Cartes al director

Davant les notícies inquietants aparegudes aquests darrers dies sobre un conflicte entre la Direcció de l'escola pública de Son Caliu (Calvià) i alguns pares d'alumnes del centre, amb la qüestió de fons de l'extensió de l'ensenyament en català a àrees i cursos que fins ara han funcionat en castellà, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears vol manifestar que:
Considera lamentable que a quasi 25 anys de la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística de les Balears, la qual especifica a l'article 22.2 que "L'administració ha de prendre les mesures adequades perquè la llengua catalana sigui emprada progressivament als centres d'ensenyament, a fi de garantir el seu ús com a vehicle d'expressió normal, tant a les actuacions internes com a les externes i a les actuacions i documents administratius", encara hi hagi centres en què la llengua pròpia de les Balears no sigui la llengua normal en tot el seu funcionament; dóna tot el seu suport als esforços de la Direcció del centre esmentat per a ampliar les àrees i els cursos que es facin en català; lamenta l'actitud dels qui maniobren amb arguments inconsistents per a impedir que els infants escolaritzats als centres de les Illes tenguin una bona preparació en la llengua del país on viuen i per a aturar l'avanç en un àmbit tan decisiu per a la pervivència de la llengua catalana; demana al Govern de la comunitat que actuï amb la màxima diligència perquè la catalana sigui com més aviat millor la llengua efectiva i normal de l'ensenyament, a fi d'assegurar que tots els alumnes acabin el període obligatori d'escolarització amb un coneixement total de la llengua pròpia; reclama a totes les forces polítiques que assumeixin la llengua catalana com una característica essencial de la personalitat del poble de les Illes Balears, necessària per a mantenir sòlidament la cohesió de la societat illenca, de manera que la llengua deixi de ser perennement un punt de conflicte més o menys revifat o esmorteït segons els interessos particulars dels partits en determinades ocasions o circumstàncies.

DEPT. DE FILOLOGIA CATALANA I LINGÚÍSTICA GENERAL.
Palma.

La darrera patinada

Això s'ho haurà de fer mirar, Sr. Bauzà. Ja són diverses les ocasions en les quals ens canvia de sobte de "cantet", i això és molt dolent per a un bon candidat. Actualment, constitueix una de les seves pitjors debilitats que haurà d'arreglar. A la gent del carrer ens agraden les coses clares.
No s'adona que està utilitzant una estratègia electoral estèril i amb resultats clarament contraproduents. Fins i tot els seus joves dofins ja ho comencen a comentar.
Què pot aconseguir fent polèmica i batallant en relació amb la llengua pròpia de les nostres Illes? Que alguns dels seus votants de centredreta desplacin el seu vot un poc més cap a l'esquerra... El que és ben clar és que ningú, per molt de dretes que sigui, no el deixarà de votar per no haver batallat contra el català. Tanmateix, no queda res, més cap a la dreta, per votar.

Guillem Mas Gornals.
Campos.

Elogi de l'estultícia

Sí, sé que el títol és una còpia d'un famós llibre d'Erasme de Rotterdam. No vull ni puc emular la qualitat de l'autor, ni tampoc vull parlar dels mateixos temes. N'Erasme hi parlava de la religió, que per ell era un tema que l'afectava íntimament. Jo vull parlar de la nostra llengua que, de la mateixa manera, m'afecta íntimament. Acaba d'aparèixer un nou personatge digne d'aquest escrit: en José Ramón Bauzá. Aquest nou personatge fa gala d'una de les característiques que, dissortadament, caracteritzen gran part de la classe política balear: una profunda incultura. Una gran incultura que fa que les seves declaracions públiques no siguin més que un grapat d'idees mal enllaçades, incorrectament expressades i amb monumentals errades i contradiccions científiques.

El més trist és que les bajanades que diu respecte de la llengua les empara davall el paraigua d'una pretesa llibertat. La llibertat, senyor Bauzá, deriva del coneixement. I el coneixement en matèria lingüística a la nostra terra no pot passar per cap altra situació que l'ensenyament preferent del català a l'escola. Aquest ensenyament preferent és l'únic camí perquè totes les persones escolaritzades a la nostra terra siguin capaces, en ser adultes, d'expressar-se en les dues llengües amb normalitat. Aquesta situació ja es dóna ara i el model funciona. De fet, crec que és de les poques coses que funcionen amb certa correcció al nostre arxipèlag. Un model de selecció de l'idioma vehicular a les aules només servirà per accentuar la situació diglòssica en què ens trobam i per deixar, novament, la nostra llengua relegada un immerescut esglaó d'inferioritat.

El PP sembla que vol captar algun vot, a partir d'una pretesa defensa de les modalitats locals, que només traspua una veritable política lingüística afavoridora del predomini de la llengua castellana i la progressiva marginació i degradació de la llengua catalana a les Illes Balears. Si aquest és el camí que els seus assessors li han recomanat per arribar a governar l'Arxipèlag, li he de dir dues coses ben clares: la primera és que s'equivoquen de bat a bat. Són moltes més les persones que no el votaran per aquesta política que les persones que sí que ho facin. La segona és que, si arriba mai a governar, serà president d'aquesta comunitat, però deixarà de representar una gran quantitat dels habitants illencs.

Modificar la política lingüística actual en el sentit en què ho proposa en Bauzá, segons el meu parer, suposaria un impacte tan negatiu per a la llengua, en un context de societat multicultural com l'actual, que només es podria comparar amb el que històricament han tingut els decrets de Nova Planta borbònics i la política lingüística en el període franquista. Cal reclamar que les bases i els dirigents assenyats del PP de les Illes siguin capaços de redreçar els despropòsits del seu nou líder.

Ferran Dídac Lluch i Dubon.
Palma.