TW
2

L'inventor de llengües
Per a molts, aquesta legislatura ha estat pobra en tots els aspectes, llevat de, això sí, en el nombre de polítics imputats i fins i tot condemnats per la justícia, producte d'una legislatura anterior on sembla ser que PP i UM tingueren poca cura dels nostres doblers, que deixaren un forat econòmic que, juntament amb la situació de crisi actual, té les nostres illes en una situació precària pocs mesos abans de les properes eleccions. Ara els diferents grups polítics preparen tota la seva maquinària, probablement més engreixada per aconseguir vots que per cercar respostes a la mala situació econòmica.

El partit majoritari al Parlament, i també majoritari en nombre d'imputats, ha canviat de president de la formació i, a més, ha assegurat que faria neteja d'imputats, per això ha col·locat una candidata coneguda per alguns com la caixera del Túnel de Sóller, un cas de corrupció del qual els responsables en foren declarats culpables, però absolts atès que el cas havia prescrit, tot un aval de regeneració d'un partit.

Però el que més sobta és que el seu candidat, com a alternativa al Govern, ofereix la lliure elecció de llengua i la igualtat, amb això suposo que vol dir que tots els mallorquins podrem parlar la nostra llengua sense que ningú ens amolli el conegut "háblame en cristiano", a més d'amollar-ne algunes en temes lingüístics que serien perdonables si no fos perquè es tracta d'una persona amb sèries aspiracions d'arribar a ser el màxim dirigent de la nostra comunitat.

Reconec que els votants d'esquerres podem estar decebuts amb determinades gestions de l'actual govern, però també cal assenyalar que sembla injust dir allò de "tots són iguals". L'alternativa d'un personatge que per regenerar el partit cerca caps de llista que es veren implicats en casos com el conegut Túnel de Sóller, i que en lloc de cercar solucions a problemes socials i econòmics crea discrepàncies amb temes com la llengua pròpia de la nostra comunitat sembla, si més no, una mala solució.
JOAN RAMÓN BOSCH CERDÀ. Pollença.

El català d'IB3
Després de cinc anys d'espera, des de fa un parell de setmanes IB3 es pot veure a la ciutat de Vic, a Barcelona. La veritat és que per a aquells illencs que vivim a fora és d'agrair poder saber que passa a ca nostra a través de la televisió. Des de fa anys ja podem accedir en aquesta informació per internet, a través dels mitjans digitals, però ara s'hi afegeix la possibilitat de veure i escoltar IB3 TV i Ràdio a través de la TDT.

El que més crida l'atenció, però, és el català que es fa servir a la cadena autonòmica. Al meu entendre la pronúncia de moltes paraules per part d'alguns presentadors i locutors deixa molt a desitjar. Supòs que la correcció dels textos que es locuten està supervisada per lingüistes competents. El resultat, però, no és el que se li hauria d'exigir a un mitjà que té per objectiu la normalització lingüística. També seria bo potenciar el lèxic propi de les Illes. De vegades s'opta per paraules molt correctes però allunyades de la parla habitual dels illencs.
Durant un temps vaig fer feina a mitjans de Mallorca i ja llavors defensava la possibilitat d'establir un model lingüístic propi dels mitjans audiovisuals de les Illes. Personalment crec que seria possible que, fent prevaler una dicció i locució amb un català normatiu, els periodistes poguessin fer servir l'article salat. D'aquesta manera la llengua que farien servir seria més propera a la que parla la gent del carrer. Ara, la diferència és massa gran i això allunya els mitjans en català de les Illes de la seva audiència potencial.
NOFRE PASCUAL. Vic.

Els controladors s'han passat de llarg
Sincerament, crec que hi ha mitjans d'informació que no són conscients del mal que feren els controladors aeris quan decidiren abandonar els seus llocs de feina divendres passat amb la intenció de causar un col·lapse en les comunicacions a l'inici d'un pont festiu. A mi em sorprèn que es puguin defensar les posicions "legalistes" del senyors que de cop i volta es posen malalts sense que hi hagi cap epidèmia que ho justifiqui, mentre centenars de milers de persones queden penjades als aeroports sense saber què serà d'elles, amb la frustració afegida de no poder anar allà on volien després d'haver pagat un bitllet quu els donava dret a fer-ho. I aixó sense comptar els perjudicis a les aerolínes i altres empreses del sector.

Sincerament, no sé si han militaritzat els controladors o si els han engrillonat, no m'importa gens en absolut. Allò realment trascendent és que si existeix el dret de vaga, ningú no pot fer una aturada salvatge prenent els ciutadans com a ostatges de la seva reivindicació. Es perd la raó i es justifiquen els mitjans.

Crec que Zapatero és un desastre absolut, però aquesta vegada el seu Govern (crec que és impossible que hagi estat ell) ha actuat d'acord a allò que s'espera d'una autoritat. Enhorabona, just que sigui per una vegada.
JOAN ANTONI MAS. Palma.