Cartes dels lectors

Volem teatre del mar
Amb el lema "Volem el Teatre del Mar, vine amb nosaltres a demostrar-ho!", l'Associació d'espectadors del Teatre del Mar va convocar el 27 de març de 2010 una marató de teatre a la sala del Molinar per donar suport a la continuïtat d'aquest espai escènic tan emblemàtic per als amants del teatre. La resposta va ser aclaparadora, amb el teatre ple durant les 12 hores que va durar la Marató.
De llavors ençà, han passat vuit mesos i la situació econòmica ha obligat la direcció del teatre a prescindir de la temporada de tardor, encara que no s'han aturat de fer feina i ens han sorprès durant el mes de novembre amb una proposta ben interessant: L'actor en desequilibri, un treball d'investigació teatral dirigit per Joan Carles Bellviure amb els actors Sergi Baos, Maria Bauçà, Lluqui Herrero, Agnès Llobet i Carles Molinet.
Durant cinc sessions diferents, ens han enganxat i han desenvolupat diferents propostes teatrals inprovisades amb la participació del públic que, per cert, va ser molt nombrós i participatiu. Ha estat una bona manera de mantenir certa activitat i de no perdre el contacte amb nosaltres, els espectadors (associats o no).
Però per sort sembla que el TdM ara reprèn una certa normalitat en la seva activitat (que no és exactament la que nosaltres desitjam) i ens ha presentat la programació d'hivern, que començà dia 11 de desembre, amb Camarada K, de Produccions del Mar... Tanta sort, algun de nosaltres ja començava a patir uns claríssims símptomes d'abstinència teatral!
Volem fer pública la nostra alegria i satisfacció per aquesta retrobada amb la nostra sala (que no ens ha deixat mai, perquè per novembre ens ha mantingut actius i entretinguts) per la represa de les programacions estables del teatre.
I l'alegria és doble perquè podrem tornar a gaudir d'un espectacle que vàrem premiar com a millor espectacle la temporada 2009.
I fins a febrer tenim actuacions assegurades al Teatre del Mar i volem fer una crida a les institucions perquè aquestes actuacions puguin continuar, amb més o manco normalitat (ja sabem que passam un temps de crisi generalitzada), fins a l'any que ve i molts altres més.
"Volem el Teatre del Mar" i, per ara, el tindrem, no al cent per cent, però agraïm a tothom que ha fet l'esforç perquè això sigui possible.
La Junta Directiva de l'Associació d'Espectadors del Teatre de Mar.

Una crisi per esporgar l'autogovern
El tret de sortida el donà Alemanya. Ja fa temps que Angela Merkel i els partits conservadors alemanys van escapçant el poder dels Landers, primer tancant l'aixeta, després retornant a l'estat central amb l'excusa de la crisi, competències arrabasades als diferents estats.
A l'Estat espanyol la crisi ha estat una bona excusa per anar retallant poder a les comunitats autònomes, com demana histèricament la ultradreta mediàtica. Començaren amb l'obligació de complir unes despeses i no superar un determinat dèficit, una mica tard per nosaltres, després de l'hemorràgia financera soferta a l'època Matas i les seves caixes de Cola Cao. Però bé, ja era una manera de començar a supervisar directament el dia a dia de les autonomies. La fusió de les caixes d'estalvis de les diferents CA sota la pressió del Govern central ha estat una de les millors jugades, de carambola, per deixar les autonomies en runes i no poder gaudir d'una certa independència financera. Ja no hi haurà una caixa de referència de les Illes, ni per a les Illes, s'haurà perdut un dels eixos més importants i visibles, un eix diferenciador i, filant prim, vertebrador. I la reivindicació històrica del concert econòmic tancat amb set panys...
La darrera notícia, dins aquest pausat però segur desarmament dels drets dels diferents pobles de l'Estat espanyol ha estat la propera privatització d'una part dels aeroports, de moment Barajas, el Prat i Son Sant Joan. No només no s'arribarà a la cogestió, sinó que a la llarga les autonomies no tindran competències en els aeroports. La cara del president Antich mentre ho explicava deixava clara la impotència del Govern per aconseguir una de les seves reivindicacions més importants.
La crisi no sols retalla els drets socials durament aconseguits, sinó que també és una bona excusa per esbrancar competències autonòmiques per retornar al centralisme mesetari que sempre ha reivindicat el PP: no es podran queixar, el PSOE els ha fet la majoria de la feina bruta. La dispersió del nacionalisme a les Illes tampoc no convida a la il·lusió, sols superant borratxeres sectàries tindríem alguna possibilitat de fer front a tot el que ens arribarà.
JOAN À.CANYELLES I COMES. Montuïri.