El passat 21 de desembre no se'm va ocórrer res més que anar al nou hospital a saludar la meva dona, que estava treballant de nit. Hi vaig anar amb moto i amb prou feines vaig entrar al pàrquing (al fantàstic i acolorit pàrquing d'un dels millors hospitals d'Europa) em vaig adonar que me l'enganxaria. La pintura amb què havien realitzat els acabats del paviment posseïa una sorprenent qualitat lliscant. Vaig anar a terra. Resultat: enfonsament de altiplà tibial, fractura tibial, trencament total del lligament creuat i el menisc fet trossos. Tot això ho vaig saber després d'unes quantes hores de proves i passejades en llitera per les modernes (i polsoses) estades del nou hospital. En aquestes hores vaig saber d'un alt nombre de persones que havien patit un accident similar (relliscant a peu, amb moto o fins i tot xocant el seu cotxe després de lliscar com en una pista de gel).
També vaig poder adonar-me de la precarietat amb la qual el personal realitzava el seu treball. Les connexions telefòniques fallaven, el sistema informàtic també, el personal es queixava de decisions organitzatives i arquitectòniques inoperatives, faltava dotació bàsica (ni gel per al genoll) i no tan bàsica (no hi havia segell oficial per certificar els documents). Sembla com si ningú s'hagués ocupat de comprovar que l'hospital podia complir la seva funció abans d'obrir les portes.
A algú li ha semblat més important donar la bonica notícia nadalenca de l'obertura del nou hospital que la seguretat de pacients i visitants o la qualitat del servei.
Miguel À. López Arnaldos. Palma.
Escalada de la violència de gènere
Utilitzar un dia del calendari, concretament el 25 de novembre, per parlar de la violència de gènere, no és suficient.
Enguany ens trobam amb un greu augment de les dones mortes pels seus companys i marits, víctimes de la violència masclista. A hores d'ara, són ja 71 les dones mortes. Ni en el pitjor dels malsons, ni en els absolutament condemnables atemptats terroristes, es dóna aquest nombre de persones assassinades anualment.
Què li passa, a la nostra societat? Està malalta? Ni l'actual crisi, ni una separació, ni cap excusa, poden explicar la situació de dominació i por en què viuen les víctimes.
Mai no s'havia parlat tant com ara del problema; mai la societat no s'havia sensibilitzat tant amb aquesta situació, mai no s'havien posat tants mitjans, encara que moltes vegades resultin insuficients.
Però en aquest cas, les lleis han anat per davant la societat i encara que formalment es parli d'igualtat, dins el nostre subconscient, perviuen les relacions de poder que mantenen les dones sotmeses als homes i que fan que els homes considerin les dones com una possessió més.
La família, l'escola, qualsevol organisme social, s'ha d'implicar en la tasca de la igualtat i han de mostrar una actitud ferma davant qualsevol discriminació cap a les dones o cap a les actituds sexistes.
És una qüestió de drets humans. Setanta-una dones, enguany, no celebraran Nadal. Hem de fer l'impossible perquè això no succeeixi més.
Àngels Cardona. Secretària de la dona de l'STEI-i
El pinar del Senyor o el pinar del Poble?
El pinar del Senyor era una garriga particular, quasi alzinar, d'alt valor ecològic i paisatgístic que donava la benvinguda al poble de Santa Eugènia per ponent. El conjunt és encara coronat per garriga d'estepa amb monument de la Guerra. L'indret quasi perfecte es desbaratà fa uns anys, quan el propietari, amb intel·ligent maniobra, la cedí al poble a canvi de la construir en zona molt vulnerable diversos habitatges. I el poble va acceptar el que mai no havia d'haver acceptat, perquè ja el tenia. Un clímax (no siguin malpensats) de qualsevol tipus és mal d'aconseguir i bo de rompre.
El paradís verd prest es va acabar. Fou construïda i degradada una part molt valuosa. Les formacions polítiques es barallen ara perquè sigui un punt verd i per un seguit de subvencions que han d'arribar i que van i vénen d'una banda a l'altra. I un taujà de tota la vida es demana: quin sentit té fer res allà si el que mai no s'havia de fer ja s'ha fet? Hem de coronar el nostre estimat puig encara amb més banderetes legals o il·legals de les que ja hi ha? Algú dels que han aprovat les subvencions ha fet la volta per la zona? Ens necessita la natura per regenerar una àrea? El que no necessita és que hi fiquem més mà.
Potser la subvenció es duplicada, un fet que diu molt de l'interes, apreci i estimació dels taujans per la zona. Si és així, si l'estimeu de veritat, per favor deixeu el que encara queda tranquil. No us cegueu per quatre duros. Dediqueu les bones energies a resoldre altres necessitats del poble, que com sempre tots o molts, ens consta, heu fet o heu intentar fer. Molts d'anys i bones festes.
Bernat Morey Colomar. Santa Eugènia.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ses classes més dèbils de cada vegada són pitjor tractades i sa dona és una classe dèbil (no un sexe dèbil, alerta) i en consonància és de cada vegada pitjor tractada