Cartes dels lectors

Son Bordoy contra Son Bordoi
El Govern d'Antich, amb el projecte d'urbanització de Son Bordoy a la finca de Son Bordoi, al Molinar, no només converteix en infèrtils les poques terres agrícoles que resten al costat del centre de Palma, sinó que traeix i impedeix una millor qualitat de vida dels seus habitants. "Abrimos paso a un futuro social y sostenible" proclama la propaganda del "Nuevo Son Bordoy". El Molinar va veure com el ciment d'ajuntaments democràtics del PP s'empassaven els seus molins, la franja de costa, la seva agrobiodiversitat ancestral, la vida quotidiana de seu barri mariner, a la vegada que assestava una mala ferida al paisatge d'una zona tan emblemàtica per a la nostra indústria turística com és l'entrada des de l'aeroport cap al passeig marítim i al centre antic de Palma. Ara Son Bordoy ho vol rematar.

Un fet semblant és el que ha significat urbanitzar Can Espases Vell amb el projecte perpetrat per Matas del PP, anomenat "Son Espases" i que ara el PSOE aprofita finalment per als propis interessos electorals. La planificació urbanística que tuda milers d'habitatges buits, nous i vells i grans solars degradats pel ciment i en canvi en construeix de nous sobre la poca terra fèrtil que resta als voltants de Palma és una greu irresponsabilitat social i política. Tant com ho és deixar un tema tan delicat com la salut només en mans dels metges: ja ho diu l'OMS (Organització Mundial de la Salut): "La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència de malaltia". A quina qualitat de vida podem aspirar si ens allunyam de la vida sana que significa el contacte amb la terra? A quin millor objectiu podem aspirar que al de ser part activa de la pròpia sobirania alimentària i autogestió de la salut? Com és que Son Bordoi i altres terres fèrtils al voltant de Palma no gaudeixen de projectes ideats en aquesta direcció? A quin futur hem d'aspirar, doncs, al del ciment i gespa amb quatre classes d'educació ambiental vora l'hortet escolar? Qui es beneficia finalment d'aquest creixement urbanístic forassenyat i tan virulent contra la terra i la seva gent?
JOAN VICENÇ LILLO COLOMAR. Alaró.

Tragèdia del Camp d'en Serralta
La nit del 26 d'octubre de l'any passat fou dramàtica.
Personalment i per raons de malaltia familiar, feia gairebé 3 anys que no sonava el meu telèfon mòbil de matinada. No obstant això, aquell vespre vaig acudir força ràpid a l'assistència de ma mare. L'edifici d'enfront s'havia enfonsat: 7 persones mortes, una d'elles menor d'edat, i 2 ferits supervivents.
Feia algun temps que volia escriure a l'opinió pública sobre aquest assumpte. Després d'estar a l'aguait els tres dies posteriors de complir-se un any, veig que no se n'ha parlat gaire. Però arran del dramàtic vespre en què ocorregueren els fets, vull recordar a l'anomenada, encara avui, "classe política", el següent:
1. El meu sincer afecte cap als familiars de les víctimes.
2. El meu record per a elles atès els efectes del dramàtic succés.
3. La presència ben viva que no tenim, ara com ara, cap comunicació de l'Administració local o la que en dret sigui competent sobre allò que va succeir vers les víctimes, els seus familiars i els veïns que foren desallotjats (de manera cautelar) dels habitatges dels voltants on resideixen.
4. Que una persona supervivent manifesti públicament, a través dels mitjans de comunicació social, que ha estat tractat com un ca per part de ... (vergonya em fa escriure-ho).
5. Que vull saber què va passar: si afecta els edificis o habitatges dels voltants on resideixen un bon grapat de veïns de Palma, amb tots els drets, com es troben i l'ajut que han rebut els supervivents per part de l'Administració i, si d'escau, les causes i la responsabilitat de l'enfonsament.
Tot plegat i després d'un any, crec que només mitjançant via judicial se'n podran conèixer les causes.
ALONSO MEDINAS. Palma.