Palma04/12/10 0:00
TW
1

Una vergonya de polítics
L'any 2002, a les eleccions presidencials franceses, els principals partits d'esquerra demanaren el vot per a Jacques Chirac a fi d'evitar que Jean-Marie Le Pen assolís un bon resultat en la segona volta dels comicis. El candidat de l'FN, tot i així, no tenia cap possibilitat de vèncer el president gaullista, però el sentit de país de les forces polítiques franceses es va situar per sobre de l'interès partidista. A les Illes, pel maig hi haurà eleccions. I un PP controlat ara per l'extrema dreta té serioses possibilitats d'arribar al poder. Això, malgrat els casos de corrupció múltiples i la gran mediocritat dels seus dirigents, la qual cosa palesa la manca de tradició democràtica de la nostra terra.

Davant d'un perill tan gran, les forces nacionalistes, en lloc d'unir-se, es fragmenten, concorren separades als comicis i faciliten així la majoria absoluta del PP. Com és possible ser tan irresponsable i tenir tan poc sentit de país? Tots tenen la seva part de culpa, però el senyor Barceló i la cúpula del PSM -no pas molts dels seus militants i votants- s'emporten la palma. Malauradament, no sóc gens optimista, i esperar d'ells una mica de seny és com confiar que un piròman apagui el foc. Odien més Esquerra o Entesa que Bauzá i el PP. Increïble. I els és igual que la ultradreta corrupta i espanyolista es carregui definitivament la nostra llengua i el nostre territori, és millor això que no pas que Joan LLadó o Huguet els puguin fer ombra. I aquest és el motiu pel qual no demanen que es rebaixi al 3% el llindar per entrar al Parlament, cosa que complicaria molt assolir la majoria absoluta. I aquests són els que van de "nacionalistes"! Quina vergonya de polítics!
Francesc Tur i Balaguer. Palma.

Escandalosa actitud col·lectiva en el cas del nin assassinat (César)
L'altre dia, 33 associacions, col·lectius, sindicats i partits polítics varen convocar una concentració contra la violència de gènere (per als qui no ho sàpiguen: la violència d'un home contra la seva parella), en què exclusivament van acudir els pocs convocants que volien sortir a la foto. Gent del carrer, ningú. Fracàs total.

On són, ara, aquests col·lectius que haurien de clamar a Déu per l'assessinat -suposadament a mans de la mare- de César? On són, ara, aquests col·lectius per concentrar-se i manifestar-se contra la violència de qualsevol gènere, és a dir, contra tota la violència? O s'ha d'entendre que aquests col·lectius estan classificant la violència i, per ells, uns casos de violència són abominables i condemnables i uns altres no? Violència de primera i violència de segona?

I no s'ho perdin. El Defensor del Menor de les Balears alerta públicament que la publicació de fotos de César vulnera els drets a la intimitat, a l'honor i a la imatge del menor. On és, la seva condemna a aquest horrible crim?

Un sol col·lectiu, l'Associació de Pares de Família Separats (APFS), va fer acte de presència en la concentració de l'altre dia per manifestar-se contra la violència de qualsevol gènere, de la mateixa manera que es va manifestar -fa uns quants anys- contra el maltractament patit per aquell nin romanès adoptat que estigué mesos i mesos en coma a Son Dureta; i com, sens dubte, ho tornarà a fer ara en el cas de César.
El comportament dels col·lectius al·ludits, fa vergonya aliena. Quin escàndol.
Bernardo Stengel. Palma.

Que segueixi "la prodi"
M'han dit ara mateix que s'acaba prest "la prodi" (l'ajuda dels 420 euros). Que, a partir d'ara, no la concedeixen més. Els doblers de l'atur no te'ls lleva ningú, són teus; però, com que "la prodi" són doblers de l'Estat, aquest fa el que vol. Això no és solidaritat bona. Si fan això ara, els plans mínims que hom podia tenir fets per a un futur pròxim, en cas de no trobar feina, ja no serveixen, s'han d'oblidar i fer-los de nou. Haurem de cercar la lliçó de gramàtica. Existeix un futur perfecte, 'treballaré' o 'hauré treballat'? Esperem que hi hagi un futur bo, sigui perfecte o no, perquè el present és ben indefinit. Els canvis han de ser sempre per anar cap a millor.
Si no n'hi ha, de "prodis", que hi hagi feina o més ajudes.
Óscar Millán Vivancos. Llucmajor.

Podem saber quant cobren?
Amb totes aquestes retallades de doblers públics, comença a ser hora de saber en què se'ls gasten, els membres de la família reial espanyola.

El seu pressupost és de vuit milions d'euros.Diuen que l'han retallat devers un 5%. Molt bones paraules, sí senyor, però seria interessant saber si són molts o són pocs, tants de milions, pel queviure ordinari d'aquesta gent. I això només es pot valorar sabent com se'ls gasten.

També seria interessant conèixer les despeses de la "Casa" no incloses al seu pressupost. Per exemple, quin és el cost dels policies, escortes, guàrdies civils, "mysteres" i "marivents", i si aquí també hi entren les caceres d'onsos i els vestits i joies. I els cotxes: són regals, prèstecs, propietats... d'on surten? I la gasolina del Fortuna? També interessaria conèixer si les infantes i els seus marits cobren de l'erari públic, o si l'herència del milionari menorquí JoanIgnasi Balada realment és excepció.

Un exercici de transparència ens faria coneixedors del nivell de vida de ses majestats, i potser arribaríem a la conclusió que és necessari que cobrin més pel paper que han de fer.El que no és just és que es llevin els 400 euros públics als aturats de llarga estada sense saber com gasten els milions els primer ciutadans d'aquest Estat.
Joan Antoni Salas. Palma.