23/12/10 0:00
TW
0

El cant de la Sibil·la
Una veu clara, esplendorosa però sagnant, inunda la gent expectant. La gent escolta, atenta, un poderós missatge. Es veu blana, però un baríton la cantaria bé sense perdre gens el seu sentit, tot el contrari. Potser es canta blana sols per aparentar innocència. Que ho foren de llests els nostres avantpassats! Tot cremarà per mor de l'egoisme humà. Els derrotats, els oprimits, han obrat altre any el miracle de mantenir el cant que per uns minuts els situa per damunt dels seus tirans. Per a aquests devia ser un cant interminable. La cara de la gent, escoltant vora, no devia tenir pèrdua. Per això és conservà segurament. La Sibil·la no era apocalíptica, no, és ben real, com apocalíptica i injusta era la Mallorca de fa 500 anys quan es volia prohibir: lluites socials, fams i pestes. Potser si sols aquí es conservà fou per la seva condició reivindicativa. Els agermanats pobres però lliures es defensaven així com podien dels poderosos que els robaven i robaren tot. No és apocalíptica la Mallorca dels darrers anys? No passa el mateix ara? La Sibil·la remunta amb bons moments d'esperança, sí, però no hi ha perdó ni res més contundent que l'infern per als dolents. I en el Jorn del Judici tot parrà? Tot s'aclarirà? Se'n farà foc, dels responsables? Quedarà paradís per als bons o s'hauran de confortar amb el seu paradís interior com sempre? Si la Sibil·la pogués tallar amb l'espasa que porta tot el mal que hi ha sols en qualsevol dels que l'escolten en el temple emocionats, ho faria gustosa. Ella ens parla de justícia una vegada a l'any. Tots en podem fer i parlar- ne cada dia i en cada moment. Molts d'anys.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.

Agraïment a Son Llàtzer
Volem donar les gràcies a tot el personal de l'hospital de Son Llàtzer, especialment a la planta de medicina interna. En primer lloc a la doctora González que, amb la seva feina, la seva delicadesa i comprenssió, ha fet que el final del nostre pare (en Tomeu) fos tan poc dur com resultàs possible.
En segon lloc, hem de donar les gràcies a les infermeres i als auxiliars, que han fet una feina impecable, sempre acompanyada d'una dosi d'estima cap al nostre sempre estimat pare.
Moltes gràcies a tots vosaltres en nom, també, de la nostra mare, de la germana d'en Tomeu i del seu cunyat, igual que de la seva nora, del gendre i dels néts, que tant l'han estimat i l'estimaran.
I com deia en Tomeu a l'auxiliar Ana: ÀNIMS...
FamÍlia d'en TOMEU OLIVER COMPANY. Palma.

S'ha mort un gran mestre
Ahir ens va deixar un gran mestre d'escola: Melcior Rosselló i Simonet, Don Melchor per als seus alumnes de l'escola Graduada de Llevant i per als de l'escola Annexa de Pràctiques de la Normal de Ciutat.
Jo vaig tenir la gran sort de ser alumne seu durant quatre cursos a l'escola Graduada i puc donar ferm testimoni de la seva excepcional qualitat humana i docent. En una època (1946-1950) en què la foscor ho dominava quasi tot, Don Melchor, viu exponent de la generació de mestres de la Segona República, era la llum. Els seus alumnes teníem per ell una veneració i una admiració que perduraren, fins i tot, després d'haver deixat l'escola.
Conservo els quaderns del curs 1949-50, prova fefaent que els coneixements que Don Melchor transmetia als seus deixebles no tenien res a veure amb els que s'impartien a la majoria d'escoles públiques. Era un mestre avançat cinquanta anys al seu temps. No- saltres, alumnes d'ensenyament primari, coneixíem les poesies de Federico García Lorca, Antonio Machado i Juan Ramón Jiménez; la prosa de Ramón Pérez de Ayala i Pío Baroja; el teatre de Jacinto Benavente, la lluita de Mahatma Gandhi i descobriments científics com la penicil·lina i la cloromicetina.
L'ensenyança no es limitava a l'àmbit purament acadèmic. Amb ell visitàvem fàbriques, exposicions, serveis municipals, etc. i teníem també contactes amb la natura, amb el cant coral...
Però sobretot el nostre mestre ens va donar a nosaltres, al·lots de famílies força humils, les eines perquè ens poguéssim defensar en el món en què ens havia tocat viure. Ell ens donà una educació, una manera de ser, una ètica, uns coneixements impossibles de quantificar.
En aquests trists moments en què Don Melchor ens ha deixat, el consol que tenim els seus antics alumnes és el que, en moltes entrevistes, ell va manifestar: "He passat per moltes escoles, he fet tasques diverses, però els anys que vaig ser mestre a l'escola Graduada de Palma foren, sens dubte, els més feliços de la meva vida".
ANTONI SALAS FUSTER. Palma.