setanta anys d'història de l'Atlètic Balears han estat bona prova que un projecte il·lusionant, nascut entre les classes menys poderoses de Ciutat, ha pogut sobreviure a pesar de totes les traves, internes i externes, que al llarg del temps ens han sorgit. L'equip blanc-i-blau ha estat a punt de desaparèixer en diverses ocasions, però, fins i tot en els pitjors moments, l'esforç i la tenacitat d'un grapat d'incondicionals, no sempre els mateixos, però sí amb idèntics ideals, han evitat el desastre. Però tot això ja és passat, i malgrat que sigui un discurs cert, resulta a dia d'avui tan antiquat com estèril. Afrontem l'any nou sense vells temors que facin arrufar el nostre ànim i encongir el nostre cor. Som del "Baleares" i som diferents, no es pot negar, i és precisament en aquesta diferència on rau fonamentalment la nostra força. No sé si som molts o pocs, però som fidels, entusiastes i generosos en l'entrega als nostres colors. Amb un llarg any per endavant, vull fer una crida a tots aquells "balearicos" que per diversos i probablement ben justificats motius deixàreu de visitar amb freqüència l'Estadi Balear, ca vostra: oblidau velles rancúnies o decebedors resultats, passau pàgina i tornau a deixar-vos engrescar pel romanticisme de pertànyer a aquest club. Jo, com tots vosaltres, estic un poc fart de superar dificultats una rere l'altra i, malgrat tot, veure els estels sempre tan llunyans, però això, tard o d'hora i amb l'ajut de tots, ha de canviar, i jo vull ser-hi per veure-ho, per gaudir-ne.
Deman als Mags de l'Orient que portin per als nostres directius la clarividència necessària per dur la nau blanc-i-blava a bon port; per als nostres col·laboradors, en totes les àrees, deman que no decaiguin en el seu ànim per fer l'Atlètic més gran; per als jugadors i tècnics del primer equip, que siguin tan professionals com diuen que són, això serà suficient; i, finalment, per als nostres seguidors, la vertadera essència d'aquest club, deman un any ple de dilluns amb la rialla d'orella a orella que només porten els que se senten guanyadors. Feliç 2011 per a tots i força ATB per sempre.
MIQUEL VADELL. Palma.

De culpables de la crisi
a Zapatero
La reunió de Zapatero amb els culpables de la crisi ja mostra algun dels seus fruits: les privatitzacions. Com que, per la seva cobdícia insadollable, no els basten les empreses que tenen ara, els en donaran més; per començar, els aeroports més rendibles de Madrid i Barcelona, nous de trinca (i alerta que prest es faran seu Son Sant Joan) i les loteries nacionals. Ni tu ni jo no els podrem comprar. Qui podrà fer-ho? Qui ja té una milionada i, segurament, molts dels que s'assegueren amb Zapatero. Però no sigueu malpensats, ho compraran per ajudar el país a sortir de la crisi, perquè estan penedits i se senten els més grans responsables d'haver-la provocada; ho faran amb molt de seny, sense gens d'interès, per fer-nos un favor, per llevar noses a l'Estat, per pur altruisme... Ells compraran el que era de tots, perquè són més vius que els altres. Val més que el món estigui en poques mans segons dicta la globalització, perquè els petits i els estats no saben manejar les coses. I com que faran una feinada ben feta, tenen dret a ser encara més milionaris, i si la cosa no anàs bé, per això hi és l'Estat i el poble per sortir a rescatar-los. A poc a poc ens duran a escoltar el sermó d'altres privatitzacions, de la jubilació a 67 anys i la reculada de la base de càlcul, del "copagament" de la salut, de l'enduriment de la reforma laboral, de l'abaratiment de l'engedada dels treballadors, més contractes fems, retallada de funcionaris... I els 700.000 desocupats de llarga durada a partir del febrer deixaran de cobrar els 426 euros i au, a badar la boca al vent. Bé, com deia el gran empresari esculat, representant de la CEOE, Díaz Ferranz, "els treballadors han de fer més feina i cobrar menys". (Per cert, que aquest senyor, a mi, com a molts de milers de persones, em deu més de dos mil euros de dos passatges del Perú, perquè Air Comet em deixà sense tornada; esper que no em deixi un revell a la porta).
I ja ho sabeu, hem d'estar ben agraïts als grans economistes, banquers i financers que manegen el món, i als seus escolanets que governen, i diguem tots a l'una: Visca el mercat! Visca la concentració de la riquesa! I visca el nostre president, gran socialista! Visquen els bancs, la borsa, els especuladors i el gran capital! Ah,i també la mare que els va parir!
MARIANO MORAGUES RIBAS DE PINA. Artà.

Agraïment a Santiago Lillo
El 9 de desembre passat, un jove, altruistament, es va presentar a ca meva per portar-me la cartera que vaig perdre a Ciutat.
Aquest jove va venir fins a Son Oliva i no va voler cap tipus de gratificació, l'única cosa que va dir que el podia ajudar és que en aquests moments no té feina. Ell es dedica a la comunicació visual (impressió digital, disseny...). Si algú hi està interessat o necessita aquest tipus de servei, es poden posar en contacte amb mi a través d'aquest diari. Des d'aquí vull donar-li les gràcies.
MARGALIDA ALOMAR MARTORELL. Palma.