Rebentablocs
Si de rebentar es tracta, i l'anonimat els empara, els rebentablocs proliferen com els virus.
D'entrada la seva finalitat és inconfessable, aleshores punxen amb batallonades de distracció. El més pràctic els és seguir el tema exposat, però distorsionant-lo posant travetes al que semblava estar clar. Tanmateix, però, el que escriuen i el que pensen és diferent, cosa que forçosament queda reflectida en un comentari poc coherent, o un bunyol, però això és tan freqüent, a l'internet, que encara no és indici de res, especialment pels blocs altruistes que funcionen amb la màxima de "to er mundo e güeno". Per fer durar la comèdia és essencial escriure amb careta i signar amb un malnònim mutant. Però com que d'internet parlem, dèiem, continuem sense detectar res d'anormal.
El cas és que contestar una batallonada d'aquestes encara complica més la cosa, perquè el rebentablocs tampoc no sap ben bé que demanava, aleshores cap resposta no li farà el pes, probablement torni a remenar els mateixos dubtes i d'aquesta manera hom entra en una espiral de dois sense solució de res. L'objectiu preferent és embrutar el treball dels blocaires columnars. Per això no cal fer cap exposició complexa ni molt menys estructurada. No. Basta fer de beneit... "això no s'entén" referint-se al treball que han suat els altres. L'autor del treball exposat, innocent, esmerça un altre caramull d'hores per tornar-ho a explicar, mentre el rebentablocs jeu... i, quan es lleva, s'ho mira, i torna a dir: "encara no s'entén". Això si no té la santa barra d'aprofitar el treball dels altres per extreure'n frases, desseparar-les del context, barrejar-les de qualsevol manera i torna a enflocar a la, ara ja, víctima: això no és així...
A partir d'aquí, qualsevol cosa: rebolcar-se en els tòpics contra la ciència, sembrar dubtes sempre seguit, demanar el que s'havia deixat clar a l'exposició inicial, i si no saben per on prendre encara poden sortir amb una d'aquestes: "L'altre dia en va sortir un per la tele i va dir que la mare de Déu nomia Joana" ('?) Ja me tens els amics del blocs repassant els evangelis a veure per on ha pogut trabucar aquell tarambana. Perdó: presumpte tarambana. Cal esser extremadament delicat amb el fantasma que et fitora i intenta arruïnar el teu treball. La interlocució per internet també coixeja i sempre ens queda l'esperança que tot sigui un malentès. D'altra banda, per molt que sembli que hem tocat fons, encara pot empitjorar. Encara et poden acusar d'antidemòcrata, per dir una cosa finona, no fos cosa...
I així s'escriu la història de no pocs blocs: els que aportaven ciència i experiència dimiteixen, mentre els rebentablocs es queden; si han de mutar i botar de bloc, més divertit encara. I és que... com l'internet, no hi ha res.
PERE LLOFRIU. Palma.
Opinió | Cartes al director
Cartes dels lectors
30/10/10 0:00
També a Opinió
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De la missiva de Tomàs Navarro jo li hauria posat un altre títol. A tall d'exemple: "Dos porquets a dins sa bassa". Per a la resta, el vull signar: